EL BANC D´ALIMENTS DE LLEIDA A LA LLUM DE LA TEOLOGIA PASTORAL
Seria interminable fer una llista dels textos bíblics i dels documents de l´Esglèsia Catòlica que fan referència a l´obligació dels cristians d´atendre als més necessitats i a lluitar perquè tots els éssers humans puguin dur a terme una vida digna.
El Banc d´Aliments de Lleida, tot i que no té uns estatuts que indiquin la militància cristiana, té com a eix central aquest fet d´estar al costat dels més pobres, dels exclosos, de les víctimes de la nostra societat i també lluita per a garantir per a ells un dels drets fonamentals per a dur una vida digna com és el dret a l´alimentació.
I cal reconèixer que si bé cap cristià nega al dret d´una altra persona a una vida digna i a una correcta alimentació, també és cert que amb aquest reconeixement no n´hi ha prou, cal fer una pas endevant perquè aquest dret sigui realitat portant així el missatge cristià, ser-ne model i exemple. El fet que el Banc d´Aliments no depengui de l´estructura eclesiàstica no n´ès un problema ja que no hem d´oblidar que aquests horitzons que el missatge cristià indica es pot portar a terme sense una explícita formulació cristiana com mostren els textos bíblics del bon samarità de Lluc 10, 30-35 o l´escena del judici final a Mateu 25, 31-46.
dimecres, 29 de setembre del 2010
banc aliments (4)
¿Amb quines dificultats es troba el Banc d´Aliments de Lleida?
• La primera dificultat és aconseguir que augmenti el nombre d´empreses que col.laboren amb el Banc d´Aliments. Per aquesta raó s´està treballant per la via de la publicitat indirecta que pot aportar a les empreses la seva col.laboració amb el Banc d´Aliments.
• Tenir la suficient agilitat per tal de recuperar producte de manera urgent.
• Aconseguir mantenir els nivells d´ingresos econòmics (i si pot ser augmentar-los) que permetin el bon funcionament del Banc.
¿Quines coses s´han de millorar en el funcionament del Banc?
• La sensibilització ciutadana.
• La comunicació entre el Banc i les entitats
• Donar-se a conèixer a la ciutadania.
• Millorar la xarxa de voluntariat i trobar la fòrmula per a que aquest col.lectiu entri més en l´engranatge del Banc.
• Dinamitzar més efectivament l´activitat de les entitats.
• Aconseguir dinamitzar algunes tasques als instituts de secundària.
• La primera dificultat és aconseguir que augmenti el nombre d´empreses que col.laboren amb el Banc d´Aliments. Per aquesta raó s´està treballant per la via de la publicitat indirecta que pot aportar a les empreses la seva col.laboració amb el Banc d´Aliments.
• Tenir la suficient agilitat per tal de recuperar producte de manera urgent.
• Aconseguir mantenir els nivells d´ingresos econòmics (i si pot ser augmentar-los) que permetin el bon funcionament del Banc.
¿Quines coses s´han de millorar en el funcionament del Banc?
• La sensibilització ciutadana.
• La comunicació entre el Banc i les entitats
• Donar-se a conèixer a la ciutadania.
• Millorar la xarxa de voluntariat i trobar la fòrmula per a que aquest col.lectiu entri més en l´engranatge del Banc.
• Dinamitzar més efectivament l´activitat de les entitats.
• Aconseguir dinamitzar algunes tasques als instituts de secundària.
dimarts, 28 de setembre del 2010
Banc aliments (3)
¿Com es finança el Banc d´Aliments de Lleida?
En el finançament del Banc d´Aliments de Lleida cal tenir present:
• Les úniques fonts d´ingressos del Banc d´Aliments són les aportacions econòmiques desinteressades d´empreses i particulars, i les subvencions.
• Els aliments són gratuïts, però tenen un cost econòmic elevat: el transport, el magatzematge, gestionar els stocs, i una llarga llista de despesa
• En l´activitat del Banc d´Aliments de Lleida han col.laborat l´Ajuntament de Lleida,la Diputació provincial de Lleida, la Generalitat de Catalunya,el Banc d´Aliments de Barcelona, la Federació Banc d´Aliments d´Espanya, cerveses San Miguel, Caixa de Manresa, Obra social “La Caixa”, Caixa Tarragona, Institut Guindàvols, Consell social de la UdL, Tahull i Tahull, Cafès Batalla, Serman Port, Supermercats Plus fresc, Carrefour Lleida i s´està a l´espera de noves ampliacions.
¿En què treballa actualment el Banc?
• El primer objectiu de cara al futur és passar de 400 tonelades d´aliments recuperades a 800 tonelades.
• Professionalitzar en la mesura de les nostres possibilitats el Banc.
• Aconseguir que legalment el Banc d´Aliments de Lleida sigui considerat d´utilitat pública.
• Aïllar el Banc del control ideològic
En el finançament del Banc d´Aliments de Lleida cal tenir present:
• Les úniques fonts d´ingressos del Banc d´Aliments són les aportacions econòmiques desinteressades d´empreses i particulars, i les subvencions.
• Els aliments són gratuïts, però tenen un cost econòmic elevat: el transport, el magatzematge, gestionar els stocs, i una llarga llista de despesa
• En l´activitat del Banc d´Aliments de Lleida han col.laborat l´Ajuntament de Lleida,la Diputació provincial de Lleida, la Generalitat de Catalunya,el Banc d´Aliments de Barcelona, la Federació Banc d´Aliments d´Espanya, cerveses San Miguel, Caixa de Manresa, Obra social “La Caixa”, Caixa Tarragona, Institut Guindàvols, Consell social de la UdL, Tahull i Tahull, Cafès Batalla, Serman Port, Supermercats Plus fresc, Carrefour Lleida i s´està a l´espera de noves ampliacions.
¿En què treballa actualment el Banc?
