LA TEOLOGIA COM A CIÈNCIA (20)

B). EL MÈTODE DE LES CIÈNCIES FACTUALS. c.1). Les Ciències de la Naturalesa: S´articulen en tres nivells que guarden unes determinades relacions entre si: els enunciats protocolaris, les lleis i les teories. Els enunciats protocolaris en són la base en tant que expressen fenòmens del món susceptibles d´ésser contrastats empíricament. Allò que és distintiu de l´enunciat protocolari és la depuració de l´experiència, que es pretén que sigui el més objectiva possible, i per això mateix comunicable unívocament per tal d´evitar ambigüitats usuals en els enunciats de la vida ordinària. S´anomenen protocolaris perquè són registrats en els protocols de laboratori o en d´altres informes de l´observació. Les lleis són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que guarden uns determinats fenòmens d´una anera regular i invariable. Abans que un enunciat més o menys universal pugui ésser considerat com a llei de la naturalesa, no és altra cosa que una hipòtesi en tant que és un intent de donar raó o d´explicar una regularitat entre diversos fenòmens de l´univers. Les teories són enunciats universals dels quals es poden deduir totes les lleis d´una ciència particular. S´obtenen d´una manera anàloga a com s´obtenen lleis a partir d´enunciats protocolaris, però la seva complexitat és molt més gran. Constitueixen el grau més elaborat de les ciències de la naturalesa i la seva importància resideix no solament en el fet que donen unitat a una ciència, sinó, en el fet que permeten de trobar lleis noves. Com he indicat en l´apartat anterior tant les lleis com les teories tenen un valor aproximat i perfeccionable, perquè el fet que l´experiència corrobori la seva validesa no implica que nous fenòmens o noves lleis no obliguin a superar-les en lleis més precises o en teories més globals. També cal tenir present que les matemàtiques proporcionen a les ciències naturals un poderós mètode d´anàlisi en el sentit que permeten formular amb precisió els fenòmens i integrar-los en esquemes deductius molt elaborats que permeten treure´n conseqüències d´una manera rigorosa a a nivells molt alts d´abstracció. Una altre fet important que afecta als enunciats de les ciències de la naturalesa (protocol.laris, lleis i teories) és que han de poder ésser contrastats d´alguna manera per l´experiència, és a dir, que s´ha de poder indicar algun mitjà de sotmetre aquells enunciats a una prova empírica. Segons sigui aquesta prova empírica s´anomena verificabilitat o confirmabilitat. Verificar consisteix en fer unes observacions que permetin de decidir si és vertadera o falsa. Confirmar és fer una o diverses observacions que incrementin o disminueixin la possibilitat de la seva veritat o falsedat, sense establir-la definitivament en cap sentit. El principi de contrastabilitat cal entendre´l en sentit ampli, és a dir, no com la verificació de fet de la proposició, sinó com la possibilitat ´ésser verificada una proposició mitjançant una prova empírica. El principi de contrastabilitat queda totalment precisat mitjançant el principi de la intersubjectivitat, segons el qual qualsevol enunciat de les ciències de la naturalesa ha de poder ésser contrastat per qualsevol investigador.