L´optimisme de Dussel se´ns mostra quan afirma que durant molt de temps les diferents tradicions filosòfiques seguirán el seu propi camí, no obstant, a l´horitzó s´obre un projecte mundial que hauria de ser universal i post-modern. Ara, més que mai, segons el plantejament de la filosofía de l´alliberament proposada per Dussel altres filosofies són posibles perquè un altre món també és posible i on es superi la confusió massa present d´entendre el donmini econòmic i polític de la seva cultura i les crisis derivades de les altres filosofies regionals amb una eurocèntrica pretensió d´universalitat que ja s´ha començat a qüestionar-se, des del mateix momento en que ja s´ha començat a qüestionar el fenomen mateix de la globalització, que cal entendre´l com un procés que va començar amb la constitució d´Amèrica i la del capitalisme colonial modern i eurocentrat com un nou patro de poder mundial. Un dels eixos fonamentals d´aquest patro de poder és la classificació social de la población mundial sobre la idea de raça, una construcción mental que expressa l´experiència básica de la dominació colonial i des de llavors permea les dimensions més importants del poder muncial, incloent la seva racionalitat específica, l´eurocentrisme i la creença de la superioritat dels valors propis que són entesos com els millors i, per tant, cal imposar-los, així com la invenció de fer universal i donar un carácter global, vàlid sempre i a tot arreu, a valors i cosmovisions que están fixats en el temps i en l´espai. Aquesta deformació es transforma en acció legitimadora de la ideología de la dominació. El que proponía Marx en el segle XIX: els interesos particulars de la burgesia presenta com a universals, o al dir de Nietsche, com a intenció i voluntat de poder i domini. Aquest fet és un obstacle epistemològic per a l´anàlisi, l´explicació i la interpretació de les transformacions socials, culturals i polítiques a altres llocs del món.
Ara bé, Dussel defensa aferrissadament que tampoc podem caure en un anti-eurocentrisme simplista i d´arrel eurocèntrica creant pont que contribueixin a relligar terrenys infranquejables, a partir d´una de les seves orilles, amb el propòsit d´acceptar-se recíprocament, en la seva conflictiva relació dins de les diferències que despleguen els relats de la historia.
Dussel, com a màxim representant de la filosofía de l´alliberament, s´enfronta amb tota la contudència dialéctica que té al seu abast la idea de la historia de la civilització humana com una trajectòria que parteix d´un estat de naturalesa i culmina a Europa, així com donar sentit a les diferències entre Europa i no-Europa com a diferències de naturalesa (racial) i no d´història de poder han de ser revisables en profunditat. En el seu diagnòstic on l´evolucionisme i el dualisme, són els dos elements de l´eurocentrisme, ens alerta sobre la reproducció acadèmica, que és el mirall d´aquests dogmes. Aquest obstacle, així, resulta la conseqüència legitimada, des d´una soposada objectivitat del coneixement i, a més a més, des d´una velada de superioritat civilitzadora i cultural.
divendres, 25 de novembre del 2011
filosofia i comunicació (3)
Evidentment no podem evitar afirmar que hi ha un nivel en que el discurs filosòfic pren en consideració aquests nuclis temàtics i problemàtics fonamentals i pot abordar responstes amb validesa universal, és a dir, com una aportació per a ser discutida per altres individus i altres cultures i tradicions filosòfiques, ja que es tracta de problemas humans i, per tant, universals.
Ara bé, com diu Apel, per a que la comunicación es pugui donar és necessari donar a l´altre la possibilitat d´intervenir en la discussió, ja que si no fos així, qualsevol conclusió seria invalidada pel fet de no poder participar amb igualtat de condicions. Es tracta d´un principi ètic-epistemològic formal (sense contingut material valoratiu particular de cap cultura).
La universalitat formal abstracta de determinats enunciats o principis, que poden ser utilitzats de manera diferent en el nivel material de cada cultura, no impossibilita la possibilitat d´establir ponts entre diferents tradicions filosòfiques. La filosofía de l´alliberament posa un èmfasi especial en afirmar que tota filosofía es trova inevitablement dins d´una tradició cultural, però no és imposible el diàleg amb les obres mitjançant els nuclis problemàtics comuns i les respostes dels discursos problemàtics comuns i les respostes dels discursos categorials filosòfics, en tant que humans, i per això universals.
Ara bé, aquest diàleg, afirma Dussel, ha de ser respectuós amb les diferències i apèndix dels descobriments d´altres tradicions, superant el centralisme cultural, l´acceptació per cadascuna de les tradicions regionals filosòfiques del planeta (europea, nord-americana, xinesa, hindú, àrab, africana, llatinoamericana, etc…) del sentit de les seves temàtiques, del valor i de la historia de les altres tradicions, en un autèntic i simètric diàleg, gràcies al qual aprendre molts aspectos desconeguts en altres tradicions. A més seria la clau per a la comprensió del contingut de les altres cultures avui presents en la vida quotidiana de tota la humanitat, pels gegantins mitjans de comunicación que permeten a l instant rebre noticies de qualsevol part del món, de qualsevol cultura de les que no es té un mínim coneixement. Tota cultura és etnocèntrica afirma Dussel, però aquest error queda eliminat quan els filòsofs de les altres tradicions filosòfiques-culturals preñen consciencia de la seva propia historia filosófica,i del valor situat de les mateixes.
Ara bé, com diu Apel, per a que la comunicación es pugui donar és necessari donar a l´altre la possibilitat d´intervenir en la discussió, ja que si no fos així, qualsevol conclusió seria invalidada pel fet de no poder participar amb igualtat de condicions. Es tracta d´un principi ètic-epistemològic formal (sense contingut material valoratiu particular de cap cultura).
La universalitat formal abstracta de determinats enunciats o principis, que poden ser utilitzats de manera diferent en el nivel material de cada cultura, no impossibilita la possibilitat d´establir ponts entre diferents tradicions filosòfiques. La filosofía de l´alliberament posa un èmfasi especial en afirmar que tota filosofía es trova inevitablement dins d´una tradició cultural, però no és imposible el diàleg amb les obres mitjançant els nuclis problemàtics comuns i les respostes dels discursos problemàtics comuns i les respostes dels discursos categorials filosòfics, en tant que humans, i per això universals.
Ara bé, aquest diàleg, afirma Dussel, ha de ser respectuós amb les diferències i apèndix dels descobriments d´altres tradicions, superant el centralisme cultural, l´acceptació per cadascuna de les tradicions regionals filosòfiques del planeta (europea, nord-americana, xinesa, hindú, àrab, africana, llatinoamericana, etc…) del sentit de les seves temàtiques, del valor i de la historia de les altres tradicions, en un autèntic i simètric diàleg, gràcies al qual aprendre molts aspectos desconeguts en altres tradicions. A més seria la clau per a la comprensió del contingut de les altres cultures avui presents en la vida quotidiana de tota la humanitat, pels gegantins mitjans de comunicación que permeten a l instant rebre noticies de qualsevol part del món, de qualsevol cultura de les que no es té un mínim coneixement. Tota cultura és etnocèntrica afirma Dussel, però aquest error queda eliminat quan els filòsofs de les altres tradicions filosòfiques-culturals preñen consciencia de la seva propia historia filosófica,i del valor situat de les mateixes.
dijous, 24 de novembre del 2011
dossier filosofia (9)
APORTACIONS D´AQUEST PERIODE
SOFISTES
• Valoren la percepció sensible.