• El primer objectiu de cara al futur és passar de 400 tonelades d´aliments recuperades a 800 tonelades.
• Professionalitzar en la mesura de les nostres possibilitats el Banc.
• Aconseguir que legalment el Banc d´Aliments de Lleida sigui considerat d´utilitat pública.
• Aïllar el Banc del control ideològic
Banc aliments (2)
¿En què ha consistit la distribució dels ajuts alimentaris del Banc d´Aliments de Lleida?
L´any 2009 el Banc d´Aliments de Lleida va repartir uns 600.000 kg d´aliments provinents dels excedents de la Unió Europea que van destinats a les persones necessitades.
El volum de producte recuperat de les empreses l´any 2009 serà de 400.000kg, i el seu valor econòmic de 500.000 euros.
¿Quina va ser l´activitat del Banc dels Aliments l´any 2009?
El Banc d´Aliments de Lleida distribueix a unes 110 entitats i institucions, públiques i privades del territori. En el cas de Lleida aquestes entitats i institucions atenen a més de 18000 persones.
El perfil de les persones ateses és divers, però principalment són gent gran, aturats, families desestructurades, immigrants, marginació, etc…
El Banc d´Aliments de Lleida es proveeix principalment d´aliments de tot tipus que, en cas contrari serien destruïts. És, per aquesta raó, que el Banc ha d´estar atents i preparat per les incidències entre l´oferta i la demanda, i absorbir els productes desestimats per raons comercials.
L´any 2009 el Banc d´Aliments de Lleida va repartir uns 600.000 kg d´aliments provinents dels excedents de la Unió Europea que van destinats a les persones necessitades.
El volum de producte recuperat de les empreses l´any 2009 serà de 400.000kg, i el seu valor econòmic de 500.000 euros.
¿Quina va ser l´activitat del Banc dels Aliments l´any 2009?
El Banc d´Aliments de Lleida distribueix a unes 110 entitats i institucions, públiques i privades del territori. En el cas de Lleida aquestes entitats i institucions atenen a més de 18000 persones.
El perfil de les persones ateses és divers, però principalment són gent gran, aturats, families desestructurades, immigrants, marginació, etc…
El Banc d´Aliments de Lleida es proveeix principalment d´aliments de tot tipus que, en cas contrari serien destruïts. És, per aquesta raó, que el Banc ha d´estar atents i preparat per les incidències entre l´oferta i la demanda, i absorbir els productes desestimats per raons comercials.
diumenge, 26 de setembre del 2010
banc aliments (1)
¿Què són els Bancs dels Aliments?
Els Bancs dels Aliments són una xarxa d´organitzacions no governamentals que tenen la finalitat de recuperar tots aquells aliments que no són susceptibles de comercialització, però que es poden consumir, per tal de distribuir-los entre les persones necessitades. El repartiment d´aliments es fa gratuïtament a través d´identitats benèfiques reconegudes, per tal de contribuir a la sostenibilitat.
¿Quin és l´origen dels Bancs dels Aliments?
El primer Banc d´Aliments fou creat a Phoenix (Arizona, EUA) el 1966, per iniciativa de John Van Engel. El 1984 es va crear el Banc d´Aliments de Barcelona, el primer Banc a Catalunya i a l´estat espanyol. Actualment hi ha 200 Bancs a 17 països d´Europa, dels quals 52 a Espanya, i 4 a Catalunya. El Banc dels Aliments de Lleida apareix l´any 2006.
¿Quina funció tenen els Bancs dels Aliments?
Les societats desenvolupades produeixen més aliments dels que són necessaris per al consum. Però en aquestes mateixes societats hi ha pobresa i falta d´una alimentació suficients. Una societat no pot permetre´s per raons ètiques, i de racionalitat econòmica, la destrucció d´aliments quan hi ha persones que pateixen mancances alimentàries.
¿Quins objectius tenen els Bancs dels aliments?
Els objectius dels Bancs dels Aliments són:
• Lluitar contra la pobresa i el malbaratament
• Contribuir a l´exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tot ésser humà.
• Fer d´intermediari entre els excedents de la Unió Europea i de les empreses amb les entitats i associacions que fan repartiment dels aliments.
• Promoure més eficàcia alimentària: Hi ha aliments consumibles però no comercialitzables.
Els Bancs dels Aliments són una xarxa d´organitzacions no governamentals que tenen la finalitat de recuperar tots aquells aliments que no són susceptibles de comercialització, però que es poden consumir, per tal de distribuir-los entre les persones necessitades. El repartiment d´aliments es fa gratuïtament a través d´identitats benèfiques reconegudes, per tal de contribuir a la sostenibilitat.
¿Quin és l´origen dels Bancs dels Aliments?
El primer Banc d´Aliments fou creat a Phoenix (Arizona, EUA) el 1966, per iniciativa de John Van Engel. El 1984 es va crear el Banc d´Aliments de Barcelona, el primer Banc a Catalunya i a l´estat espanyol. Actualment hi ha 200 Bancs a 17 països d´Europa, dels quals 52 a Espanya, i 4 a Catalunya. El Banc dels Aliments de Lleida apareix l´any 2006.
¿Quina funció tenen els Bancs dels Aliments?
Les societats desenvolupades produeixen més aliments dels que són necessaris per al consum. Però en aquestes mateixes societats hi ha pobresa i falta d´una alimentació suficients. Una societat no pot permetre´s per raons ètiques, i de racionalitat econòmica, la destrucció d´aliments quan hi ha persones que pateixen mancances alimentàries.
¿Quins objectius tenen els Bancs dels aliments?
Els objectius dels Bancs dels Aliments són:
• Lluitar contra la pobresa i el malbaratament
• Contribuir a l´exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tot ésser humà.
• Fer d´intermediari entre els excedents de la Unió Europea i de les empreses amb les entitats i associacions que fan repartiment dels aliments.
