filosofia i comunicació (1)

En el fulletó de propaganda de les Jornades s´afirma s´afirma que la comunicació de la filosofia és una obligació moral. No seré jo qui ho posi en dubte però estic convençut que el deure moral no es troba solament en la transmissió dels continguts sinó que també, i fonamentalment al meu entendre, en el com es transmet i a qui es transmet. Aquestes tres qüestions, el què es transmet, el com es transmet i a qui es transmet van lligades no solament com a acte de comunicació en sí sinó també en la seva moralitat i en una determinada cosmovisió.
És per aquest motiu que voldria començar la present comunicació fent uns breus comentaris sobre al comunicació humana, centrant-me en la idea que la comunicació en l´ésser humà agafa una dimensió específica al poder crear signes i símbols i utilitzar-los lliurement constituint un llenguatge que ha originat una nova forma d´existència i un nou modus d´evolució, menys depenent de la filogènia i més de la cultura.
La comunicació, en tant que acte de transmissió d´informació, per a ser tal comunicació ha de comportar un intercanvi de signes que constitueixen un missatge i que són compresos tant per l´emissor com pels possibles receptors. No obstant, per a comprendre la comunicació no sols cal atendre a l´existència de signes, sinó també al fet que la complexitat d´aquests determina un tipus de comunicació i diferents possibilitats d´intercanvi. És imprescindible, així, que els signes estiguin definits dins de les possibilitats de cada ésser humà, que estiguin a l´abast del seu sistema perceptiu i, tant o més important, que siguin comprensibles.
Tampoc voldira oblidar que el simbolisme en l´ésser humà no està relacionat amb les seves estructures genètiques sinó a la capacitat de crear símbols. Així els símbols utilitzats per l´espècie humana són objecte d´aprenentatge, deriven de la convenció i són creats constantment en raó de les transfomacions del món natural que ens envolta. Aquesta necessitat d´aprenentatge i la llibertat del seu ús, és la diferència més important respecte la comunicació animal.
Les relacions entre el llenguatge, en tant que capacitat que posseeix l´ésser humà i a través de la qual es comunica, elabora la seva pròpia experiència i dóna continuïtat a la seva pròpia existència, i el pensament són un problema molt important amb implicacions sociològiques, psicològiques i també filosòfiques. Suposa l´acceptar o rebutjar la independència de l individu, l´existència d´un pensament individual; si l´individu és o no un simple producte de la societat.
A aquest respecte hem de tenir en compte dos elements fonamentals del llenguatge com a sistema simbòlic creat al llarg del temps: tota llengua és un dipòsit de valors i de coneixements d´una determinada societat, que tota llengua és un instrument per a captar i interpretar situacions noves.