• En relació amb el mètode, substitueixen el monòleg en solitari per la discusió pública, amb el que la cultura es fa més popular.
• Fan aportacions importants en el camp del llenguatge.
• Es situa en primer pla la dimensió política de l´ésser humà, dimensió que planteja la necessitat de l´educació i la utilització eficaç del llenguatge.
• Posen de manifest el component convencional de les costums, les normes morals i les institucions publiques.
SÓCRATES
• Desvaloritza el coneixement sensible i valora el coneixement racional.
• Els seus conceptes universals consegueixen salvar a la ciència i a la veritat del relativisme dels sofistes.
• Dóna a la ciència les condicions de necessitat i universalitat, condicions que satisfan les definicions o conceptes universal.
• Fa del diàleg l´únic mètode vàlid per a la filosofía.
• Defineix la filosofía com l´art d´investigar els problemes, indagant en l´interior d´un mateix.
• Fa de la virtut i el bé l´objectiu últim de la filosofía.
• Supera el relativisme moral dels sofistes
• Ignaugura la corrent intel.lectualista en l´ètica al posar en relació el saber amb la virtut i el vici amb la ignorància.
• Admet la immortalitat de l´ànima.
• S´aproxima a la idea de Déu del cristianisme.
SOFISTES
• Valoren la percepció sensible.
• En relació amb el mètode, substitueixen el monòleg en solitari per la discusió pública, amb el que la cultura es fa més popular.
• Fan aportacions importants en el camp del llenguatge.
• Es situa en primer pla la dimensió política de l´ésser humà, dimensió que planteja la necessitat de l´educació i la utilització eficaç del llenguatge.
• Posen de manifest el component convencional de les costums, les normes morals i les institucions publiques.
SÓCRATES
• Desvaloritza el coneixement sensible i valora el coneixement racional.
• Els seus conceptes universals consegueixen salvar a la ciència i a la veritat del relativisme dels sofistes.
• Dóna a la ciència les condicions de necessitat i universalitat, condicions que satisfan les definicions o conceptes universal.
• Fa del diàleg l´únic mètode vàlid per a la filosofía.
• Defineix la filosofía com l´art d´investigar els problemes, indagant en l´interior d´un mateix.
• Fa de la virtut i el bé l´objectiu últim de la filosofía.
• Supera el relativisme moral dels sofistes
• Ignaugura la corrent intel.lectualista en l´ètica al posar en relació el saber amb la virtut i el vici amb la ignorància.
• Admet la immortalitat de l´ànima.
• S´aproxima a la idea de Déu del cristianisme.
dossier filosofia (8)
d. Característiques i tendències:
i. En relació al problema del coneixemment, la sofistica es caracteritza per defendre:
1. El subjectivisme al considerar vertaderes les opinions dels individus humans.
2. L´escepticisme a l´afirmar que la ment res pot saber o conèixer sobre la naturalesa de les coses.
3. El sensisme donat que és imposible conèixer el que està més enllà de l´esfera del fenomènic.
4. El nominalisme al reduir la teoría del coneixement a la lingüística.
ii. Pel que fa referencia a la physis, cal distingir 2 tendències:
1. La que nega el caràcter substancial de la realitat.
2. La que contraposa physis i nomos (convenció). Ambdues tendències propugnen el convencionalisme i relativisme de les normes socials i morals
PROTÀGORES.
1. Punt de partida (antecedents històrics com a pressupòssits bàsics).
a. Redueix el real a allò sensible (aparent)
b. Accepta dos postulats heraclitians bàsics:
i. El canvi constant de les coses.
ii. Els contraris precedeixen d´un mateix subjecte.
iii. Admet, a l´igual que Parmènides, la impossibilitat que el ser procedeixi del no-res.
2. Relativisme del ser i del pensar:
a. Tesi: El vertader no es pot predicar del que es mou.
b. Tesi: Els contraris coexisteixen simultàniament en l objecte.
c. Conclusió: Protàgores nega el principi de contradicció i el principi de discernibilitat entre el vertader i el fals.
3. Relativisme del Conèixer:
a. Tesi: Identificació de la veritat lógica amb la veritat sensible.
b. Tesi: Solament són possibles els judicis individuals.
c. L´afirmació i negació estan mancades de fonament òntic i lògic.
d. Conseqüències: No existeix una veritat absoluta i vàlida universalment.
LA SOFÍSTICA I LA TEORIA CONVENCIONAL DE LA POLÍTICA.
1. La temática: la doctrina político-moral dels sofistes gira entorn de la convencionalitat de les institucions socials i de les normes o idees morals. Això significa que tant la societat com les seves pautes de comportament s´estableixen per convenció humana.
2. Els problemes: destaquen per la seva importància les qüestions referents als temes següents:
a. L´origen convencional de la societat.
b. L´oposició entre physis i nomos.
c. El caràcter sancionador de les lleis positives.
d. La igualtat o desigualtat social entre els homes.
i. En relació al problema del coneixemment, la sofistica es caracteritza per defendre:
1. El subjectivisme al considerar vertaderes les opinions dels individus humans.
2. L´escepticisme a l´afirmar que la ment res pot saber o conèixer sobre la naturalesa de les coses.
3. El sensisme donat que és imposible conèixer el que està més enllà de l´esfera del fenomènic.
4. El nominalisme al reduir la teoría del coneixement a la lingüística.
ii. Pel que fa referencia a la physis, cal distingir 2 tendències:
1. La que nega el caràcter substancial de la realitat.
2. La que contraposa physis i nomos (convenció). Ambdues tendències propugnen el convencionalisme i relativisme de les normes socials i morals
PROTÀGORES.
1. Punt de partida (antecedents històrics com a pressupòssits bàsics).
a. Redueix el real a allò sensible (aparent)
b. Accepta dos postulats heraclitians bàsics:
i. El canvi constant de les coses.
ii. Els contraris precedeixen d´un mateix subjecte.
iii. Admet, a l´igual que Parmènides, la impossibilitat que el ser procedeixi del no-res.
2. Relativisme del ser i del pensar:
a. Tesi: El vertader no es pot predicar del que es mou.
b. Tesi: Els contraris coexisteixen simultàniament en l objecte.
c. Conclusió: Protàgores nega el principi de contradicció i el principi de discernibilitat entre el vertader i el fals.
3. Relativisme del Conèixer:
a. Tesi: Identificació de la veritat lógica amb la veritat sensible.
b. Tesi: Solament són possibles els judicis individuals.
c. L´afirmació i negació estan mancades de fonament òntic i lògic.
d. Conseqüències: No existeix una veritat absoluta i vàlida universalment.
LA SOFÍSTICA I LA TEORIA CONVENCIONAL DE LA POLÍTICA.
1. La temática: la doctrina político-moral dels sofistes gira entorn de la convencionalitat de les institucions socials i de les normes o idees morals. Això significa que tant la societat com les seves pautes de comportament s´estableixen per convenció humana.