• Promoure més eficàcia alimentària: Hi ha aliments consumibles però no comercialitzables.
dijous, 23 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (i 8)
Com es pot veure no hi ha una interpretació histórica neutral, no hi ha una comprensió de la propia realitat i evolució intel.lectual objectiva ni tampoc podem fixar tant fàcilment corrents, periodes i èpoques, perquè el fer això, més que descriure una realitat el que es fa és mostrar el discurs, el pensament del que ho fa.
Per últim sols voldria plantejar una última qüestió abans de donar per finalitzada aquesta breu reflexió sobre els elements als que prèviament a qualsevol reflexió filosófica llatinoamericana o sobre el pensament llatinoamericà, s´ha d´enfrontar qualsevol intel..lectual. Aquesta última qüestió no és altra que l´actitud i el pensament que l´intel.lectual occidental (especialmente europeu) ha de tenir envers el discurs llatinoamericà així com la seva realitat histórica, económica i política.
Em permeto l´osadia de proposar que la mirada de l´intel.lectual occidental envers la filosofía i el discurs llatinoamericà ha de ser una mirada innocent, encuriosida, com la del nen que aprèn cada dia quelcom nou, una mirada no tutelar, no imperialista i que no parteix de la creença que la seva és la visió universal, mentres que el discurs llatinoamericà sols és una particularitat més o menys accidental d´aquest discurs europeu universal.
Per últim també crec que és necessari que el pensador actual europeu s´adoni que la seva visió de la realitat no pot ser mai objectiva, neutral, independent ni atemporal ni espaial, i, per tant, tota visió de la realitat llatinoamericana es fa en un context ideològic del que no podem escapar fàcilment i que ens pot portar a una interpretació errònia del pensament llatinoamericà, així com a un menysteniment que seria injust i injustificable.
Per últim ha de ser una mirada oberta. En un temps com l´actual on el concepte de crisi no sols és aplicable al món econòmic sinó també a l´ideològic i on els conceptes tradicionals estan més en qüestió que mai, la mirada oberta a un discurs ètic-polític-econòmic viu, en constant debat pot aportar no la solución, però sí obertures de nou camins, de nou reptes i de nou discursos del que el pensament europeu en necessita en molt bones dosis.
Per últim sols voldria plantejar una última qüestió abans de donar per finalitzada aquesta breu reflexió sobre els elements als que prèviament a qualsevol reflexió filosófica llatinoamericana o sobre el pensament llatinoamericà, s´ha d´enfrontar qualsevol intel..lectual. Aquesta última qüestió no és altra que l´actitud i el pensament que l´intel.lectual occidental (especialmente europeu) ha de tenir envers el discurs llatinoamericà així com la seva realitat histórica, económica i política.
Em permeto l´osadia de proposar que la mirada de l´intel.lectual occidental envers la filosofía i el discurs llatinoamericà ha de ser una mirada innocent, encuriosida, com la del nen que aprèn cada dia quelcom nou, una mirada no tutelar, no imperialista i que no parteix de la creença que la seva és la visió universal, mentres que el discurs llatinoamericà sols és una particularitat més o menys accidental d´aquest discurs europeu universal.
Per últim també crec que és necessari que el pensador actual europeu s´adoni que la seva visió de la realitat no pot ser mai objectiva, neutral, independent ni atemporal ni espaial, i, per tant, tota visió de la realitat llatinoamericana es fa en un context ideològic del que no podem escapar fàcilment i que ens pot portar a una interpretació errònia del pensament llatinoamericà, així com a un menysteniment que seria injust i injustificable.
Per últim ha de ser una mirada oberta. En un temps com l´actual on el concepte de crisi no sols és aplicable al món econòmic sinó també a l´ideològic i on els conceptes tradicionals estan més en qüestió que mai, la mirada oberta a un discurs ètic-polític-econòmic viu, en constant debat pot aportar no la solución, però sí obertures de nou camins, de nou reptes i de nou discursos del que el pensament europeu en necessita en molt bones dosis.
dimarts, 14 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (7)
Per últim voldria fer referencia a la periodització de la filosofía llatinoamericana que en fa la lectura materialista de tall marxista. Segons aquestes perioditzacions és evident que cal establir els necessaris nexes entre la periodització de la filosofía (i de les idees en general) amb el desenvolupament econòmic i social del continent així com amb el desenvolupament de la lluita de classes. Segons aquest plantejament la historia de les idees filosòfiques a l´Amèrica llatina mostra una estreta relació amb els esdeveniments fonamentals de la seva vida económica i política. Tenint en compte aquestes consideracions la periodització que en fa la lectura materialista comença amb una divisió marc entre dues grans etapes, una abans i una després de l´aparició del materialisme filosòfic.
En la primera etapa trobem el pensament precolombí, el periode de dominació espanyola i portuguesa; el periode durant la gestació i realització de les guerres d´independència; la filosofía de la dominació de les oligarquies llatinoamericanes; el periode d´ascens de la burgesia i el periode d´expansió imperialista nortamericà. La segona etapa s´inicia (i acaba?) amb l´aparició del marxisme.
Com es pot veure no hi ha una interpretació histórica neutral, no hi ha una comprensió de la propia realitat i evolució intel.lectual objectiva ni tampoc podem fixar tant fàcilment corrents, periodes i èpoques, perquè el fer això, més que descriure una realitat el que es fa és mostrar el discurs, el pensament del que ho fa.
En la primera etapa trobem el pensament precolombí, el periode de dominació espanyola i portuguesa; el periode durant la gestació i realització de les guerres d´independència; la filosofía de la dominació de les oligarquies llatinoamericanes; el periode d´ascens de la burgesia i el periode d´expansió imperialista nortamericà. La segona etapa s´inicia (i acaba?) amb l´aparició del marxisme.
