Locke 5

1. L´Estat de naturalesa en Locke:
1. En la moral i la política de Locke es deixa sentir la influencia cartesiana, encara que no fos cartesià en la seva filosofía. Descartes va establir amb fermesa que la raó és patrimoni común i natural de tots els homes i que també ho era la comprensió dels primers principis morals. D´aquí parteix Locke: en l´estat de naturalesa els homes són racionals i comprenen quina és la llei natural. Cometen abusos aïllats, però el sentit comú impedeix l´abús generalitzat i exigeix el càstig del culpable per part de l´agravi i els seus propers que conta, a més a més, amb el recolzament del consentiment de tots.

Locke 4

1. J. Locke.
1. Teoria de les Idees.

                                                              i.      Noció d´idea: El terme idea comprèn tot el que és objecte de l´enteniment o percepció.

                                                            ii.      No existeixen idees innates en l´enteniment perquè:

1.      Tot el nostre coneixement procedeix de l´experiència.

2.      Si existissin idees innates, ningú les podría ignorar i això és fals.

                                                          iii.      Origen de les idees:

1.      La menté s un full en blanc, buit de caràcters, sense idees.

2.      Totes les nostres idees procedeixen de l´experiència.

3.      Fonts del coneixement: la percepció d´objectes sensibles externs i d´operacions internes de la nostra ment

                                                          iv.      Classes d´idees

1.      Distingeix dos tipus d´idees: les simples i les complexes.

2.      Les simples procedeixen de la sensació i de la reflexió. Les idees simples dels sentits tenen per objecte les qualitats dels objectes exteriors. Les qualitats poden ser secundàries (idees d´espai, figura, moviment). Les idees simples de la reflexió tenen per objecte els estats subjectius de la consciencia. Les dues accions principals de la ment són: percepció (pensar) i volició (voler, desig).

3.      Les idees complexes procedeixen de la combinació d´idees simples. Es poden reduir a tres classes: modes, substàncies i relacions.

a.       Idea complexe de mode: el mode és la idea complexa que no conté suposició de subsistir per si mateixa (afectació de la substància)

b.      Idea comlexa de substància: són combinacions d´idees simples que representen coses particulars i diferents, subsistents per si mateixes.

c.       Idea complexa de relació: Consisteix en la comparació d´una idea amb una altra.

2. Objectivitat de les idees.

                                                              i.      Objectivitat de les idees simples:

1.      Objectivitat de les qualitats sensibles:

a.       Noció de qualitat: és el poder, que està en les coses mateixes, de produir alguna idea en la nostra ment.

b.      Criteri d´objectivitat de les qualitats: Una idea és objectiva si és semblant a la qualitat que existeix en el cos mateix.

c.       Les idees de les qualitats primàries són semblants a les qualitats que estan en els cosos.

d.      Les idees de les qualitats secundàries no són objectives perquè no hi ha res en el cosos que s´assemblin a aquestes idees. En els cosos no hi ha més que el poder de produir-les. Dón que les qualitats secundàries són subjectives no per raó de la causa, sinó en la manera de ser conegudes.

2.      Objectivitat de les idees de reflexió: Els estats interns i les operacions que realitza el subjecte percebuts per la reflexió tenen un valor objectiu i real.

3. Objectivitat de les idees complexes:

                                                              i.      Formació de les idees complexes:  Tota idea és en si mateixa particular. La ment, mitjançant l´abstració, al considerar-les com aparences separades de les circunstàncies de l´existència real (temps, lloc, etc…) les fa representatives de totes les coses de la mateixa classe, i els seus noms es converteixen en generals.

                                                            ii.      La idea de substància:

1.      La substància, suport de les idees anomenades accidentals, és incognoscible o un “no sé què”.

2.      Sobre l´existència de substàncies:

a.       La sensació ens convenç que existeixen substàncies sòlides i extenses.

b.      La reflexió, que existeixen substàncies pensants.

c.       Tenim coneixement de la nostra propia existencia per intuició, de l´existència de Déu per demostració i de l´existència de la resta de coses mitjançant la sensació.

3.      Conclusió: Essent l´experiència l´origen del nostre coneixement, coneixem solament les qualitats sensibles i les operacions subjectives. No sabem què és la substància, encara que tinguem coneixement de la seva existencia.

Locke 3

3). RESUM DE LA DOCTRINA DE LOCKE

1. CARÀCTERS GENERALS DE L´EMPIRISME
1. L´Experiència és la única font de coneixement
2. L´evidència sensible com a únic criteri de veritat.
3. La idea comprèn tot el que és objecte de l´enteniment (excepte en Hume)
4. Els continguts mentals no són innats, sinó adquirits
5. El coneixement no trascendeix dels límits de l´experiència sensible externa (sensacions) i interna (reflexions)
6. En el coneixement interessa més el seu valor útil i pràctic que la seva necessitat i universalitat
7. Neguen el valor objectiu de les idees complexes (conceptes universals)
8. Els empiristes fan de la seva filosofía en i des de la consciencia (en Hume la consciencia quedarà reduïda a un epifenomen de les impressions de carácter insubstancial).
9. Les ciències empíriques es converteixen en model de pensar filosòfic.