2. Els problemes: destaquen per la seva importància les qüestions referents als temes següents:
a. L´origen convencional de la societat.
b. L´oposició entre physis i nomos.
c. El caràcter sancionador de les lleis positives.
d. La igualtat o desigualtat social entre els homes.
dossier filosofia (7)
DESENVOLUPAMENT DEL MAPA CONCEPTUAL
1. Caràcters generals del pensament sofista:
a. Els significats de la paraula sofista:
i. Originàriament es va utilitzar com a sinònim de sabi, això és, persona que destaca en una determinada activitat teórica o pràctica.
ii. A l´època de la Il.lustració grega passà a designar els professionals del saber i del seu ensenyament.
b. Origen del pensament sofista:
i. El seu radical escepticisme davant les qüestions cosmològiques deriva del fracàs de les doctrines presocràtiques en el seu intent d´explicar racionalment la realitat natural.
ii. La seva preocupació pels temes socials i polítics resulta de les noves exigències originades per la pràctica de la democràcia.
iii. Convençuts que sols és real el sensible, arrivaren a la conclusió que res roman, doncs tot canvia en incessant transformació.
iv. El comerç i intercanvi de productes amb altres pobles va posar en evidència la diversitat de costums entre els pobles i el caràcter convencional de les seves lleis i normes d´obrar.
c. Dimensió de la sofística:
i. En principi, tres són les interpretacions que solen donar-se del terme sofística, a saber: com a mètode de controvèrsia, com a doctrina epistemològica i antropològica, i com a sistema d´educació.
ii. Com a mètode de controvèrsia, es diu de l´argumentació que mitjançant la tècnica de preguntes i respostes orienta el diàleg cap a un carreró sense sortida. El que es pretèn amb l´argumentació sofista o mètode heurístic és rebutjar la tesis de l´adversari amb independència de la veritat o falsedat de les raons proposades.
iii. Amb el moviment filosòfic, la sofística tractà sobre temes de caràcter epistemològic i de naturalesa político-social. En epistemología, adoptà una actitut escèptica i subjectivista; en política, defensa l´origen convencional de la societat i el relativisme de les seves lleis.
iv. Com a sistema d´educació, la sofística representa el primer intent de professionalitzar l´ensenyament i utilitzar programes definits i tècniques pedagògiques especifiques. La finalitat de l´educació o paideia era l´ensenyament de les virtuts socials als joves.
1. Caràcters generals del pensament sofista:
a. Els significats de la paraula sofista:
i. Originàriament es va utilitzar com a sinònim de sabi, això és, persona que destaca en una determinada activitat teórica o pràctica.
ii. A l´època de la Il.lustració grega passà a designar els professionals del saber i del seu ensenyament.
b. Origen del pensament sofista:
i. El seu radical escepticisme davant les qüestions cosmològiques deriva del fracàs de les doctrines presocràtiques en el seu intent d´explicar racionalment la realitat natural.
ii. La seva preocupació pels temes socials i polítics resulta de les noves exigències originades per la pràctica de la democràcia.
iii. Convençuts que sols és real el sensible, arrivaren a la conclusió que res roman, doncs tot canvia en incessant transformació.
iv. El comerç i intercanvi de productes amb altres pobles va posar en evidència la diversitat de costums entre els pobles i el caràcter convencional de les seves lleis i normes d´obrar.
c. Dimensió de la sofística:
i. En principi, tres són les interpretacions que solen donar-se del terme sofística, a saber: com a mètode de controvèrsia, com a doctrina epistemològica i antropològica, i com a sistema d´educació.
ii. Com a mètode de controvèrsia, es diu de l´argumentació que mitjançant la tècnica de preguntes i respostes orienta el diàleg cap a un carreró sense sortida. El que es pretèn amb l´argumentació sofista o mètode heurístic és rebutjar la tesis de l´adversari amb independència de la veritat o falsedat de les raons proposades.
iii. Amb el moviment filosòfic, la sofística tractà sobre temes de caràcter epistemològic i de naturalesa político-social. En epistemología, adoptà una actitut escèptica i subjectivista; en política, defensa l´origen convencional de la societat i el relativisme de les seves lleis.
iv. Com a sistema d´educació, la sofística representa el primer intent de professionalitzar l´ensenyament i utilitzar programes definits i tècniques pedagògiques especifiques. La finalitat de l´educació o paideia era l´ensenyament de les virtuts socials als joves.
dimecres, 23 de novembre del 2011
filosofia i comunicació (2)
També no cal identificar entre pensament i llenguatge, ja que la llengua individual, com a instrument adquirit, s´aplica a l´experiència individual, provinent de la relació immediat amb les coses, amb el que es donen nou usos a aquest instrument que és la llengua.
El llenguatge ens mostra, en tant que medi social, la forma en que una determinada societat entèn el món, però no determina la forma en que cada individu entèn el món. Aquesta deeriva de les relacions individuals amb el món i del pensament de cada individu a través d´un llenguatge comú, en el que pot expressar la seva experiència individual i comunicar-la socialment. Cal mantenir una mútua dependència entre els dos. Són dos elements que es mostren junts, ja que el llenguatge és el mitjà a través del qual organitzem i comuniquem el pensament.
Així, doncs, és fonamental a l´hora de voler transmetre els continguts de qualsevol elements de comunicació ser conscient de qui és el receptor, perquè en funció d´això aplicarem un determinat codi o un altre per tal que el nostre missatge sigui entès. Però també prendre consciència del propi univers des del qual es transmet el missatge, el discurs filosòfic i els valors, el marc de comprensió i coneixements des dels que podem entendre i expressar el món.
L´àmbit de l´activitat filosófica no s´escapa a aquest fet i tot i que els éssers humans s´han plantejat determinats continguts de reflexió de forma universal que es donen totes les cultures, aquesta universalitat sols es concreta en la particularitat de cada tradició filosófica i de cada historia individual i personal i que no hi pot haver comunicación entre les diverses tradicions filosòfiques sinó es té en compte les particularitat des de les quals s´analitxen les qüestions universals.
Per a desenvolupar la tesi d´aquesta comunicació i que no és altra que la necessitat d´un diàleg obert sobre les qüestions filosòfiques universals però respectant les respectives particularitats de les diverses tradicions filosòfiques intentaré seguir el pensament del filòsof argentí E. Dussel i la corrent de la filosofía de l´alliberament.
Dussel posa de manifest que preguntes com què són i com es comporten les coses reals en la seva totalitat, en que consisteix el misteri de la seva propia subjectivitat, com pot pensar-se el fet de l´esponteneïtat humana, la llibertyat, el món ètic i social? Com pot interpretar-se el fonament últim de tot el real? Per què el ser i no més aviat el no-res? Són preguntes que no poden faltar en cap tradició filosófica i que, de fet, no hi falten.
El contingut i la manera de respondre a aquests nuclis problemàtics comporten desenvolupanent molt diversos de narratives racionals, si per racionals s´entèn el simple donar raons o fonament que intenten interpretar o explicar els fenòmens, és a dir, el que apareix en el nivell de cadascun d´aquests nuclis problemàtics.
El llenguatge ens mostra, en tant que medi social, la forma en que una determinada societat entèn el món, però no determina la forma en que cada individu entèn el món. Aquesta deeriva de les relacions individuals amb el món i del pensament de cada individu a través d´un llenguatge comú, en el que pot expressar la seva experiència individual i comunicar-la socialment. Cal mantenir una mútua dependència entre els dos. Són dos elements que es mostren junts, ja que el llenguatge és el mitjà a través del qual organitzem i comuniquem el pensament.