Com es pot veure no hi ha una interpretació histórica neutral, no hi ha una comprensió de la propia realitat i evolució intel.lectual objectiva ni tampoc podem fixar tant fàcilment corrents, periodes i èpoques, perquè el fer això, més que descriure una realitat el que es fa és mostrar el discurs, el pensament del que ho fa.
dijous, 9 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (6)
Entre 1870 i 1910 situa el periode positivista on també s´acullenm les postures materialistes, experimentalists i evolucionistes. Algunes classes baixes i els intel.lectuals abracen les idees socialists i anarco-sindicalistes.
Durant la primera década del segle XX es situen la Generació del 98 que rebutja el positivisme, adherint-se a les idees espiritualistes, idealistes, metafísiques i intuicionistes
Entre 1921 i 1935 situa el periode marxista (tot i que les idees marxistes varen aparèixer al 1885 especialment en el moviment obrer). Que conviu amb un fort moviment nacionalista.
El segle XX Figueroa el caracteritza pels següents moviments: els forjadors del projecte de filosofía autèntica, la tercera generació (generació técnica), els universalistes (assumeixen els valors de la filosofía grega, i rebutgen filosofar sobre problemes regionals perque els consideren estudis de carácter històric o sociològic), els regilonalistes (assumeixen els plantejaments de Sartre i Ortega y Gasset), el futurisme que planteja l´erradicació del subdesenvolupament, promoure l´alliberament amb un funció prospectiva), la filosofía de l´alliberament, i, per últim, la filosofía inculturada realitzada a partir de la sabiduría popular i fonamentada no en el concepte sinó en el símbol.
El pensador Pedro Antonio Florez Echevarry planteja un model diferent de periodització i divideix la filosofía llatinoamericana en un periode dominat pel pensament indígena, un periode anomenat de l´invasor ( que inclou la filosofía espanyola de l´època), la filosofía del negre (d´influència africana); la filosofía moderna que inclouria els corrents racionalistes, eclectisme, l´especepticisme, l´empirisme; la filosofía de la independencia o americanista ( periode dominat per la doctrina americana, així com la reacció escolástica i l´aparició de l´idealisme); la filosofía de la segona meitat del segle XIX o noves filosofies que inclouria moviments eclèctics, el sansimonisme, el moviment moralista laic, el neokantisme, el positivisme.
No és fins a la segona meitat del segle XIX que apareix la primera filosofía llatinoamericana seguida per una filosofía dels transterrats (que inclou els orgeguians que segueixen la revista d´Occident i que són espanyols de l´Escola de Madrid, el religacionisme, el rekantianisme, el grup de Barcelona). A aquests els segueixen els pensadors catòlics, els materialistes, els solitaris, els nous o la nova generació i els autors de l´alliberament
Un altre pensador, Coriolano Alberini divideix la filosofía llatinoamerica fins els inicis del segle XX en 4 grans periodes: l´escolàstic, les corrents filosòfiques franceses durant la independencia, el romanticisme europeu durant l´organització constitucional; i el positivisme europeu durant el periode de desenvolupament econòmic i prosperitat
El problema d´aquesta periodització és que, en primer lloc, les corrents franceses que Alberini agrupa en una sola influencia unificada, tenen ressons tant diferents que no és possible caracteritzar el periode amb la denominació imprecisa de “francesa”. Per una altra part, la influencia de l´anomenat Romanticisme filosòfic no és la determinant amb l´època que correspon al tercer periode. Aquest periode que ell considera especial està tant influenciat per la filosofía francesa com la resta de la historia de la filosofía llatinoamericana. A més a més el romanticisme és un fenomen que es donà essencialment en literatura coincidint amb un periode d´influència ecléctica a llatinoamericana.
Per un altre costat, Ferreter Mora en el seu Diccionari de Filosofia tot i que no vol perfilar una periodització de la filosofía llatinoamericana mostra moments ben definits dins de l´evolució filosófica continental. Al mostrar-los es refereix a ells com “generació adscrita a…” fent així una divisió generacionalista i no classista. A més aquest plantejament es criticat perquè no menciona les corrents d´inclinació materialista i la limitació que fa de les corrents filosòfiques llatinoamericanes del present segle a les idealistes.
Durant la primera década del segle XX es situen la Generació del 98 que rebutja el positivisme, adherint-se a les idees espiritualistes, idealistes, metafísiques i intuicionistes
Entre 1921 i 1935 situa el periode marxista (tot i que les idees marxistes varen aparèixer al 1885 especialment en el moviment obrer). Que conviu amb un fort moviment nacionalista.
El segle XX Figueroa el caracteritza pels següents moviments: els forjadors del projecte de filosofía autèntica, la tercera generació (generació técnica), els universalistes (assumeixen els valors de la filosofía grega, i rebutgen filosofar sobre problemes regionals perque els consideren estudis de carácter històric o sociològic), els regilonalistes (assumeixen els plantejaments de Sartre i Ortega y Gasset), el futurisme que planteja l´erradicació del subdesenvolupament, promoure l´alliberament amb un funció prospectiva), la filosofía de l´alliberament, i, per últim, la filosofía inculturada realitzada a partir de la sabiduría popular i fonamentada no en el concepte sinó en el símbol.
El pensador Pedro Antonio Florez Echevarry planteja un model diferent de periodització i divideix la filosofía llatinoamericana en un periode dominat pel pensament indígena, un periode anomenat de l´invasor ( que inclou la filosofía espanyola de l´època), la filosofía del negre (d´influència africana); la filosofía moderna que inclouria els corrents racionalistes, eclectisme, l´especepticisme, l´empirisme; la filosofía de la independencia o americanista ( periode dominat per la doctrina americana, així com la reacció escolástica i l´aparició de l´idealisme); la filosofía de la segona meitat del segle XIX o noves filosofies que inclouria moviments eclèctics, el sansimonisme, el moviment moralista laic, el neokantisme, el positivisme.
