dossier filosofia (7)

DESENVOLUPAMENT DEL MAPA CONCEPTUAL

1. Caràcters generals del pensament sofista:
a. Els significats de la paraula sofista:
i. Originàriament es va utilitzar com a sinònim de sabi, això és, persona que destaca en una determinada activitat teórica o pràctica.
ii. A l´època de la Il.lustració grega passà a designar els professionals del saber i del seu ensenyament.
b. Origen del pensament sofista:
i. El seu radical escepticisme davant les qüestions cosmològiques deriva del fracàs de les doctrines presocràtiques en el seu intent d´explicar racionalment la realitat natural.
ii. La seva preocupació pels temes socials i polítics resulta de les noves exigències originades per la pràctica de la democràcia.
iii. Convençuts que sols és real el sensible, arrivaren a la conclusió que res roman, doncs tot canvia en incessant transformació.
iv. El comerç i intercanvi de productes amb altres pobles va posar en evidència la diversitat de costums entre els pobles i el caràcter convencional de les seves lleis i normes d´obrar.
c. Dimensió de la sofística:
i. En principi, tres són les interpretacions que solen donar-se del terme sofística, a saber: com a mètode de controvèrsia, com a doctrina epistemològica i antropològica, i com a sistema d´educació.
ii. Com a mètode de controvèrsia, es diu de l´argumentació que mitjançant la tècnica de preguntes i respostes orienta el diàleg cap a un carreró sense sortida. El que es pretèn amb l´argumentació sofista o mètode heurístic és rebutjar la tesis de l´adversari amb independència de la veritat o falsedat de les raons proposades.
iii. Amb el moviment filosòfic, la sofística tractà sobre temes de caràcter epistemològic i de naturalesa político-social. En epistemología, adoptà una actitut escèptica i subjectivista; en política, defensa l´origen convencional de la societat i el relativisme de les seves lleis.
iv. Com a sistema d´educació, la sofística representa el primer intent de professionalitzar l´ensenyament i utilitzar programes definits i tècniques pedagògiques especifiques. La finalitat de l´educació o paideia era l´ensenyament de les virtuts socials als joves.