Així, doncs, és fonamental a l´hora de voler transmetre els continguts de qualsevol elements de comunicació ser conscient de qui és el receptor, perquè en funció d´això aplicarem un determinat codi o un altre per tal que el nostre missatge sigui entès. Però també prendre consciència del propi univers des del qual es transmet el missatge, el discurs filosòfic i els valors, el marc de comprensió i coneixements des dels que podem entendre i expressar el món.
L´àmbit de l´activitat filosófica no s´escapa a aquest fet i tot i que els éssers humans s´han plantejat determinats continguts de reflexió de forma universal que es donen totes les cultures, aquesta universalitat sols es concreta en la particularitat de cada tradició filosófica i de cada historia individual i personal i que no hi pot haver comunicación entre les diverses tradicions filosòfiques sinó es té en compte les particularitat des de les quals s´analitxen les qüestions universals.
Per a desenvolupar la tesi d´aquesta comunicació i que no és altra que la necessitat d´un diàleg obert sobre les qüestions filosòfiques universals però respectant les respectives particularitats de les diverses tradicions filosòfiques intentaré seguir el pensament del filòsof argentí E. Dussel i la corrent de la filosofía de l´alliberament.
Dussel posa de manifest que preguntes com què són i com es comporten les coses reals en la seva totalitat, en que consisteix el misteri de la seva propia subjectivitat, com pot pensar-se el fet de l´esponteneïtat humana, la llibertyat, el món ètic i social? Com pot interpretar-se el fonament últim de tot el real? Per què el ser i no més aviat el no-res? Són preguntes que no poden faltar en cap tradició filosófica i que, de fet, no hi falten.
El contingut i la manera de respondre a aquests nuclis problemàtics comporten desenvolupanent molt diversos de narratives racionals, si per racionals s´entèn el simple donar raons o fonament que intenten interpretar o explicar els fenòmens, és a dir, el que apareix en el nivell de cadascun d´aquests nuclis problemàtics.
filosofia i comunicació (1)
En el fulletó de propaganda de les Jornades s´afirma s´afirma que la comunicació de la filosofia és una obligació moral. No seré jo qui ho posi en dubte però estic convençut que el deure moral no es troba solament en la transmissió dels continguts sinó que també, i fonamentalment al meu entendre, en el com es transmet i a qui es transmet. Aquestes tres qüestions, el què es transmet, el com es transmet i a qui es transmet van lligades no solament com a acte de comunicació en sí sinó també en la seva moralitat i en una determinada cosmovisió.
És per aquest motiu que voldria començar la present comunicació fent uns breus comentaris sobre al comunicació humana, centrant-me en la idea que la comunicació en l´ésser humà agafa una dimensió específica al poder crear signes i símbols i utilitzar-los lliurement constituint un llenguatge que ha originat una nova forma d´existència i un nou modus d´evolució, menys depenent de la filogènia i més de la cultura.
La comunicació, en tant que acte de transmissió d´informació, per a ser tal comunicació ha de comportar un intercanvi de signes que constitueixen un missatge i que són compresos tant per l´emissor com pels possibles receptors. No obstant, per a comprendre la comunicació no sols cal atendre a l´existència de signes, sinó també al fet que la complexitat d´aquests determina un tipus de comunicació i diferents possibilitats d´intercanvi. És imprescindible, així, que els signes estiguin definits dins de les possibilitats de cada ésser humà, que estiguin a l´abast del seu sistema perceptiu i, tant o més important, que siguin comprensibles.
Tampoc voldira oblidar que el simbolisme en l´ésser humà no està relacionat amb les seves estructures genètiques sinó a la capacitat de crear símbols. Així els símbols utilitzats per l´espècie humana són objecte d´aprenentatge, deriven de la convenció i són creats constantment en raó de les transfomacions del món natural que ens envolta. Aquesta necessitat d´aprenentatge i la llibertat del seu ús, és la diferència més important respecte la comunicació animal.
Les relacions entre el llenguatge, en tant que capacitat que posseeix l´ésser humà i a través de la qual es comunica, elabora la seva pròpia experiència i dóna continuïtat a la seva pròpia existència, i el pensament són un problema molt important amb implicacions sociològiques, psicològiques i també filosòfiques. Suposa l´acceptar o rebutjar la independència de l individu, l´existència d´un pensament individual; si l´individu és o no un simple producte de la societat.
A aquest respecte hem de tenir en compte dos elements fonamentals del llenguatge com a sistema simbòlic creat al llarg del temps: tota llengua és un dipòsit de valors i de coneixements d´una determinada societat, que tota llengua és un instrument per a captar i interpretar situacions noves.
És per aquest motiu que voldria començar la present comunicació fent uns breus comentaris sobre al comunicació humana, centrant-me en la idea que la comunicació en l´ésser humà agafa una dimensió específica al poder crear signes i símbols i utilitzar-los lliurement constituint un llenguatge que ha originat una nova forma d´existència i un nou modus d´evolució, menys depenent de la filogènia i més de la cultura.
La comunicació, en tant que acte de transmissió d´informació, per a ser tal comunicació ha de comportar un intercanvi de signes que constitueixen un missatge i que són compresos tant per l´emissor com pels possibles receptors. No obstant, per a comprendre la comunicació no sols cal atendre a l´existència de signes, sinó també al fet que la complexitat d´aquests determina un tipus de comunicació i diferents possibilitats d´intercanvi. És imprescindible, així, que els signes estiguin definits dins de les possibilitats de cada ésser humà, que estiguin a l´abast del seu sistema perceptiu i, tant o més important, que siguin comprensibles.
Tampoc voldira oblidar que el simbolisme en l´ésser humà no està relacionat amb les seves estructures genètiques sinó a la capacitat de crear símbols. Així els símbols utilitzats per l´espècie humana són objecte d´aprenentatge, deriven de la convenció i són creats constantment en raó de les transfomacions del món natural que ens envolta. Aquesta necessitat d´aprenentatge i la llibertat del seu ús, és la diferència més important respecte la comunicació animal.
Les relacions entre el llenguatge, en tant que capacitat que posseeix l´ésser humà i a través de la qual es comunica, elabora la seva pròpia experiència i dóna continuïtat a la seva pròpia existència, i el pensament són un problema molt important amb implicacions sociològiques, psicològiques i també filosòfiques. Suposa l´acceptar o rebutjar la independència de l individu, l´existència d´un pensament individual; si l´individu és o no un simple producte de la societat.
A aquest respecte hem de tenir en compte dos elements fonamentals del llenguatge com a sistema simbòlic creat al llarg del temps: tota llengua és un dipòsit de valors i de coneixements d´una determinada societat, que tota llengua és un instrument per a captar i interpretar situacions noves.
dimarts, 22 de novembre del 2011
dossier filosofia (6)
1.Els atomistes: Demòcrit i Leucip:
a.Pressupòssits basics:
i.Segons els eleates, admetre el movement o la multiplicitat implica l´afirmació del no-ens (doncs l´ens és un immòbil)
ii.Tesis atomistes:
1.La realitat consta de dos principis: el ple (l´ens) i el buit (no-ens) i per tan tés possible el moviment.