No és fins a la segona meitat del segle XIX que apareix la primera filosofía llatinoamericana seguida per una filosofía dels transterrats (que inclou els orgeguians que segueixen la revista d´Occident i que són espanyols de l´Escola de Madrid, el religacionisme, el rekantianisme, el grup de Barcelona). A aquests els segueixen els pensadors catòlics, els materialistes, els solitaris, els nous o la nova generació i els autors de l´alliberament
Un altre pensador, Coriolano Alberini divideix la filosofía llatinoamerica fins els inicis del segle XX en 4 grans periodes: l´escolàstic, les corrents filosòfiques franceses durant la independencia, el romanticisme europeu durant l´organització constitucional; i el positivisme europeu durant el periode de desenvolupament econòmic i prosperitat
El problema d´aquesta periodització és que, en primer lloc, les corrents franceses que Alberini agrupa en una sola influencia unificada, tenen ressons tant diferents que no és possible caracteritzar el periode amb la denominació imprecisa de “francesa”. Per una altra part, la influencia de l´anomenat Romanticisme filosòfic no és la determinant amb l´època que correspon al tercer periode. Aquest periode que ell considera especial està tant influenciat per la filosofía francesa com la resta de la historia de la filosofía llatinoamericana. A més a més el romanticisme és un fenomen que es donà essencialment en literatura coincidint amb un periode d´influència ecléctica a llatinoamericana.
Per un altre costat, Ferreter Mora en el seu Diccionari de Filosofia tot i que no vol perfilar una periodització de la filosofía llatinoamericana mostra moments ben definits dins de l´evolució filosófica continental. Al mostrar-los es refereix a ells com “generació adscrita a…” fent així una divisió generacionalista i no classista. A més aquest plantejament es criticat perquè no menciona les corrents d´inclinació materialista i la limitació que fa de les corrents filosòfiques llatinoamericanes del present segle a les idealistes.
dimarts, 7 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (5)
Per últim, voldria acabar aquesta breu reflexió tractant el tema de la periodització de la historia de la filosofía llatinoamericana. Són moltes les perioditzacions que s´han fet de la seva evolució, on cadascuna d´aquestes perioditzacions marca no sols un posicionament clar sobre algunes de les qüestions tractades anteriorment, sinó una presa de posición filosófica diferent i que, a continuació intentaré posar de manifest de manera breu, destacant-ne aquelles que m´han semblat més significatives.
La primera que voldria destacar és la del pensador Quispe Figueroa Juvenal (ja mencionat anteriorment) per a qui el pensament filosòfic llatinoamericà comença al segle XVI, no sols perquè considera que el pensament filosòfic precolombí no existí sinó que a més a més no es pot parlar, segons l´autor, de llatinoamèrica fins al segle XVI.
Així, per aquest autor, la filosofía llatinoamericana comença al segle XVI amb el periode escolàstic caracteritzat per ser un pensament conservador, antimodern i pel seu retard respecte al pensament europeu de l´època. Segon ell les idees humanistes de Vives, Erasme i Suarez, tot i ésser presents no arribaren a ésser dominants. El tractament de la problemática americana es fa sempre des de la perspectiva del dominador.
Per Q. Figueroa a finals del segle XVIII comença el periode il.lustrat i arriba fins l´any 1824. Aquest periode correspon tardíament amb el periode de la il.lustració europea que varen succeir abans de la Revolució Francesa. En aquest momento es produeix el despertar dela consciencia crítica i un reconeixement de l´autonomia de la raó en la política i la vida social. Sorgeix un sentiment d´identitat nacional a llatinoamèrica.
Entre els anys 1824 i 1870 Figueroa situa el periode romàntic, caracteritzat per la reflexió de temes polítics i s´expressa en el debat entre l´aptitud personal per al govern i no en la voluntat popular, el principi d´autoritat, les critiques a la democracia, una concepció de la historia providencialista. El liberals, en canvi, es recolzen en la filosofía empirista, sensualista i utilitarista, amb una fe amb els homes i en els pobles, defensen la sobirania popular, les llibertats individuals i la iguals entre tots els ciutadans. S´introdueixen el socialismo utòpic i l´anarco-sindicalisme.
La primera que voldria destacar és la del pensador Quispe Figueroa Juvenal (ja mencionat anteriorment) per a qui el pensament filosòfic llatinoamericà comença al segle XVI, no sols perquè considera que el pensament filosòfic precolombí no existí sinó que a més a més no es pot parlar, segons l´autor, de llatinoamèrica fins al segle XVI.
Així, per aquest autor, la filosofía llatinoamericana comença al segle XVI amb el periode escolàstic caracteritzat per ser un pensament conservador, antimodern i pel seu retard respecte al pensament europeu de l´època. Segon ell les idees humanistes de Vives, Erasme i Suarez, tot i ésser presents no arribaren a ésser dominants. El tractament de la problemática americana es fa sempre des de la perspectiva del dominador.
Per Q. Figueroa a finals del segle XVIII comença el periode il.lustrat i arriba fins l´any 1824. Aquest periode correspon tardíament amb el periode de la il.lustració europea que varen succeir abans de la Revolució Francesa. En aquest momento es produeix el despertar dela consciencia crítica i un reconeixement de l´autonomia de la raó en la política i la vida social. Sorgeix un sentiment d´identitat nacional a llatinoamèrica.
