filosofia llatinoamericana (2)

Vasconcelos, per la seva part, emfatitza en la idea que cal crear nous models filosòfics i no sols importar-los, crear el seu propi ésser sense deixar de banda la seva historia ni avantpassats, fent una assimilació crítica dels valors occidentals.
Segons l´autor brasiler C. Bevilacqua la filosofía brasilera i, en bona part feta a l´Amèrica Llatina és una simple copia de l´europea, sense que existeixi una escola propia. Aquesta opinió es compartida pel pensador colombià F. González Ochoa qui afirma que és imposible parlar de filosofía llatinoamericana pel fet que els llatins tenen una mentalitat de colonitzats. El també pensador peruà J. C. Mariátegui comparteix la idea de la no-existència d´un pensament llatinoamericà original i propi, tot i que afirma que és possible que aparegui en un futur proper en tant que l´ànima llatinoamericana està en construcción i que l´assimilació d´ allò d´universal de la filosofía europea serveixi per a construir i consolidar la mirada del món i la reflexió pròpiament llatinoamericana. En aquesta mateixa línea es troba el pensador argentí F. Romero per a qui un pensament filosòfic original i propi necessita d´un procés que ja ha començat i d´un temps que encara no ha finalitzat
En un sentit oposat trobem el brasiler R. Gomes per a qui es possible l´elaboració d´un pensament llantinoamericà original on la filosofía europea és un simple ornament. En aquesta mateixa línea el peruà A. Palacios considera que fins ara la cultura filosófica llatinoamericana fou tributària del pensament europeu però que aquesta situación comença a canviar al final de la primera guerra mundial que desencadenà la decadencia europea i on és inmanent una nova filosofía, original i que fuig de la situació decrèpita de l´ànima europea.
Molt més optimista és el pensador peruà F. Miró Quesada per a qui és indiscutible l´existència d´una filosofía llatinoamericana, és a dir, una manera de tractar els problemes universals amb una mirada llatina i una manera de pensar els problemes del llatinoamericà a partir de l´universalitat de la filosofía.
Per al pensador argentí E. Dussel (des d´una perspectiva que utilitza categories clarament i volgudament marxistes) la filosofía llatinoamericana és possible com a filosofía de l´alliberament, es tracta de crear un pensament dels oprimits, dels dominats que centri la seva atenció en l´alliberament social de les clases oprimides, i així convertir-se en una praxis d´alliberament.
Però la problemática de l´existència de la identitat d´un pensament llatinoamericà no és l´única. Així cal afegir el problema de la seva presencia en un món dominat per uns mitjans de comunicación eurocentristes incapaços de veure amb unes categories no occidentals o no occidentalitzables, així com altres limitacions com el de la superficialitat, la manca d´una filosofía popular i un cert retard en l´adquisició, imitació, planejament i educació filosófica.
Un altre problema de major abast que l´anterior és el de la pregunta essencial de la filosofia llatinoamericana que impregna el conjunt del pensament llatinoamericà i els valors que comporta aquest pensament.
Encara que caldria fer importants matitzacions, es podría indicar que un dels eixos centrals del pensament llatinoamericà més original es fonamenti en l´anàlisi i necessitat d´alliberament sòcio-política, la denúnica de les situacions d´injusticia greu i l´opressió dels pobles. Aquest element el trobem tant en la doctrina social de l´Esglèsia Catòlica, com en molts grups polítics d´afiliació marxista, però també, indiscutiblement, el molts plantejaments polítics de carácter liberal.