filosofia i comunicació (5)

L´optimisme de Dussel se´ns mostra quan afirma que durant molt de temps les diferents tradicions filosòfiques seguirán el seu propi camí, no obstant, a l´horitzó s´obre un projecte mundial que hauria de ser universal i post-modern. Ara, més que mai, segons el plantejament de la filosofía de l´alliberament proposada per Dussel altres filosofies són posibles perquè un altre món també és posible i on es superi la confusió massa present d´entendre el donmini econòmic i polític de la seva cultura i les crisis derivades de les altres filosofies regionals amb una eurocèntrica pretensió d´universalitat que ja s´ha començat a qüestionar-se, des del mateix momento en que ja s´ha començat a qüestionar el fenomen mateix de la globalització, que cal entendre´l com un procés que va començar amb la constitució d´Amèrica i la del capitalisme colonial modern i eurocentrat com un nou patro de poder mundial. Un dels eixos fonamentals d´aquest patro de poder és la classificació social de la población mundial sobre la idea de raça, una construcción mental que expressa l´experiència básica de la dominació colonial i des de llavors permea les dimensions més importants del poder muncial, incloent la seva racionalitat específica, l´eurocentrisme i la creença de la superioritat dels valors propis que són entesos com els millors i, per tant, cal imposar-los, així com la invenció de fer universal i donar un carácter global, vàlid sempre i a tot arreu, a valors i cosmovisions que están fixats en el temps i en l´espai. Aquesta deformació es transforma en acció legitimadora de la ideología de la dominació. El que proponía Marx en el segle XIX: els interesos particulars de la burgesia presenta com a universals, o al dir de Nietsche, com a intenció i voluntat de poder i domini. Aquest fet és un obstacle epistemològic per a l´anàlisi, l´explicació i la interpretació de les transformacions socials, culturals i polítiques a altres llocs del món.
Ara bé, Dussel defensa aferrissadament que tampoc podem caure en un anti-eurocentrisme simplista i d´arrel eurocèntrica creant pont que contribueixin a relligar terrenys infranquejables, a partir d´una de les seves orilles, amb el propòsit d´acceptar-se recíprocament, en la seva conflictiva relació dins de les diferències que despleguen els relats de la historia.
Dussel, com a màxim representant de la filosofía de l´alliberament, s´enfronta amb tota la contudència dialéctica que té al seu abast la idea de la historia de la civilització humana com una trajectòria que parteix d´un estat de naturalesa i culmina a Europa, així com donar sentit a les diferències entre Europa i no-Europa com a diferències de naturalesa (racial) i no d´història de poder han de ser revisables en profunditat. En el seu diagnòstic on l´evolucionisme i el dualisme, són els dos elements de l´eurocentrisme, ens alerta sobre la reproducció acadèmica, que és el mirall d´aquests dogmes. Aquest obstacle, així, resulta la conseqüència legitimada, des d´una soposada objectivitat del coneixement i, a més a més, des d´una velada de superioritat civilitzadora i cultural.