5.1.2.-Preocupacions socials:
Isaïes denuncia l´extensió abusiva de les grans propietats, l´arrogància, el luxe i l´ociositat de l noblesa, la corrupció dels jutges i les injusticies comeses contra els més dèbils, és a dir, Isaïes no és un revolucionari, sinó un defensor de reformes que evitin l´explotació del poble, sense arribar a qüestionar l´estructura de la societat.
5.1.3.-La Teologia:
Isaïes no proposa cap discurs teòric sobre Déu, tot i que en els seus oracles es pot observar clarament una dimensió teològica implícita i que defensa:
a): Santedat de Déu: Jahvé és el Déu sant. Isaïes té un agut sentit de la glòria, de la força incomparable de Jahvé que és exercida tant sobre els pobles pagans com sobre Judà.
b): Unicitat de Déu: Jahvé és el deu únic, s´oposa a l´idolatria i a totes les manifestacions de l´orgull humà
c): Intransigència de Jahvé: Isaïes auncia insistentment el càstig diví, però insisteix també en la raó profunda d´aquesta amenaça que no és un altre que l´orgull de Judà i els seus dirigents. Les paraules d´Isaïes conviden a un canvi d´actitut, de renunciar a l´orgull i adoptar una actitud de fe i confiança.
d): Justicia de Déu: Jahvé és un Déu just, que pren les seves decisions tenint en compte les accions humanes, segons les regles de la retribució equitativa. El càstig diví sempre està justifcat pel pecat de l´home. A més, Jahvé és un deu que demana respecte als drets elementals de l´home, inclosos dèbils i pagans.
e): Benevolència de Déu: Jahvé és un deu benèvol que segueix buscant la salvació del seu poble. Quan Isaïes anuncia desgràcies, no ho fa per esfonsar Judà, sinó per fer-li obrir els ulls, ajudar a prendre bones decisions, mostrant un cop més un Isaïes,en el fons, esperançat.
dimecres, 25 de maig del 2011
siracida (19)
5.- ISAÏES
5.1.-INTRODUCCIÓ GENERAL:
En hebreu el seu nom significa Jahvé és alliberament. És el primer dels profetes majors (conegut com els príncep dels profetes), fill d´Amós (no el profeta Amós) i que exerceix la seva activitat a Jerusalem des de l´últim any d´Usies fins el setge de Jerusalem per Senequerib, l´any 701 a C.
5.1.1.-Vida i paper polític:
El Talmud de Babilònia afirma que Isaïes és germà del rei Amasies, fet que és cronològicament impossible. Encara que no es pot probar que estigués emparentat amb la familia reial, és evident la seva influència com ho demostra el perfecte coneixement de la política reial, la seva actitut respecte a Sebnà i la seva impunitat.
No es coneixen detalls de la seva joventut que va viure en el context dels pròspers regnat d´Usies i Yotam. La majoria d´intèrprets el consideren deixeble d´Amós, doncs els seus oracles de contingut social són sovint molt semblants, inclús en la seva formulació, als discursos del profeta de Tecoa.
El mateix Isaïes explica com va començar la seva misió com a profeta. Segons Isaïes tot comença en una visió en el temple que succeeix l´any de la mort d´Usies, que és quan pren consciència de trobar-se en presència del deu tres vegades sant i s´ofereix com a voluntari per portar la paraula de Déu al poble endurit en la seva ceguera.
La primera intervenció pública d´Isaïes amb una data clara és de l´any 734 a C. en el moment en que Jerusalem està amenaçada pels exèrcits de Damasc i Samaria i el rei Acaz vol recòrrer a l´ajuda d´Assiria. Isaïes pronuncia tres oracles i compleix un acte que simbolitza la ruïna de la coalició. Amb això Isaïes vol dissuadir al rei d´entrar en el joc dels grans imperis, convidant-lo a que posi la seva confiança en Jahvé, que és qui posseeix el vertader poder i pot salvar a Judà. En els anys posteriors Isaïes interve convidant a una política realista i conforme amb la fe en Jahvé. Segons Isaïes, Judà no ha de tenir por als seus veïns, ja que sols Jahvé posseeix el poder i otorga la victòria. Apostar per Jahvé significa mantenir-se allunyat de la política dels grans blocs.
Diversos oracles es remunten a la crisi dels anys 714-712, quan les ciutats filistees preneren la iniciativa d´una nova coalició antiassiria. Isaïes va predir, un cop més, la ruïna de la coalició i convidà a una política de prudència. Ezequies, que en un primer moment accepta l´aventura, presentà en l´últim moment sumisió a SargónII. En el mateix context Isaïes anuncia la destitució de Sebnà (primer funcionri del regne) favorable a la coalició antiassiria.
