filosofia llatinoamericana (5)

Per últim, voldria acabar aquesta breu reflexió tractant el tema de la periodització de la historia de la filosofía llatinoamericana. Són moltes les perioditzacions que s´han fet de la seva evolució, on cadascuna d´aquestes perioditzacions marca no sols un posicionament clar sobre algunes de les qüestions tractades anteriorment, sinó una presa de posición filosófica diferent i que, a continuació intentaré posar de manifest de manera breu, destacant-ne aquelles que m´han semblat més significatives.
La primera que voldria destacar és la del pensador Quispe Figueroa Juvenal (ja mencionat anteriorment) per a qui el pensament filosòfic llatinoamericà comença al segle XVI, no sols perquè considera que el pensament filosòfic precolombí no existí sinó que a més a més no es pot parlar, segons l´autor, de llatinoamèrica fins al segle XVI.
Així, per aquest autor, la filosofía llatinoamericana comença al segle XVI amb el periode escolàstic caracteritzat per ser un pensament conservador, antimodern i pel seu retard respecte al pensament europeu de l´època. Segon ell les idees humanistes de Vives, Erasme i Suarez, tot i ésser presents no arribaren a ésser dominants. El tractament de la problemática americana es fa sempre des de la perspectiva del dominador.
Per Q. Figueroa a finals del segle XVIII comença el periode il.lustrat i arriba fins l´any 1824. Aquest periode correspon tardíament amb el periode de la il.lustració europea que varen succeir abans de la Revolució Francesa. En aquest momento es produeix el despertar dela consciencia crítica i un reconeixement de l´autonomia de la raó en la política i la vida social. Sorgeix un sentiment d´identitat nacional a llatinoamèrica.
Entre els anys 1824 i 1870 Figueroa situa el periode romàntic, caracteritzat per la reflexió de temes polítics i s´expressa en el debat entre l´aptitud personal per al govern i no en la voluntat popular, el principi d´autoritat, les critiques a la democracia, una concepció de la historia providencialista. El liberals, en canvi, es recolzen en la filosofía empirista, sensualista i utilitarista, amb una fe amb els homes i en els pobles, defensen la sobirania popular, les llibertats individuals i la iguals entre tots els ciutadans. S´introdueixen el socialismo utòpic i l´anarco-sindicalisme.