2.L´ens es composa d´un nombre infinit de principis materials i indivisibles (àtoms) i en conseqüència la pluralitat també és possible.
b.Naturalesa i propietats dels àtoms:
i.Són principis, corporis i indivisibles.
ii.Són magnituds compactes; en el seu interior no hi ha el buit.
iii.Infinits en número, estan dispersos en l´espai (espai=no-ens o buit).
iv.Encara que homogenis per la seva naturalesa quantitativa, es distingeixen per les seves propietats primàries.
c.Naturalesa del buit:
i.Es tracta d´un principi material, encara que no ocupa espai.
ii.Està present on no hi ha àtoms.
iii.El buit és principi possibilitador del moviment dels àtoms i de la diversitat dels cosos.
iv.Tot cos conté un conjunt d´àtoms separats pel buit.
d.Problema del moviment:
i.Els àtoms són prinipis cinètics i estan en constant moviment.
ii.Classes de moviments: Moviment original i derivat. L ´original és la força cinètica que posseeix tot àtom des de sempre. El derivat resulta de l´enfrontament entre àtoms (mecanicisme).
e.Cosmologia:
i.Els àtoms al xocar produeixen els cosos compostos. Si hi ha xoc entre cosos, aquests poden reduir-se en altres més petits o grans. La generació i corrupción queda reduïda als canvis locals.
ii.Els cosos estan compostos d´àtoms i buit, per aquesta raó poden diferir de pes, encara que tinguin el mateix tamany.
APORTACIONS D´AQUEST PERIODE
La filosofía sorgeix al substituir l´explicació dels fenòmens naturals en termes de déus i herois per una explicació dels fets a partir de la raó.
La categoría d´arbritarietat és substituïda per la categoría de necessitat de les lleis naturals.
Es plantegen el problema de l´ésser (l´estable) i el devenir (el canvi).
Aporten el concepte d´element primordial (arkhé).
Aporten els conceptes d´espai, moviment i buit.
El món apareix no com un caos sinó com un cosmos, les arrels legals de les quals és precís investigar.
Distingeixen dues fonts de coneixement: els sentits i la raó.
Estableixen les equivalències: sentits = aparença (doxa) i raó = saber vertader (episteme).
Estableixen una relació entre el Ser i el Pensar.
Fan aportacions en el camp de l´ètica: concepció racional dels termes de catarsis i ascesis.
a.Pressupòssits basics:
i.Segons els eleates, admetre el movement o la multiplicitat implica l´afirmació del no-ens (doncs l´ens és un immòbil)
ii.Tesis atomistes:
1.La realitat consta de dos principis: el ple (l´ens) i el buit (no-ens) i per tan tés possible el moviment.
2.L´ens es composa d´un nombre infinit de principis materials i indivisibles (àtoms) i en conseqüència la pluralitat també és possible.
b.Naturalesa i propietats dels àtoms:
i.Són principis, corporis i indivisibles.
ii.Són magnituds compactes; en el seu interior no hi ha el buit.
iii.Infinits en número, estan dispersos en l´espai (espai=no-ens o buit).
iv.Encara que homogenis per la seva naturalesa quantitativa, es distingeixen per les seves propietats primàries.
c.Naturalesa del buit:
i.Es tracta d´un principi material, encara que no ocupa espai.
ii.Està present on no hi ha àtoms.
iii.El buit és principi possibilitador del moviment dels àtoms i de la diversitat dels cosos.
iv.Tot cos conté un conjunt d´àtoms separats pel buit.
d.Problema del moviment:
i.Els àtoms són prinipis cinètics i estan en constant moviment.
ii.Classes de moviments: Moviment original i derivat. L ´original és la força cinètica que posseeix tot àtom des de sempre. El derivat resulta de l´enfrontament entre àtoms (mecanicisme).
e.Cosmologia:
i.Els àtoms al xocar produeixen els cosos compostos. Si hi ha xoc entre cosos, aquests poden reduir-se en altres més petits o grans. La generació i corrupción queda reduïda als canvis locals.
ii.Els cosos estan compostos d´àtoms i buit, per aquesta raó poden diferir de pes, encara que tinguin el mateix tamany.
APORTACIONS D´AQUEST PERIODE
La filosofía sorgeix al substituir l´explicació dels fenòmens naturals en termes de déus i herois per una explicació dels fets a partir de la raó.
La categoría d´arbritarietat és substituïda per la categoría de necessitat de les lleis naturals.
Es plantegen el problema de l´ésser (l´estable) i el devenir (el canvi).
Aporten el concepte d´element primordial (arkhé).
Aporten els conceptes d´espai, moviment i buit.
El món apareix no com un caos sinó com un cosmos, les arrels legals de les quals és precís investigar.
Distingeixen dues fonts de coneixement: els sentits i la raó.
Estableixen les equivalències: sentits = aparença (doxa) i raó = saber vertader (episteme).
Estableixen una relació entre el Ser i el Pensar.
Fan aportacions en el camp de l´ètica: concepció racional dels termes de catarsis i ascesis.
dossier filosofia (5)
1.Anaxàgores de Clazomene:
a.Tesi:
i.Els principis materials de les coses són infinits.
ii.La força motriu o causa eficient del moviment de la ment.
b.Naturalesa i propietats dels principis materials:
i.Els principis representen els contraris tradicionals, els 4 elements d´Empedocles i inmerables granes.
ii.Quan totes les coses estan barrejades estan mancades de qualitat, individualitat, quantitat o essència determinada. Són homeomèries o coses amb parts iguals.
c.Naturalesa i propietats del principi eficient:
i.La ment és la causa motriu del moviment
ii.Per el moviment les coses eren dividides i separades de la barreja original.
iii.És causa del naixament i corrupció dels éssers.
iv.La menté s infinita, autónoma i no està barrejada amb cap cosa.
v.Posseeix una naturalesa material, encara és la més subtil i la més pura de totes.
d.Problema del moviment:
i.Definició del moviment: Moure´s no significa (com afirmen els eleates) néixer o morir a partir del no-res, sinó que és la compossició o dissolució a partir de les coses existents.
ii.Els cosos actuals procedeixen, per combinació o separació de les partícules del tot original.
iii.Els principis materials no són cinètics (no es mouen per la seva propia naturalesa), sinó que són moguts per una causa anterior: la Ment.
e.Cosmologia:
i.Cosos simples o substàncies primàries: l´aigua, foc, aire i terra són substàncies primàries i contenen una barreja de granes de totes les clases.
ii.Els cosos contraris o substàncies naturals.
f.Cosmogonia: De la barreja primitiva i per obra de la ment, es separa, en primer lloc, l´aire que al solidificar-se es transforma en núvol, dels núvols sorgeix l´aigua i de l´aigua sorgeix la terra.
a.Tesi:
i.Els principis materials de les coses són infinits.
ii.La força motriu o causa eficient del moviment de la ment.
b.Naturalesa i propietats dels principis materials:
i.Els principis representen els contraris tradicionals, els 4 elements d´Empedocles i inmerables granes.
ii.Quan totes les coses estan barrejades estan mancades de qualitat, individualitat, quantitat o essència determinada. Són homeomèries o coses amb parts iguals.
c.Naturalesa i propietats del principi eficient:
i.La ment és la causa motriu del moviment
ii.Per el moviment les coses eren dividides i separades de la barreja original.
iii.És causa del naixament i corrupció dels éssers.
iv.La menté s infinita, autónoma i no està barrejada amb cap cosa.
v.Posseeix una naturalesa material, encara és la més subtil i la més pura de totes.
d.Problema del moviment:
i.Definició del moviment: Moure´s no significa (com afirmen els eleates) néixer o morir a partir del no-res, sinó que és la compossició o dissolució a partir de les coses existents.
ii.Els cosos actuals procedeixen, per combinació o separació de les partícules del tot original.
iii.Els principis materials no són cinètics (no es mouen per la seva propia naturalesa), sinó que són moguts per una causa anterior: la Ment.
e.Cosmologia:
i.Cosos simples o substàncies primàries: l´aigua, foc, aire i terra són substàncies primàries i contenen una barreja de granes de totes les clases.
ii.Els cosos contraris o substàncies naturals.
f.Cosmogonia: De la barreja primitiva i per obra de la ment, es separa, en primer lloc, l´aire que al solidificar-se es transforma en núvol, dels núvols sorgeix l´aigua i de l´aigua sorgeix la terra.
dossier filosofia (4)
ELS PLURALISTES.