Els últims oracles d´Isaïes es situen en el marc de la crisi oberta amb la mort de Sargon II l´any 705 a C., senyal d´una nova rebelió general dels vasalls d´Assiria dirigida per Ezequies. Isaïes s´oposa a la política antiassiria i anuncia la derrota dels revolucionaris. El futur li dona la raó: l´any 701 a C. Senequerib sitiarà Jerusalem, obligant-la a una capitulació vergonyosa
5.1.-INTRODUCCIÓ GENERAL:
En hebreu el seu nom significa Jahvé és alliberament. És el primer dels profetes majors (conegut com els príncep dels profetes), fill d´Amós (no el profeta Amós) i que exerceix la seva activitat a Jerusalem des de l´últim any d´Usies fins el setge de Jerusalem per Senequerib, l´any 701 a C.
5.1.1.-Vida i paper polític:
El Talmud de Babilònia afirma que Isaïes és germà del rei Amasies, fet que és cronològicament impossible. Encara que no es pot probar que estigués emparentat amb la familia reial, és evident la seva influència com ho demostra el perfecte coneixement de la política reial, la seva actitut respecte a Sebnà i la seva impunitat.
No es coneixen detalls de la seva joventut que va viure en el context dels pròspers regnat d´Usies i Yotam. La majoria d´intèrprets el consideren deixeble d´Amós, doncs els seus oracles de contingut social són sovint molt semblants, inclús en la seva formulació, als discursos del profeta de Tecoa.
El mateix Isaïes explica com va començar la seva misió com a profeta. Segons Isaïes tot comença en una visió en el temple que succeeix l´any de la mort d´Usies, que és quan pren consciència de trobar-se en presència del deu tres vegades sant i s´ofereix com a voluntari per portar la paraula de Déu al poble endurit en la seva ceguera.
La primera intervenció pública d´Isaïes amb una data clara és de l´any 734 a C. en el moment en que Jerusalem està amenaçada pels exèrcits de Damasc i Samaria i el rei Acaz vol recòrrer a l´ajuda d´Assiria. Isaïes pronuncia tres oracles i compleix un acte que simbolitza la ruïna de la coalició. Amb això Isaïes vol dissuadir al rei d´entrar en el joc dels grans imperis, convidant-lo a que posi la seva confiança en Jahvé, que és qui posseeix el vertader poder i pot salvar a Judà. En els anys posteriors Isaïes interve convidant a una política realista i conforme amb la fe en Jahvé. Segons Isaïes, Judà no ha de tenir por als seus veïns, ja que sols Jahvé posseeix el poder i otorga la victòria. Apostar per Jahvé significa mantenir-se allunyat de la política dels grans blocs.
Diversos oracles es remunten a la crisi dels anys 714-712, quan les ciutats filistees preneren la iniciativa d´una nova coalició antiassiria. Isaïes va predir, un cop més, la ruïna de la coalició i convidà a una política de prudència. Ezequies, que en un primer moment accepta l´aventura, presentà en l´últim moment sumisió a SargónII. En el mateix context Isaïes anuncia la destitució de Sebnà (primer funcionri del regne) favorable a la coalició antiassiria.
Els últims oracles d´Isaïes es situen en el marc de la crisi oberta amb la mort de Sargon II l´any 705 a C., senyal d´una nova rebelió general dels vasalls d´Assiria dirigida per Ezequies. Isaïes s´oposa a la política antiassiria i anuncia la derrota dels revolucionaris. El futur li dona la raó: l´any 701 a C. Senequerib sitiarà Jerusalem, obligant-la a una capitulació vergonyosa
siracida (18)
4.25-PROFETES MENORS: Nom col.lectiu dels autors de 12 llibres profètics de l´Antic Testament, anomenatas menors per l´extensió relativament breu dels seus manuscrits, comparats amb els textos profetes majors.
4.26-ZOROBABEL: (Vàstago de Babilònia). Nét del rei Jeconies de Judà que fou exiliat a Babilònia l´any 597 a C., i arrivà a ser governador de la província persa de Judà durant el regnat de Dario I. Segons I Cròniques 3: 19, el seu pare s´aomenava Peraya, però en altres passatges s´afirma que era fill de Sealtiel (ambdós fills de Jeconies).
Degut al seu llinatge reial, era el candidat idoni pel càrreg de governador. Durant el setembre de 520 a C. va unir esforços amb el gran sacerdot Josué per a reconstruir el temple de Déu.
Zorobabel encarna les esperances mesiàniques en les profecies d´Ageu, qui esperava que Jahvé suprimís tots els regnes i proclamés al nét de Jeconies com el seu servent. A Ageu “2:21-23 Zorobabel es aomenat “elegit de Déu” i “anell de segell”; així mateix, es creu que la referència de Zacaries al “siervo Germen” al.ludeix a Zorobabel.
