Descartes 5

II. Metafísica cartesiana. a. Nocions fonamentals. i. Nocions de substància: una cosa que existeixi de tal manera que no requereixi més que de sí mateixa per a existir. ii. Noció d´atribut: quan coneixem que li ha estat donada a una cosa per naturalesa, ja sigui un modus que pugui canviar-se, ja sigui per la seva essència mateixa absolutament immutable. iii. Noció de modus: Els modus són atributs no essencials de la substància, ja que per la seva naturalesa poden canviar i aquells que mai canvien pertanyen a l´essència d´alguna cosa. b. Precisions a les nocions fonamentals. i. El terme substància no és unívoc, sinó analògic aplicat a Déu i a altres éssers. ii. Cada substància té un atribut principal que constitueix la seva essència o naturalesa. L´atribut principal, del que tots els altres depenen, és suficient i necessari per a conèixer la substància. iii. El terme substància es predica en un sentit unívoc de les coses creades iv. Els atributs principals són inseperables de les substàncies de les que són atributs. c. Ordo essendi i ordo existendi. i. Objectivitat de les proposicions ideals: tot el que conec clara i distintament com a pertanyent a un objecte le pertany realment. La realitat objectiva és conceptual o intel.lectual i una idea és objectivament real quan és intel.ligent (clara i distinta) ii. Les proposicions existencials: mitjançant la intuició captem la nostra propia existencia i mitjançant demostració l´existència de Déu i de la substància material iii. A nivell existencial primer captem el nostre existir i més tard el de Déu. A nivell essencial la perfecció infinita és anterior a la nostra perfecció. iv. La veritat divina fonament ontològic de la veritat. d. Els atributs de cada substància. i. De l´essència de Déu. Sota el nom de Déu enten una substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient i omnipotent. ii. De la naturalesa de l´esperit humà: jo no sóc sinó una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó. iii. De l´essència de les coses materials: la magnitut, amplada, profunditat, la figura que resulta dels cosos i el moviment o canvi d´aquesta situació, la duració i el nombre. e. La res cogitans o substància pensant i. Anàlisi del cogito. És una cosa que dubta, enten, concep, afirma, nega, vol, no vol i també imagina i sent. ii. Elements del coneixement: Dos són els elements que componen el nostre coneixement: el pensament com a activitat i les idees que pensa el jo. El pensament és l´únic que no pot separar-se de mi iii. Anàlisi de la idea: distingeix Descartes dos aspectes en les idees: 1. La idea en tant que acte mental: si aquestes idees es consideren solament com a maneres de pensar, no reconeix entre elles cap diferència o desigualtat i totes li semblen procedir d´un mateix d´una mateixa manera. 2. La idea en tant que representativa de les coses: Però si se les considera com a imatges que representen unes una cosa i altres altra, és evident que són molt diferents unes de les altres. 3. La veritat és una propietat de la idea en tant que es representativa de les coses:: si se les considera solament en si mateixes, sense referir-les a una altra cosa, no poden ser falses. Així, doncs, solament queden els judicis en els que he de tenir molta cura de no errar. iv. Classes d´idees: Distingeix Descartes tres tipus d´idees. 1. Idees adventicies: les que provenen de l´experiència externa. 2. Idees fictícies: les que provenen de la nostra imaginació i voluntat. 3. Idees innates: les que l´enteniment posseeix per naturalesa