Entre els anys 1824 i 1870 Figueroa situa el periode romàntic, caracteritzat per la reflexió de temes polítics i s´expressa en el debat entre l´aptitud personal per al govern i no en la voluntat popular, el principi d´autoritat, les critiques a la democracia, una concepció de la historia providencialista. El liberals, en canvi, es recolzen en la filosofía empirista, sensualista i utilitarista, amb una fe amb els homes i en els pobles, defensen la sobirania popular, les llibertats individuals i la iguals entre tots els ciutadans. S´introdueixen el socialismo utòpic i l´anarco-sindicalisme.
dilluns, 6 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (4)
Miguel León Portilla és el màxim representant de la corrent de pensament que afirma que hi ha indicis de reflexió filosófica abans de l´arribada dels espanyols. Concretament afirma que la cultura Nahuatl va desenvolupar tota una racionalització dels seus mites i creences que es posa de manifest en una profunda reflexió amb elements metafísics-cosmològics sobre la realitat i el lloc de l´ésser humà en el món terrenal. Per un altre costat Quispe Figueroa Juvenal afirma que aquestes formes de pensament precolombí no són altra cosa que formes de pensament tradicional i tenen el carácter de concepcions del món mític-religiós. El que sí és clar, però, és que en cap moment podem parlar d´una línea de continuïtat entre el pensament precolombí i el pensament produït a partir de la conquista d´Amèrica per part dels espanyols. És òbvia la seva ruptura (tot i algunes formes de sincretisme especialmente en l´àmbit religiós). Això ens porta a preguntar-nos si la manera de conèixer i explicar el món del poble aborigen pot tenir avui per a l´intel.lectual llatinoamericà alguna utilitat, si els valors que aquell pensament reflectia poden ser valors de referencia. Avui el repte de l´intel.lectual llatinoamericà no és tant negar l´herència precolombina o menysprear-la, com tampoc ho és sobredimensionar-la sinó resoldre d´una manera convincent la temática i problemática en la realitat precolombina d´una forma de filosofía definida com a objecte d´estudi, és a dir, per la seva temática concreta (amb els valors morals i vitals que comportaven) i la seva evolució.
divendres, 3 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (3)
Altres elements essencials de l´actualitat filosófica i que enllacen amb aquells elements més originals de la seva historia filosòfica a llatinoamèrica seria el posar de manifest d´una manera crítica la pròpia dependencia filosófica, la consciencia política de la realitat llatinoamericana així com la creació d´un pensament utòpic, un ideal que inclogui a l´altre element clau per entendre le pensament a Llatinoamerica com és el del mestissatge i la seva aportació a la filosofía.
Tota aquesta reflexió filosófica va acompanyada d´uns valors-marc que són els de la recerca de la llibertat, el del reconeixement de l´alteritat, la valorització del passat (amb una reflexió de les pèrdues i aportacions que en aquesta històira s´han produït), la recerca d´un ideal polític (molt sovint utòpic) que comporti la pau així com la justicia socia i económica, una religiositat estretament lligada a la realitat política, social i económica de la realitat, el valor del mestissatge, del pluralisme cultural i ètnic, un profund humanisme i una valorització de les pròpies arrels, així com l´el.laboració d´un pensament nacionalista llatinoamericà fonamentat en aspectes culturals més que en aspectes econòmics.
Lligat amb això cal destacar un altre aspecte previ a qualsevol estudi de la filosofía llatinoamericana que és el de la valorització i caracterització del pensament precolombí, en tant que una resposta a aquesta problemática marcarà la nostra visió de la historia del pensament llatinoamericà. Molts autors, inclús els llatinoamericans, ignoren l´existència del pensament precolombí, que, si bé és cert que podría anomenar-se pre-filosòfic, omplí un periode important en l´evolució de les idees a Llatinoamèrica i hauria de ser contemplat, per tant, d´alguna manera.
En les civilitzacions indígenas precolombines hi va haver mostres importants d´un pensament que podría anomenar-se pre-filosòfic. Els documents que ens han arribat ens informen dels seus mites, religions, preocupacions cosmològiques, inquietuts sobre la vida i la mort, deures davant els deus així com opinions sobre l´art i el cant, barrejats amb la poesía i les narracions de les seves històries.
Tota aquesta reflexió filosófica va acompanyada d´uns valors-marc que són els de la recerca de la llibertat, el del reconeixement de l´alteritat, la valorització del passat (amb una reflexió de les pèrdues i aportacions que en aquesta històira s´han produït), la recerca d´un ideal polític (molt sovint utòpic) que comporti la pau així com la justicia socia i económica, una religiositat estretament lligada a la realitat política, social i económica de la realitat, el valor del mestissatge, del pluralisme cultural i ètnic, un profund humanisme i una valorització de les pròpies arrels, així com l´el.laboració d´un pensament nacionalista llatinoamericà fonamentat en aspectes culturals més que en aspectes econòmics.
Lligat amb això cal destacar un altre aspecte previ a qualsevol estudi de la filosofía llatinoamericana que és el de la valorització i caracterització del pensament precolombí, en tant que una resposta a aquesta problemática marcarà la nostra visió de la historia del pensament llatinoamericà. Molts autors, inclús els llatinoamericans, ignoren l´existència del pensament precolombí, que, si bé és cert que podría anomenar-se pre-filosòfic, omplí un periode important en l´evolució de les idees a Llatinoamèrica i hauria de ser contemplat, per tant, d´alguna manera.
En les civilitzacions indígenas precolombines hi va haver mostres importants d´un pensament que podría anomenar-se pre-filosòfic. Els documents que ens han arribat ens informen dels seus mites, religions, preocupacions cosmològiques, inquietuts sobre la vida i la mort, deures davant els deus així com opinions sobre l´art i el cant, barrejats amb la poesía i les narracions de les seves històries.
dijous, 2 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (2)
Vasconcelos, per la seva part, emfatitza en la idea que cal crear nous models filosòfics i no sols importar-los, crear el seu propi ésser sense deixar de banda la seva historia ni avantpassats, fent una assimilació crítica dels valors occidentals.
