siracida (19)

5.- ISAÏES

5.1.-INTRODUCCIÓ GENERAL:

En hebreu el seu nom significa Jahvé és alliberament. És el primer dels profetes majors (conegut com els príncep dels profetes), fill d´Amós (no el profeta Amós) i que exerceix la seva activitat a Jerusalem des de l´últim any d´Usies fins el setge de Jerusalem per Senequerib, l´any 701 a C.

5.1.1.-Vida i paper polític:

El Talmud de Babilònia afirma que Isaïes és germà del rei Amasies, fet que és cronològicament impossible. Encara que no es pot probar que estigués emparentat amb la familia reial, és evident la seva influència com ho demostra el perfecte coneixement de la política reial, la seva actitut respecte a Sebnà i la seva impunitat.
No es coneixen detalls de la seva joventut que va viure en el context dels pròspers regnat d´Usies i Yotam. La majoria d´intèrprets el consideren deixeble d´Amós, doncs els seus oracles de contingut social són sovint molt semblants, inclús en la seva formulació, als discursos del profeta de Tecoa.
El mateix Isaïes explica com va començar la seva misió com a profeta. Segons Isaïes tot comença en una visió en el temple que succeeix l´any de la mort d´Usies, que és quan pren consciència de trobar-se en presència del deu tres vegades sant i s´ofereix com a voluntari per portar la paraula de Déu al poble endurit en la seva ceguera.
La primera intervenció pública d´Isaïes amb una data clara és de l´any 734 a C. en el moment en que Jerusalem està amenaçada pels exèrcits de Damasc i Samaria i el rei Acaz vol recòrrer a l´ajuda d´Assiria. Isaïes pronuncia tres oracles i compleix un acte que simbolitza la ruïna de la coalició. Amb això Isaïes vol dissuadir al rei d´entrar en el joc dels grans imperis, convidant-lo a que posi la seva confiança en Jahvé, que és qui posseeix el vertader poder i pot salvar a Judà. En els anys posteriors Isaïes interve convidant a una política realista i conforme amb la fe en Jahvé. Segons Isaïes, Judà no ha de tenir por als seus veïns, ja que sols Jahvé posseeix el poder i otorga la victòria. Apostar per Jahvé significa mantenir-se allunyat de la política dels grans blocs.
Diversos oracles es remunten a la crisi dels anys 714-712, quan les ciutats filistees preneren la iniciativa d´una nova coalició antiassiria. Isaïes va predir, un cop més, la ruïna de la coalició i convidà a una política de prudència. Ezequies, que en un primer moment accepta l´aventura, presentà en l´últim moment sumisió a SargónII. En el mateix context Isaïes anuncia la destitució de Sebnà (primer funcionri del regne) favorable a la coalició antiassiria.
Els últims oracles d´Isaïes es situen en el marc de la crisi oberta amb la mort de Sargon II l´any 705 a C., senyal d´una nova rebelió general dels vasalls d´Assiria dirigida per Ezequies. Isaïes s´oposa a la política antiassiria i anuncia la derrota dels revolucionaris. El futur li dona la raó: l´any 701 a C. Senequerib sitiarà Jerusalem, obligant-la a una capitulació vergonyosa