1.Pressupòssits bàsics:
a.Accepten el primer postulat del materialisme jònic i de l´escola eleata: el real no prové del no real.
b.Accepten la creença eleàtica que postula la impossibilitat que la pluralitat procedeixi d´una unitat originària.
2.Empèdocles d´Acragas:
a.Tesi:
i.Admet com a principi i causa material dels éssers els quatre elements.
ii.Admet com a causes eficients dues forces: l´Amor i l´Odi (odi=discòrdia).
b.Naturalesa i propietats dels elements:
i.Els elements ni neixen ni es composen.
ii.Els 4 elements són diferents de l´eternitat.
iii.Tot el que existeix procedeix dels 4 elements.
iv.El canvi no existeix en l´alteració, sinó en la barreja.
v.La diversitat de formes són el resultat del canvis produïts per la barreja.
vi.Els elements són materials i espaials,, doncs augmenten i decreixen mitjançant la barreja i la separació.
c.Naturalesa i propietats de les forces:
i.Són primers principis i imparteixen el moviment als elements.
ii.Posseeixen extensió espaial i són principis materials.
iii.L´efecte de l´Amor és la barreja o fusió; l´efecte de la Discòrdia és la diversitat i la Discòrdia separa.
iv.L´Amor uneix i la Discòrdia separa.
v.La generació i corrupció han d´entendre´s com a separació i barreja.
d.El cicle còsmic: El cicle còsmic consta de 4 fases o estadis.
i.Estadi del domini de l´Amor: totes les coses estaven barrejades formant un tot unitari.
ii.Estadi de transició: Amb la Discòrdia comencen a separar-se els elements.
iii.Estadi del domini de la Discòrdia: Els elements estan totalment separats en 4 masses homogènees.
iv.Estadi de transició: Amb l´amor comencen a néixer noves formes (les innumerables formes sensibles) a mesura que les coses es barrejaven.
1.Pressupòssits bàsics:
a.Accepten el primer postulat del materialisme jònic i de l´escola eleata: el real no prové del no real.
b.Accepten la creença eleàtica que postula la impossibilitat que la pluralitat procedeixi d´una unitat originària.
2.Empèdocles d´Acragas:
a.Tesi:
i.Admet com a principi i causa material dels éssers els quatre elements.
ii.Admet com a causes eficients dues forces: l´Amor i l´Odi (odi=discòrdia).
b.Naturalesa i propietats dels elements:
i.Els elements ni neixen ni es composen.
ii.Els 4 elements són diferents de l´eternitat.
iii.Tot el que existeix procedeix dels 4 elements.
iv.El canvi no existeix en l´alteració, sinó en la barreja.
v.La diversitat de formes són el resultat del canvis produïts per la barreja.
vi.Els elements són materials i espaials,, doncs augmenten i decreixen mitjançant la barreja i la separació.
c.Naturalesa i propietats de les forces:
i.Són primers principis i imparteixen el moviment als elements.
ii.Posseeixen extensió espaial i són principis materials.
iii.L´efecte de l´Amor és la barreja o fusió; l´efecte de la Discòrdia és la diversitat i la Discòrdia separa.
iv.L´Amor uneix i la Discòrdia separa.
v.La generació i corrupció han d´entendre´s com a separació i barreja.
d.El cicle còsmic: El cicle còsmic consta de 4 fases o estadis.
i.Estadi del domini de l´Amor: totes les coses estaven barrejades formant un tot unitari.
ii.Estadi de transició: Amb la Discòrdia comencen a separar-se els elements.
iii.Estadi del domini de la Discòrdia: Els elements estan totalment separats en 4 masses homogènees.
iv.Estadi de transició: Amb l´amor comencen a néixer noves formes (les innumerables formes sensibles) a mesura que les coses es barrejaven.
dossier filosofia (3)
ESCOLA D´ELEA
1.Presupòsits eleàtics:
a.Accepten el postulat bàsic de la física milèssia: el real no pot procedir del no-real.
b.Neguen la pluralitat i el moviment, doncs el ser, éssent únic, és indivisible.
2.Parmènides d´Elea:
a.Vies d´investigació:
i.Via de la veritat: el ser és
ii.Via impracticable: el no-ser no és.
iii.Via de l´opinió: el ser i el no-ser són el mateix.
b.Postulats bàsics:
i.El ser i el pensar són el mateix.
ii.El no ser és impensable i innombrable.
c.Naturalesa de l´ens:
i.Unic
ii.Ingènit i inmortal
iii.Complert, inmóvil i sense fi
iv.Continu, sense començament i sense fi
v.Limitat, complert I similar a la massa d´una esfera.
3.Zenó d´Elea:
a.Defensa, mitjançant arguments, els postulats bàsics de l´escola eleàtica.
b.Arguments contra la pluralitat dels éssers.
c.Arguments contra el movement.
i.Premisa:Si l´espai és infinitament divisible el movement és absuurd i contradictori.
ii.Proves:
1.Amb un sol cos: l´estadi.
2.Amb dos cosos: Aquiles i la tortuga.
iii.Premisa: si l´espai i el temps es composen de mínims indivisibles (instants) el moviment és impossible.
iv.Proves:
1.Amb un sol móvil: la flexa.
2.Amb dos mòbils: les files en moviment.
1.Presupòsits eleàtics:
a.Accepten el postulat bàsic de la física milèssia: el real no pot procedir del no-real.
b.Neguen la pluralitat i el moviment, doncs el ser, éssent únic, és indivisible.
2.Parmènides d´Elea:
a.Vies d´investigació:
i.Via de la veritat: el ser és
ii.Via impracticable: el no-ser no és.
iii.Via de l´opinió: el ser i el no-ser són el mateix.
b.Postulats bàsics:
i.El ser i el pensar són el mateix.
ii.El no ser és impensable i innombrable.
c.Naturalesa de l´ens:
i.Unic
ii.Ingènit i inmortal
iii.Complert, inmóvil i sense fi
iv.Continu, sense començament i sense fi
v.Limitat, complert I similar a la massa d´una esfera.
3.Zenó d´Elea:
a.Defensa, mitjançant arguments, els postulats bàsics de l´escola eleàtica.
b.Arguments contra la pluralitat dels éssers.
c.Arguments contra el movement.
i.Premisa:Si l´espai és infinitament divisible el movement és absuurd i contradictori.
ii.Proves:
1.Amb un sol cos: l´estadi.
2.Amb dos cosos: Aquiles i la tortuga.
iii.Premisa: si l´espai i el temps es composen de mínims indivisibles (instants) el moviment és impossible.
iv.Proves:
1.Amb un sol móvil: la flexa.
2.Amb dos mòbils: les files en moviment.
dossier filosofia (2)
ESCOLA D´EFESO: HERÀCLIT.