Segons l´autor brasiler C. Bevilacqua la filosofía brasilera i, en bona part feta a l´Amèrica Llatina és una simple copia de l´europea, sense que existeixi una escola propia. Aquesta opinió es compartida pel pensador colombià F. González Ochoa qui afirma que és imposible parlar de filosofía llatinoamericana pel fet que els llatins tenen una mentalitat de colonitzats. El també pensador peruà J. C. Mariátegui comparteix la idea de la no-existència d´un pensament llatinoamericà original i propi, tot i que afirma que és possible que aparegui en un futur proper en tant que l´ànima llatinoamericana està en construcción i que l´assimilació d´ allò d´universal de la filosofía europea serveixi per a construir i consolidar la mirada del món i la reflexió pròpiament llatinoamericana. En aquesta mateixa línea es troba el pensador argentí F. Romero per a qui un pensament filosòfic original i propi necessita d´un procés que ja ha començat i d´un temps que encara no ha finalitzat
En un sentit oposat trobem el brasiler R. Gomes per a qui es possible l´elaboració d´un pensament llantinoamericà original on la filosofía europea és un simple ornament. En aquesta mateixa línea el peruà A. Palacios considera que fins ara la cultura filosófica llatinoamericana fou tributària del pensament europeu però que aquesta situación comença a canviar al final de la primera guerra mundial que desencadenà la decadencia europea i on és inmanent una nova filosofía, original i que fuig de la situació decrèpita de l´ànima europea.
Molt més optimista és el pensador peruà F. Miró Quesada per a qui és indiscutible l´existència d´una filosofía llatinoamericana, és a dir, una manera de tractar els problemes universals amb una mirada llatina i una manera de pensar els problemes del llatinoamericà a partir de l´universalitat de la filosofía.
Per al pensador argentí E. Dussel (des d´una perspectiva que utilitza categories clarament i volgudament marxistes) la filosofía llatinoamericana és possible com a filosofía de l´alliberament, es tracta de crear un pensament dels oprimits, dels dominats que centri la seva atenció en l´alliberament social de les clases oprimides, i així convertir-se en una praxis d´alliberament.
Però la problemática de l´existència de la identitat d´un pensament llatinoamericà no és l´única. Així cal afegir el problema de la seva presencia en un món dominat per uns mitjans de comunicación eurocentristes incapaços de veure amb unes categories no occidentals o no occidentalitzables, així com altres limitacions com el de la superficialitat, la manca d´una filosofía popular i un cert retard en l´adquisició, imitació, planejament i educació filosófica.
Un altre problema de major abast que l´anterior és el de la pregunta essencial de la filosofia llatinoamericana que impregna el conjunt del pensament llatinoamericà i els valors que comporta aquest pensament.
Encara que caldria fer importants matitzacions, es podría indicar que un dels eixos centrals del pensament llatinoamericà més original es fonamenti en l´anàlisi i necessitat d´alliberament sòcio-política, la denúnica de les situacions d´injusticia greu i l´opressió dels pobles. Aquest element el trobem tant en la doctrina social de l´Esglèsia Catòlica, com en molts grups polítics d´afiliació marxista, però també, indiscutiblement, el molts plantejaments polítics de carácter liberal.
Segons l´autor brasiler C. Bevilacqua la filosofía brasilera i, en bona part feta a l´Amèrica Llatina és una simple copia de l´europea, sense que existeixi una escola propia. Aquesta opinió es compartida pel pensador colombià F. González Ochoa qui afirma que és imposible parlar de filosofía llatinoamericana pel fet que els llatins tenen una mentalitat de colonitzats. El també pensador peruà J. C. Mariátegui comparteix la idea de la no-existència d´un pensament llatinoamericà original i propi, tot i que afirma que és possible que aparegui en un futur proper en tant que l´ànima llatinoamericana està en construcción i que l´assimilació d´ allò d´universal de la filosofía europea serveixi per a construir i consolidar la mirada del món i la reflexió pròpiament llatinoamericana. En aquesta mateixa línea es troba el pensador argentí F. Romero per a qui un pensament filosòfic original i propi necessita d´un procés que ja ha començat i d´un temps que encara no ha finalitzat
En un sentit oposat trobem el brasiler R. Gomes per a qui es possible l´elaboració d´un pensament llantinoamericà original on la filosofía europea és un simple ornament. En aquesta mateixa línea el peruà A. Palacios considera que fins ara la cultura filosófica llatinoamericana fou tributària del pensament europeu però que aquesta situación comença a canviar al final de la primera guerra mundial que desencadenà la decadencia europea i on és inmanent una nova filosofía, original i que fuig de la situació decrèpita de l´ànima europea.
Molt més optimista és el pensador peruà F. Miró Quesada per a qui és indiscutible l´existència d´una filosofía llatinoamericana, és a dir, una manera de tractar els problemes universals amb una mirada llatina i una manera de pensar els problemes del llatinoamericà a partir de l´universalitat de la filosofía.
Per al pensador argentí E. Dussel (des d´una perspectiva que utilitza categories clarament i volgudament marxistes) la filosofía llatinoamericana és possible com a filosofía de l´alliberament, es tracta de crear un pensament dels oprimits, dels dominats que centri la seva atenció en l´alliberament social de les clases oprimides, i així convertir-se en una praxis d´alliberament.
Però la problemática de l´existència de la identitat d´un pensament llatinoamericà no és l´única. Així cal afegir el problema de la seva presencia en un món dominat per uns mitjans de comunicación eurocentristes incapaços de veure amb unes categories no occidentals o no occidentalitzables, així com altres limitacions com el de la superficialitat, la manca d´una filosofía popular i un cert retard en l´adquisició, imitació, planejament i educació filosófica.
Un altre problema de major abast que l´anterior és el de la pregunta essencial de la filosofia llatinoamericana que impregna el conjunt del pensament llatinoamericà i els valors que comporta aquest pensament.
