filosofia i comunicació (2)

També no cal identificar entre pensament i llenguatge, ja que la llengua individual, com a instrument adquirit, s´aplica a l´experiència individual, provinent de la relació immediat amb les coses, amb el que es donen nou usos a aquest instrument que és la llengua.
El llenguatge ens mostra, en tant que medi social, la forma en que una determinada societat entèn el món, però no determina la forma en que cada individu entèn el món. Aquesta deeriva de les relacions individuals amb el món i del pensament de cada individu a través d´un llenguatge comú, en el que pot expressar la seva experiència individual i comunicar-la socialment. Cal mantenir una mútua dependència entre els dos. Són dos elements que es mostren junts, ja que el llenguatge és el mitjà a través del qual organitzem i comuniquem el pensament.
Així, doncs, és fonamental a l´hora de voler transmetre els continguts de qualsevol elements de comunicació ser conscient de qui és el receptor, perquè en funció d´això aplicarem un determinat codi o un altre per tal que el nostre missatge sigui entès. Però també prendre consciència del propi univers des del qual es transmet el missatge, el discurs filosòfic i els valors, el marc de comprensió i coneixements des dels que podem entendre i expressar el món.
L´àmbit de l´activitat filosófica no s´escapa a aquest fet i tot i que els éssers humans s´han plantejat determinats continguts de reflexió de forma universal que es donen totes les cultures, aquesta universalitat sols es concreta en la particularitat de cada tradició filosófica i de cada historia individual i personal i que no hi pot haver comunicación entre les diverses tradicions filosòfiques sinó es té en compte les particularitat des de les quals s´analitxen les qüestions universals.
Per a desenvolupar la tesi d´aquesta comunicació i que no és altra que la necessitat d´un diàleg obert sobre les qüestions filosòfiques universals però respectant les respectives particularitats de les diverses tradicions filosòfiques intentaré seguir el pensament del filòsof argentí E. Dussel i la corrent de la filosofía de l´alliberament.
Dussel posa de manifest que preguntes com què són i com es comporten les coses reals en la seva totalitat, en que consisteix el misteri de la seva propia subjectivitat, com pot pensar-se el fet de l´esponteneïtat humana, la llibertyat, el món ètic i social? Com pot interpretar-se el fonament últim de tot el real? Per què el ser i no més aviat el no-res? Són preguntes que no poden faltar en cap tradició filosófica i que, de fet, no hi falten.
El contingut i la manera de respondre a aquests nuclis problemàtics comporten desenvolupanent molt diversos de narratives racionals, si per racionals s´entèn el simple donar raons o fonament que intenten interpretar o explicar els fenòmens, és a dir, el que apareix en el nivell de cadascun d´aquests nuclis problemàtics.