1.Tesi: tot està en constant moviment i res roman.
2.Propietats del devenir:
a.El devenir s´identifica amb el foc (foc=element)
b.És principi d´unitat, doncs totes les coses són una
c.És universal i etern.
3.Teoria dels oposats:
a.Tot canvi té lloc entre contraris.
b.La unitat depèn d´una equilibrada reacció entre contraris.
c.La unitat o connexió entre contraris pot ser de diferent tipus:
i.Pel que fa a la procedencia: una mateixa cosa pot produir efectes contraris.
ii.Pel que fa referencia al subjecte d´inherència: una mateixa cosa pot tenir descripcions diferents i oposades.
iii.Pel que fa referencia a la successió: els contraris poden succeir-se mútuament.
d.Totes les coses han de canviar per a mantener l´equilibri total del cosmos.
4.Teoria del logos o Raó Universal:
a.El logos és constitutiu real de les coses, coexistensiu amb el foc i principi primari.
b.El logos és principi rector i llei permanent del devenir.
5.L´ànima humana:
a.L´ànima es composa de foc i està emparentada amb el món foc. A l´humitar-se completament mort.
b.La sabiduría consisteix en comprendre com opera el logos en el cosmos. Els homes sense experiència no segueixen el comú (logos o raó universal), sinó el seu logos particular (tenen l´ànima humida i no seca com la dels sabis)
ESCOLA PITAGÒRICA
1.Tesi: el número és el principi de totes les coses.
2.Elements del número:
a.Els principis o elements de les coses són oposats.
b.De la consideració aritmética del número es té el següent conjunt de contraris elementals: el parell i l´imparell
c.Des del punt de vista geomètric l´ilimitat (es correspon amb el parell) i el limitat (es correspon amb el parell).
3.Naturalesa dels números:
a.La unitat matemàtica l´identifiquen amb el punt geomètric (de carácter espaial i divisible) i l´àtom físic (àtom físic=mínim indivisible).
b.Cada cos està determinat per un conjunt de punts unitats separades per el buit.
4.Propietats dels números:
a.Propietats mítiques i sagrades.
b.Propietats geomètriques i espaials (unitat=punt).
c.Propietats físiques i biològiques (unitat, àtom físic i granes).
5.La cosmología pitagórica:
a.El límit fixa en el centre de l´il.limitat la unitat-gra el desenvolupament de la qual serà el punt visible.
b.La primera unitat grana a l´inhalar el buit va créixer i es va partir en dos, i així successivament. La funció del buit consisteix en mantener separats el conjunt d´unitats o parts que formen un tot.
6.Astronomia:
a.Les esferes al moure´s produeixen un soroll harmònic.
b.Déu és el número de cosos o esferes celestials, ja que la dècada és el número perfecte absolutament, per aquesta raó van inventar l´anti-terra.
7.L´ànima:
a.L´ànima es composa de partícules que floten en constant moviment en l´aire.
b.Van creure en la inmortalitat i transmigració de les ànimes.
1.Tesi: tot està en constant moviment i res roman.
2.Propietats del devenir:
a.El devenir s´identifica amb el foc (foc=element)
b.És principi d´unitat, doncs totes les coses són una
c.És universal i etern.
3.Teoria dels oposats:
a.Tot canvi té lloc entre contraris.
b.La unitat depèn d´una equilibrada reacció entre contraris.
c.La unitat o connexió entre contraris pot ser de diferent tipus:
i.Pel que fa a la procedencia: una mateixa cosa pot produir efectes contraris.
ii.Pel que fa referencia al subjecte d´inherència: una mateixa cosa pot tenir descripcions diferents i oposades.
iii.Pel que fa referencia a la successió: els contraris poden succeir-se mútuament.
d.Totes les coses han de canviar per a mantener l´equilibri total del cosmos.
4.Teoria del logos o Raó Universal:
a.El logos és constitutiu real de les coses, coexistensiu amb el foc i principi primari.
b.El logos és principi rector i llei permanent del devenir.
5.L´ànima humana:
a.L´ànima es composa de foc i està emparentada amb el món foc. A l´humitar-se completament mort.
b.La sabiduría consisteix en comprendre com opera el logos en el cosmos. Els homes sense experiència no segueixen el comú (logos o raó universal), sinó el seu logos particular (tenen l´ànima humida i no seca com la dels sabis)
ESCOLA PITAGÒRICA
1.Tesi: el número és el principi de totes les coses.
2.Elements del número:
a.Els principis o elements de les coses són oposats.
b.De la consideració aritmética del número es té el següent conjunt de contraris elementals: el parell i l´imparell
c.Des del punt de vista geomètric l´ilimitat (es correspon amb el parell) i el limitat (es correspon amb el parell).
3.Naturalesa dels números:
a.La unitat matemàtica l´identifiquen amb el punt geomètric (de carácter espaial i divisible) i l´àtom físic (àtom físic=mínim indivisible).
b.Cada cos està determinat per un conjunt de punts unitats separades per el buit.
4.Propietats dels números:
a.Propietats mítiques i sagrades.
b.Propietats geomètriques i espaials (unitat=punt).
c.Propietats físiques i biològiques (unitat, àtom físic i granes).
5.La cosmología pitagórica:
a.El límit fixa en el centre de l´il.limitat la unitat-gra el desenvolupament de la qual serà el punt visible.
b.La primera unitat grana a l´inhalar el buit va créixer i es va partir en dos, i així successivament. La funció del buit consisteix en mantener separats el conjunt d´unitats o parts que formen un tot.
6.Astronomia:
a.Les esferes al moure´s produeixen un soroll harmònic.
b.Déu és el número de cosos o esferes celestials, ja que la dècada és el número perfecte absolutament, per aquesta raó van inventar l´anti-terra.
7.L´ànima:
a.L´ànima es composa de partícules que floten en constant moviment en l´aire.
b.Van creure en la inmortalitat i transmigració de les ànimes.
Dossier filosofia (1)
CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL PENSAMENT PRESOCRÀTIC
1.Explotació racional dels fenòmens físics:
a.Les dues lectures de l´univers: Per al pensament mític, tots els successos de l´univers depenen d´una causa arbitrària i contingent, això és, de la voluntat dels déus. Segons el pensar filosòfic, les coses succeeixen per necessitat i no depenen dels capricis dels déus.
b.La interpretació de l´univers segons la raó: La multiplicitat i varietat de formes que trobem en l´univers resulten o d´una alteració d´una essència permanent i comú o de la suma de substàncies primeres i originals.
c.La necessitat de primers principis: Ja que la realitat no pot procedir mai del no-real –això és, res o no-ser-, és necessari que existeixin un o molts principis ontològicament primers i físicament causatius. Aquests principis són anomenats arjé (principi).
2.Els diversos sentits de la paraula physis:
a.La naturalesa com a conjunt: Pot referir-se o bé a la totalitat d´objectes que constitueixen l´univers o bé el que tenen en comú un conjunt d´individus-essència= naturalesa.
b.La naturalesa com a principi dinàmic: la naturalesa no és quelcom inhert i acabat, sinó que sempre està en procés de formació i transformació. L´activitat natural és teleológica i inmanent.
c.La naturalesa com a ordre: la naturalesa imposa ordre als elements de l´univers –cosmos- mitjançant lleis necessàries i inexorables que flueixen en el seu interior.
d.El monisme, model d´interpretació cosmológica.
