Descartes 4

DESCARTES. I. Teoria del coneixement. a. Recerca d´un nou mètode. i. Origens del mètode cartesià. 1. La lògica aristotèlica i crítica del sil.logisme. 2. L´ànàlisi geomètric (consistent en reduir el que es tracta de demostrar a altres proposicions demostrades). ii. Regles del nou mètode. 1. L´evidència intel.lectual com a criteri de veritat: Les coses que percebem molt clarament i distintament són totes vertaderes. 2. L´anàlisi: dividir cadascuna de les dificultats en tantes parts com sigui possible. 3. La síntesi: Començar per allò més simple. 4. La inducció o Enumeració: Fer totes les revisions necessàries fins estar segur de no ometre res. b. El dubte metòdic i la primera veritat: Cogito ergo Sum i. El dubte metòdic 1. Diferència entre el dubte cartesià i l´escepticisme. 2. Necessitat del dubte: cal rebutjar com a fals tot allò que pugui imaginar el menor dubte ii. Els motius del dubte. 1. Raons extrinseques: les distintes opinions dels filòsofs, les diferents costums dels pobles. 2. Raons intrinseques: a. Sobre l´existència dels objectes, les fal.làcies dels sentits i la dificultat de distingir la vigilia del somni. b. Sobre la capacitat de la intel.ligència: hipòtesis del geni maligne. iii. La primera veritat: 1. Intuició de la meva pròpia existència: per a dubtar és precís que el subjecte que pensi en ella existeixi. No puc dubtar que jo dubto quan pensó en el dubte. Així penso i, per tant, sóc. 2. Cogito, ergo sum, model de tota veritat.