LA TEOLOGIA COM A CIÈNCIA (9)

El criteri de falsació, a diferència del principi de verificació, no és un criteri de significació, sinó de demarcació, entre aserts empírics i altres que no ho són. Des del punt de vista psicològic, la investigació és impossible sense idees metafísiques, són, per exemple, les idees del realismme, d´ordre de l´univers o de causalitat. Llavors, des del punt de vista històric, veiem que avegades idees que abans flotaves en les més elevades regions metafísiques poden ser aconseguides quan s´incrementa la ciència, i a l´entrar en contacte amb aquest, es converteixen en realitat. Exemples són l´atomisme, la teoria corpuscular de la llum, etc… No obstant, una idea d´aquesta classe sols adquireix estatus científic quan es presenta de forma que pugui ser falsada, és a dir, únicament quan s´ha fet possible decidir empíricament entre ella i una rival. En conclusió, des del punt de vista psicològic, sense idees metafísiques, es fa impossible la investigació científica; des del punt de vista històric constitueix una dada de fet el que, juntament a aquelles idees metafísiques que han obstaculitzat la ciència hi ha hagut altres que van representar fecunds programes d´investigació; i també hi ha hagut metafísiques que, a l´augmentar el saber de trasfons, s´han transformat en teories controlables. Aquest fet històric ens indica amb elocuència que, des del punt de vista lògic, l´àmbit del vertader no s´identifica amb el del controlable. En base a aquestes consideracions, és fàcil comprovar com les teories empíricament irrefutables són criticables. És per aquest motiu que Popper va lluitar tota la seva vida contra aquelles teories com el marxisme que es presenten com a científiques però que en comptes de seguir el model falsacionista, segueixen el positivista. Aquest tipus de teories es troben en les ciencies socials com, per exemple, el marxisme. Així distingeix entre la predicció científica i la derivada d´allò que anomena profecies històriques incondicionals.Per ell, les prediccions de la naturalesa són condicionals, ja que afirmen que donats uns certs canvis se´n donaran uns altres. Però aquestes prediccions només es poden fer en sistemes aïllats, estacionaris i repetitius, com el del sistema solar. Però aquests sistemes són poc freqüents en la naturalesa i, encara menys, en la societat. Aquesta també canvia, però no és repetitiva i, per això, és impossible fer prediccions o profecies exactes. D´aquí que Popper sigui indeterminista i estigui en contra de tot tipus de fatalisme o absolutisme.