filosofia llatinoamericana (i 8)

Com es pot veure no hi ha una interpretació histórica neutral, no hi ha una comprensió de la propia realitat i evolució intel.lectual objectiva ni tampoc podem fixar tant fàcilment corrents, periodes i èpoques, perquè el fer això, més que descriure una realitat el que es fa és mostrar el discurs, el pensament del que ho fa.
Per últim sols voldria plantejar una última qüestió abans de donar per finalitzada aquesta breu reflexió sobre els elements als que prèviament a qualsevol reflexió filosófica llatinoamericana o sobre el pensament llatinoamericà, s´ha d´enfrontar qualsevol intel..lectual. Aquesta última qüestió no és altra que l´actitud i el pensament que l´intel.lectual occidental (especialmente europeu) ha de tenir envers el discurs llatinoamericà així com la seva realitat histórica, económica i política.
Em permeto l´osadia de proposar que la mirada de l´intel.lectual occidental envers la filosofía i el discurs llatinoamericà ha de ser una mirada innocent, encuriosida, com la del nen que aprèn cada dia quelcom nou, una mirada no tutelar, no imperialista i que no parteix de la creença que la seva és la visió universal, mentres que el discurs llatinoamericà sols és una particularitat més o menys accidental d´aquest discurs europeu universal.
Per últim també crec que és necessari que el pensador actual europeu s´adoni que la seva visió de la realitat no pot ser mai objectiva, neutral, independent ni atemporal ni espaial, i, per tant, tota visió de la realitat llatinoamericana es fa en un context ideològic del que no podem escapar fàcilment i que ens pot portar a una interpretació errònia del pensament llatinoamericà, així com a un menysteniment que seria injust i injustificable.
Per últim ha de ser una mirada oberta. En un temps com l´actual on el concepte de crisi no sols és aplicable al món econòmic sinó també a l´ideològic i on els conceptes tradicionals estan més en qüestió que mai, la mirada oberta a un discurs ètic-polític-econòmic viu, en constant debat pot aportar no la solución, però sí obertures de nou camins, de nou reptes i de nou discursos del que el pensament europeu en necessita en molt bones dosis.