No se sap quan començâ l´activitat de Zorobabel ni quan acabà. Alguns passatges revelen que marxà al front del primer grup d´israelites repatriats de Babilònia i que participà en la reconstrucció de l´altar de Jahvé.
4.27- JEIXUÀ: Va ser un sacerdot aaronita, cap del novè torn de servei en el Temple de Jahvé (I Cròniques 24: 1,11). Sembla que és el mateix Jeixuà citat a la llista dels que tornaren a Judà amb Zorobabel de l´exil.li a Babilònia.
4.28-NEHEMIES: (Jahvé reconforta). Fill d´Hacalià, un dels grans organitzadors de la comunitat jueva palestina postexilica. El coneixem principalment pel seu llibre. Laic jueu portà a terme dues missions a Jerusalem. La primera ente els anys 445 i 433 a C. consisteix en ser governador de la ciutat. La seva tasca prioritària fou la reconstrucció de la muralla per a protegir la població d´incursions hostils. A les dificultts interiors s´hi afegí una triple oposició a l´exterior: el joronita Sanbalat , el amonita Tobies i l´àrb Guesem. Organitzà una milicia de protecció i reconstrueix la muralla. Nehemies també es preocupà per qüestions socials. Així demana als rics retornar els bens adquirits per endeutement dels pobres, obtenint el recolzament de l´assemblea. Ell mateix fa l´apologia de la seva administració. Organitza la guàrdia de les portes i de les cases contra qualsevol agressió i es preocupa per la repoblació de Jerusalem.
Nehemies retorna a Jerusalem a fer una segona missió que no és altra que posar remei a les dificultats internes de la comunitat. Nehemies també organitzà la nova estructura administrativa de Judà i Jerusalem, abordà la qüestió del respecte al dissabte i intentar posar fi als matrimonis mixtos.
4.26-ZOROBABEL: (Vàstago de Babilònia). Nét del rei Jeconies de Judà que fou exiliat a Babilònia l´any 597 a C., i arrivà a ser governador de la província persa de Judà durant el regnat de Dario I. Segons I Cròniques 3: 19, el seu pare s´aomenava Peraya, però en altres passatges s´afirma que era fill de Sealtiel (ambdós fills de Jeconies).
Degut al seu llinatge reial, era el candidat idoni pel càrreg de governador. Durant el setembre de 520 a C. va unir esforços amb el gran sacerdot Josué per a reconstruir el temple de Déu.
Zorobabel encarna les esperances mesiàniques en les profecies d´Ageu, qui esperava que Jahvé suprimís tots els regnes i proclamés al nét de Jeconies com el seu servent. A Ageu “2:21-23 Zorobabel es aomenat “elegit de Déu” i “anell de segell”; així mateix, es creu que la referència de Zacaries al “siervo Germen” al.ludeix a Zorobabel.
No se sap quan començâ l´activitat de Zorobabel ni quan acabà. Alguns passatges revelen que marxà al front del primer grup d´israelites repatriats de Babilònia i que participà en la reconstrucció de l´altar de Jahvé.
4.27- JEIXUÀ: Va ser un sacerdot aaronita, cap del novè torn de servei en el Temple de Jahvé (I Cròniques 24: 1,11). Sembla que és el mateix Jeixuà citat a la llista dels que tornaren a Judà amb Zorobabel de l´exil.li a Babilònia.
4.28-NEHEMIES: (Jahvé reconforta). Fill d´Hacalià, un dels grans organitzadors de la comunitat jueva palestina postexilica. El coneixem principalment pel seu llibre. Laic jueu portà a terme dues missions a Jerusalem. La primera ente els anys 445 i 433 a C. consisteix en ser governador de la ciutat. La seva tasca prioritària fou la reconstrucció de la muralla per a protegir la població d´incursions hostils. A les dificultts interiors s´hi afegí una triple oposició a l´exterior: el joronita Sanbalat , el amonita Tobies i l´àrb Guesem. Organitzà una milicia de protecció i reconstrueix la muralla. Nehemies també es preocupà per qüestions socials. Així demana als rics retornar els bens adquirits per endeutement dels pobres, obtenint el recolzament de l´assemblea. Ell mateix fa l´apologia de la seva administració. Organitza la guàrdia de les portes i de les cases contra qualsevol agressió i es preocupa per la repoblació de Jerusalem.
Nehemies retorna a Jerusalem a fer una segona missió que no és altra que posar remei a les dificultats internes de la comunitat. Nehemies també organitzà la nova estructura administrativa de Judà i Jerusalem, abordà la qüestió del respecte al dissabte i intentar posar fi als matrimonis mixtos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)