Encara que caldria fer importants matitzacions, es podría indicar que un dels eixos centrals del pensament llatinoamericà més original es fonamenti en l´anàlisi i necessitat d´alliberament sòcio-política, la denúnica de les situacions d´injusticia greu i l´opressió dels pobles. Aquest element el trobem tant en la doctrina social de l´Esglèsia Catòlica, com en molts grups polítics d´afiliació marxista, però també, indiscutiblement, el molts plantejaments polítics de carácter liberal.
dimecres, 1 de setembre del 2010
filosofia llatinoamericana (1)
LA FILOSOFIA LLATINOAMERICANA. QÜESTIONS EPISTEMOLÒGIQUES PRÈVIES I EL PROBLEMA DE LA PERIODITZACIÓ.
Un dels papers de l´intel.lectual és interpretar, analitzar críticament i donar sentit no sols a la propia historia factual que ens proporciona un autoconeixement i una autovaloració, sinó també la propia historia del pensament en tant que generadora de discurs propi, és a dir (en el cas de la realitat llatinoamericana), preguntar-se per la pregunta filosófica llatinoamericana, la seva pregunta essencial que mostra la manera de veure i enfrontar-se al món.
Ara bé, existeix aquesta pregunta? Existeix alguna realitat que es podría anomenar filosofía llatinoamericana? És el mateix parlar de filosofía llatinoamericana que de filosofía realitzada a llatinoamèrica? I en el cas que existeixi, quina és la seva pregunta essencial? Quines les seves caracterísitiques? Per quines etapes s´ha anat desenvolupant? Es pot desligar la seva evolució no de la seva historia, sinó de la historia europea i per tant es pot fer una historia de la filosofía llatinoamericana diferent de la historia de la filosofía “occidental” especialment hispánica o europea?
Encara que ho pugui semblar la pregunta per la realitat de la filosofía llatinoamericana no és gens innocent. En un recent manifest sobre el paper de l´intel.lectual a Llatinoamerica i de l´apropiació cultural, es posa de manifest l´existència d´un gran desencontré entre la filosofía llatinoamericana i la seva propia realitat, una consciencia allunyada de la realitat i amb una mirada al món a imitació de l´europea o nord-americana fugint dels propis conflictes socials i econòmics, així com de l´exercici del pensar sobre allò propi, perdent l´oportunitat de crear un discurs propi, original en tant que es troba al marge del subjecte cultural llatinoamericà, limitant-se a repetir una cultura que no és seva i creient, ingènuament, en la seva universalitat.
En aquest sentit Leopoldo Zea (1912-2004) molt crític amb la intel.lectualitat llatinoamericana afirma que la filosofía a llatinoamerica s´ha construït “imitant a” com un simple mirall i no, com hauria de ser fruit de “l´assimilació de” i plantejant temàtiques i problemàtiques pròpiament llatinoamericanes. Un altre autor Salazar Bondy (1925) afirma que la filosofía present a Hispanoamèrica no és pròpiament autèntica en tant que es troba influenciada pel subdesenvolupament, dependencia i dominació impossibilitant la creació d´una filosofía autèntica a Amèrica Llatina que sols es trencarà el dia que assumeixi el passat (és a dir, les seves arrels i la seva barreja cultural), l´analitzi i elimini la dependencia que encara té avui en dia, un cop hagi assumit també la seva condició deprimida i de dependencia respecte a l´eurocentrisme.
Un dels papers de l´intel.lectual és interpretar, analitzar críticament i donar sentit no sols a la propia historia factual que ens proporciona un autoconeixement i una autovaloració, sinó també la propia historia del pensament en tant que generadora de discurs propi, és a dir (en el cas de la realitat llatinoamericana), preguntar-se per la pregunta filosófica llatinoamericana, la seva pregunta essencial que mostra la manera de veure i enfrontar-se al món.
Ara bé, existeix aquesta pregunta? Existeix alguna realitat que es podría anomenar filosofía llatinoamericana? És el mateix parlar de filosofía llatinoamericana que de filosofía realitzada a llatinoamèrica? I en el cas que existeixi, quina és la seva pregunta essencial? Quines les seves caracterísitiques? Per quines etapes s´ha anat desenvolupant? Es pot desligar la seva evolució no de la seva historia, sinó de la historia europea i per tant es pot fer una historia de la filosofía llatinoamericana diferent de la historia de la filosofía “occidental” especialment hispánica o europea?
Encara que ho pugui semblar la pregunta per la realitat de la filosofía llatinoamericana no és gens innocent. En un recent manifest sobre el paper de l´intel.lectual a Llatinoamerica i de l´apropiació cultural, es posa de manifest l´existència d´un gran desencontré entre la filosofía llatinoamericana i la seva propia realitat, una consciencia allunyada de la realitat i amb una mirada al món a imitació de l´europea o nord-americana fugint dels propis conflictes socials i econòmics, així com de l´exercici del pensar sobre allò propi, perdent l´oportunitat de crear un discurs propi, original en tant que es troba al marge del subjecte cultural llatinoamericà, limitant-se a repetir una cultura que no és seva i creient, ingènuament, en la seva universalitat.
En aquest sentit Leopoldo Zea (1912-2004) molt crític amb la intel.lectualitat llatinoamericana afirma que la filosofía a llatinoamerica s´ha construït “imitant a” com un simple mirall i no, com hauria de ser fruit de “l´assimilació de” i plantejant temàtiques i problemàtiques pròpiament llatinoamericanes. Un altre autor Salazar Bondy (1925) afirma que la filosofía present a Hispanoamèrica no és pròpiament autèntica en tant que es troba influenciada pel subdesenvolupament, dependencia i dominació impossibilitant la creació d´una filosofía autèntica a Amèrica Llatina que sols es trencarà el dia que assumeixi el passat (és a dir, les seves arrels i la seva barreja cultural), l´analitzi i elimini la dependencia que encara té avui en dia, un cop hagi assumit també la seva condició deprimida i de dependencia respecte a l´eurocentrisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)