Descartes 7

IV. La res extensa o substància corpòrea. a. El mecanismo cartesià: la fíusica cartesiana no requereix més que dos elements: la matèria i el moviment. b. Teoria de la veritat: la matèria o substància dels cosos és inert i es defineix com a pura extensió: Així, l´extensió en longitud, amplada i profunditat, constitueix la naturalesa de la substància corpòrea. c. La mecànica cartesiana i les seves lleis: i. Noció i explicació del moviment: El moviment és l´acció per la que un cos passa d´un lloc a un altre. El moviment és una simple variació de la posició dels cosos, sense res dinàmic per dins. ii. Lleis de la mecànica: 1. Principi d´inèrcia: tots els cosos que estan en moviment continuen movent-se fins que el seu moviment es detingut per altres cosos. 2. Direcció del moviment: tot cos en moviment tendeix a continuar-lo en línia recta. 3. Llei del xoc: si un cos que es mou i troba a un altre cos, té menys força per a continuar movent-se en línia recta i si té més força, arrastra amb ell a l´altre cos. d. Les qualitats dels cosos i. Objectivitat de les qualitats primàries. I en el que toca a les idees de les coses corpòrees no es donen en elles coses clares i distintes excepte la magnitud, la figura que resulta de la terminació d´aquesta extensicó, la situació dels cosos i el moviment o canvi de situació. ii. Subjectivitat de les qualitats secundàries: Les altres qualitats, llum, color,etc...es troben en el meu pensament fosques i confuses, que porten a la ignorància. e. Reducció dels fenòmens biològics als físics: Els animals acten com a màquines Aixa com un rellotge que està compost de rodes i peses. f. Existència de les coses materials : No essent Déu capaç d´enganyar és logic que no m´envia aquestes idees immediatament per si mateix, ni tampoc a través d´una criatura que posseix la realitat d´aquestes idees no formalment. g. Distinció real entre l´ànima i el cos: Ja que per una part tenim una idea clara i distinta de mi mateix i per altre, tinc una idea del cos que no pensa, resulta cert que jo, és a dir, la meva ànima, per la que sóc el que sóc, sigui sencera i veritablement diferent del meu cos, podent ser i existir sense el cos.