PRESOCRÀTICS: PERIODE COSMOLÒGIC
ESCOLA DE MILET: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1.Pressupostos bàsics de la física milèsia:
a.La realitat no pot procedir de la no realitat.
b.La pluralitat dels éssers procedeix d´una unitat originària.
2.Tesis fonamental de la física milèsia: el primer principi de tots els éssers és aquell d´on procedeixen a l´arribar a ser i al que tornen quan al fi es corrompeixen.
3.Propietats dels primer principi:
a.Únic i, per tant, infinit.
b.Material I corpora.
c.Espaial
d.Subsistent I substrat dels oposats.
e.Mouent I, en virtut d´aquesta mobilitat, causa de generació i corrupció dels éssers.
4.Naturalesa específica del primer principi:
a.Interpretació elementalista: l´identifiquen amb un dels 4 elements.
b.Interpretació no elementalista: El primer principi no és implícitament indefinit en espècie (apeiron) perquè no s´identifica amb cap dels 4 elements.
5.Explicació del canvi:
a.El primer principié s la materia i, al mateix temps, causa de la generació i corrupción dels éssers.
b.Interpretació del canvi:
i.Segons els elementalistes: canvi singnifica alteració de la materia originària. La generació és interpretada com a condensació o rarefacció del primer element.
ii.Segons els no-elementalistes: del moviment de l´apeiron neixen tots els éssers, i la generació deriva de la separació dels oposats presents en el tot-barreja.
6.Hilozoïsme: Van creure que el món estava penetrat per una força vital que tot animava, inclús els éssers inanimats, i a causa del seu abast podía ser anomenat diví.
EL PENSAMENT DE CADASCUN DELS FÍSICS.
1.Tales de Milet:
a.El primer principi és l´aigua.
b.Arguments:
i.De carácter mític-cosmològic: creía que la terra es recolza en l´aigua.
ii.De carácter fisiològic:
1.L´aigua és l´aliment de totes les coses.
2.Tot animal viu de la humitat.
3.La grana de totes les coses posseeixen una naturalesa humida.
2.Anaximandre de Milet:
a.El primer principi és l´apeiron.
b.Naturalesa del primer principi:
i.Apeiron significa l´especialment infinit (des del punt de vista quantitatiu) i indefinit en espècie (dels del punt de vista qualitatiu).
ii.Donada la seva naturalesa indefinida i ja que no és un element, ha de ser un intermig o una barreja.
c.La generació deriva de la separació dels oposats presents en la barreja original.
d.L´indefinit ho abraça tot, diví i inmortal.
e.Va creure en l´existència d´infinits móns successius.
3.Anaxímenes de Milet:
a.El primer principi és l´aire.
b.El canvi en els éssers depèn del moviment de l´aire i la generació i corrupció de les coses deriva de la rarefacció i condensació del primer principi.
c.L´aire és un déu engendrat, infinit i inmens.
d.Compara l´aire còsmic amb l´ànima-alè.
e.Va creure en l´existència de móns successius.
1.Explotació racional dels fenòmens físics:
a.Les dues lectures de l´univers: Per al pensament mític, tots els successos de l´univers depenen d´una causa arbitrària i contingent, això és, de la voluntat dels déus. Segons el pensar filosòfic, les coses succeeixen per necessitat i no depenen dels capricis dels déus.
b.La interpretació de l´univers segons la raó: La multiplicitat i varietat de formes que trobem en l´univers resulten o d´una alteració d´una essència permanent i comú o de la suma de substàncies primeres i originals.
c.La necessitat de primers principis: Ja que la realitat no pot procedir mai del no-real –això és, res o no-ser-, és necessari que existeixin un o molts principis ontològicament primers i físicament causatius. Aquests principis són anomenats arjé (principi).
2.Els diversos sentits de la paraula physis:
a.La naturalesa com a conjunt: Pot referir-se o bé a la totalitat d´objectes que constitueixen l´univers o bé el que tenen en comú un conjunt d´individus-essència= naturalesa.
b.La naturalesa com a principi dinàmic: la naturalesa no és quelcom inhert i acabat, sinó que sempre està en procés de formació i transformació. L´activitat natural és teleológica i inmanent.
c.La naturalesa com a ordre: la naturalesa imposa ordre als elements de l´univers –cosmos- mitjançant lleis necessàries i inexorables que flueixen en el seu interior.
d.El monisme, model d´interpretació cosmológica.
PRESOCRÀTICS: PERIODE COSMOLÒGIC
ESCOLA DE MILET: CARACTERÍSTIQUES GENERALS
1.Pressupostos bàsics de la física milèsia:
a.La realitat no pot procedir de la no realitat.
b.La pluralitat dels éssers procedeix d´una unitat originària.
2.Tesis fonamental de la física milèsia: el primer principi de tots els éssers és aquell d´on procedeixen a l´arribar a ser i al que tornen quan al fi es corrompeixen.
3.Propietats dels primer principi:
a.Únic i, per tant, infinit.
b.Material I corpora.
c.Espaial
d.Subsistent I substrat dels oposats.
e.Mouent I, en virtut d´aquesta mobilitat, causa de generació i corrupció dels éssers.
4.Naturalesa específica del primer principi:
a.Interpretació elementalista: l´identifiquen amb un dels 4 elements.
b.Interpretació no elementalista: El primer principi no és implícitament indefinit en espècie (apeiron) perquè no s´identifica amb cap dels 4 elements.
5.Explicació del canvi:
a.El primer principié s la materia i, al mateix temps, causa de la generació i corrupción dels éssers.
b.Interpretació del canvi:
i.Segons els elementalistes: canvi singnifica alteració de la materia originària. La generació és interpretada com a condensació o rarefacció del primer element.
ii.Segons els no-elementalistes: del moviment de l´apeiron neixen tots els éssers, i la generació deriva de la separació dels oposats presents en el tot-barreja.
6.Hilozoïsme: Van creure que el món estava penetrat per una força vital que tot animava, inclús els éssers inanimats, i a causa del seu abast podía ser anomenat diví.
EL PENSAMENT DE CADASCUN DELS FÍSICS.
1.Tales de Milet:
a.El primer principi és l´aigua.
b.Arguments:
i.De carácter mític-cosmològic: creía que la terra es recolza en l´aigua.
ii.De carácter fisiològic:
1.L´aigua és l´aliment de totes les coses.
2.Tot animal viu de la humitat.
3.La grana de totes les coses posseeixen una naturalesa humida.
2.Anaximandre de Milet:
a.El primer principi és l´apeiron.
b.Naturalesa del primer principi:
i.Apeiron significa l´especialment infinit (des del punt de vista quantitatiu) i indefinit en espècie (dels del punt de vista qualitatiu).
ii.Donada la seva naturalesa indefinida i ja que no és un element, ha de ser un intermig o una barreja.
c.La generació deriva de la separació dels oposats presents en la barreja original.
d.L´indefinit ho abraça tot, diví i inmortal.
e.Va creure en l´existència d´infinits móns successius.
3.Anaxímenes de Milet:
a.El primer principi és l´aire.
b.El canvi en els éssers depèn del moviment de l´aire i la generació i corrupció de les coses deriva de la rarefacció i condensació del primer principi.
c.L´aire és un déu engendrat, infinit i inmens.
d.Compara l´aire còsmic amb l´ànima-alè.
e.Va creure en l´existència de móns successius.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)