Locke 2

2). PLA DE LA SEVA FILOSOFIA La filosofía de Locke ha d´entendre´s en el context del moviment ill.lustrat que ell mateix inicia a Anglaterra. La seva preocupació básica és desenvolupar una explicació sobre l´ésser humà centrada principalment en dues qüestions: Quins coneixements podem aconseguir els éssers humans? I, com hem d´organitzar la societat? En aquests dos assumptes Locke pretén defensar sobre noves bases filosòfiques la llibertat humana, tant intel.lectual com política, fent-les compatibles entre sí. El seu empirisme el condueix a un escepticisme moderat sobre la naturalesa de les coses que ha de traduir-se en tolerancia intel.lectual, i el seu liberalisme polític a la idea que la societat ha d´organitzar-se mitjançant un pacte o contracte social, de manera que en ella es respectin els drets individuals: a la vida, a la propietat i a la llibertat, estant el ciutadà legitimat per a rebelar-se contra qualsevol poder que violi aquests drets.

Locke 1

JOHN LOCKE (1632-1704) 1). VIDA I OBRA. J. Locke va nèixer a Bristol (Anglaterra) l´any 1632 dins d´una familia de tendències liberals i va morir l´any 1704). Va estudiar medicina i s´interessà per ciències com la física i la química. Fou un gran lector de Descartes, Boyle i Newton. Va exercir la medicina i posteriorment ingressà al servei diplomàtic. Finalment es posà al servei de Lord Ashley, essent el seu conceller i preceptor del seu fill. Va haver de fugir a Holanda degut a les intrigues contra el monarca Jaume II, en les que es va veure involucrat. Retornà després de la revolució de 1688 en la que es va establir un sistema monàrquic constitucional limitat pel Parlament, pel que el propi Locke havia lluitat recolzant la causa de Guillem d´Orange. Les seves obres més destacades són l´Assaig sobre l´Enteniment Humà, on formula el principi de l´empirisme, i els dos Assaijos sobre el govern civil, on estableix el fonaments del liberalisme polític. També és destacable la seva Carta sobre la Tolerància, obra en la que defensa la tolerancia religiosa, i el seu estudi sobre l´educació titulat Alguns pensaments sobre Educació en el que aplica les seves idees liberals al camp de l´educació, defensant tant la llibertat d´exposició del professor com l´actitud crítica dels alumnes als que anima a pensar per si mateixos.

Descartes 8

APORTACIONS DE DESCARTES • S´aspira a donar a la filosofía una claredat i certesa semblants a la matemàtica. • Els filòsofs racionalistes conserven la convicció que la filosofía aporta coneixemnet sobre la realitat. • La filosofía s´allibera de la teologia • Adoptant la matemàtica com a model de mètode, supera la crisi de la metafísica. • Dóna a la teoria del coneixement el lloc central del saber filosòfic. • Es planteja el problema de la certeza de manera radical. • Formula un mètode i un criteri general de certeza. • El pensament recau sobre les idees dels objectes. • Realitza un esforç per fer compatible mecanicisme i llibertat.

Descartes 7

IV. La res extensa o substància corpòrea. a. El mecanismo cartesià: la fíusica cartesiana no requereix més que dos elements: la matèria i el moviment. b. Teoria de la veritat: la matèria o substància dels cosos és inert i es defineix com a pura extensió: Així, l´extensió en longitud, amplada i profunditat, constitueix la naturalesa de la substància corpòrea. c. La mecànica cartesiana i les seves lleis: i. Noció i explicació del moviment: El moviment és l´acció per la que un cos passa d´un lloc a un altre. El moviment és una simple variació de la posició dels cosos, sense res dinàmic per dins. ii. Lleis de la mecànica: 1. Principi d´inèrcia: tots els cosos que estan en moviment continuen movent-se fins que el seu moviment es detingut per altres cosos. 2. Direcció del moviment: tot cos en moviment tendeix a continuar-lo en línia recta. 3. Llei del xoc: si un cos que es mou i troba a un altre cos, té menys força per a continuar movent-se en línia recta i si té més força, arrastra amb ell a l´altre cos. d. Les qualitats dels cosos i. Objectivitat de les qualitats primàries. I en el que toca a les idees de les coses corpòrees no es donen en elles coses clares i distintes excepte la magnitud, la figura que resulta de la terminació d´aquesta extensicó, la situació dels cosos i el moviment o canvi de situació. ii. Subjectivitat de les qualitats secundàries: Les altres qualitats, llum, color,etc...es troben en el meu pensament fosques i confuses, que porten a la ignorància. e. Reducció dels fenòmens biològics als físics: Els animals acten com a màquines Aixa com un rellotge que està compost de rodes i peses. f. Existència de les coses materials : No essent Déu capaç d´enganyar és logic que no m´envia aquestes idees immediatament per si mateix, ni tampoc a través d´una criatura que posseix la realitat d´aquestes idees no formalment. g. Distinció real entre l´ànima i el cos: Ja que per una part tenim una idea clara i distinta de mi mateix i per altre, tinc una idea del cos que no pensa, resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la que sóc el que sóc, sigui sencera i veritablement diferent del meu cos, podent ser i existir sense el cos.