filosofia llatinoamericana (1)

LA FILOSOFIA LLATINOAMERICANA. QÜESTIONS EPISTEMOLÒGIQUES PRÈVIES I EL PROBLEMA DE LA PERIODITZACIÓ.

Un dels papers de l´intel.lectual és interpretar, analitzar críticament i donar sentit no sols a la propia historia factual que ens proporciona un autoconeixement i una autovaloració, sinó també la propia historia del pensament en tant que generadora de discurs propi, és a dir (en el cas de la realitat llatinoamericana), preguntar-se per la pregunta filosófica llatinoamericana, la seva pregunta essencial que mostra la manera de veure i enfrontar-se al món.
Ara bé, existeix aquesta pregunta? Existeix alguna realitat que es podría anomenar filosofía llatinoamericana? És el mateix parlar de filosofía llatinoamericana que de filosofía realitzada a llatinoamèrica? I en el cas que existeixi, quina és la seva pregunta essencial? Quines les seves caracterísitiques? Per quines etapes s´ha anat desenvolupant? Es pot desligar la seva evolució no de la seva historia, sinó de la historia europea i per tant es pot fer una historia de la filosofía llatinoamericana diferent de la historia de la filosofía “occidental” especialment hispánica o europea?
Encara que ho pugui semblar la pregunta per la realitat de la filosofía llatinoamericana no és gens innocent. En un recent manifest sobre el paper de l´intel.lectual a Llatinoamerica i de l´apropiació cultural, es posa de manifest l´existència d´un gran desencontré entre la filosofía llatinoamericana i la seva propia realitat, una consciencia allunyada de la realitat i amb una mirada al món a imitació de l´europea o nord-americana fugint dels propis conflictes socials i econòmics, així com de l´exercici del pensar sobre allò propi, perdent l´oportunitat de crear un discurs propi, original en tant que es troba al marge del subjecte cultural llatinoamericà, limitant-se a repetir una cultura que no és seva i creient, ingènuament, en la seva universalitat.
En aquest sentit Leopoldo Zea (1912-2004) molt crític amb la intel.lectualitat llatinoamericana afirma que la filosofía a llatinoamerica s´ha construït “imitant a” com un simple mirall i no, com hauria de ser fruit de “l´assimilació de” i plantejant temàtiques i problemàtiques pròpiament llatinoamericanes. Un altre autor Salazar Bondy (1925) afirma que la filosofía present a Hispanoamèrica no és pròpiament autèntica en tant que es troba influenciada pel subdesenvolupament, dependencia i dominació impossibilitant la creació d´una filosofía autèntica a Amèrica Llatina que sols es trencarà el dia que assumeixi el passat (és a dir, les seves arrels i la seva barreja cultural), l´analitzi i elimini la dependencia que encara té avui en dia, un cop hagi assumit també la seva condició deprimida i de dependencia respecte a l´eurocentrisme.