filosofia llatinoamericana (6)

Entre 1870 i 1910 situa el periode positivista on també s´acullenm les postures materialistes, experimentalists i evolucionistes. Algunes classes baixes i els intel.lectuals abracen les idees socialists i anarco-sindicalistes.
Durant la primera década del segle XX es situen la Generació del 98 que rebutja el positivisme, adherint-se a les idees espiritualistes, idealistes, metafísiques i intuicionistes
Entre 1921 i 1935 situa el periode marxista (tot i que les idees marxistes varen aparèixer al 1885 especialment en el moviment obrer). Que conviu amb un fort moviment nacionalista.
El segle XX Figueroa el caracteritza pels següents moviments: els forjadors del projecte de filosofía autèntica, la tercera generació (generació técnica), els universalistes (assumeixen els valors de la filosofía grega, i rebutgen filosofar sobre problemes regionals perque els consideren estudis de carácter històric o sociològic), els regilonalistes (assumeixen els plantejaments de Sartre i Ortega y Gasset), el futurisme que planteja l´erradicació del subdesenvolupament, promoure l´alliberament amb un funció prospectiva), la filosofía de l´alliberament, i, per últim, la filosofía inculturada realitzada a partir de la sabiduría popular i fonamentada no en el concepte sinó en el símbol.
El pensador Pedro Antonio Florez Echevarry planteja un model diferent de periodització i divideix la filosofía llatinoamericana en un periode dominat pel pensament indígena, un periode anomenat de l´invasor ( que inclou la filosofía espanyola de l´època), la filosofía del negre (d´influència africana); la filosofía moderna que inclouria els corrents racionalistes, eclectisme, l´especepticisme, l´empirisme; la filosofía de la independencia o americanista ( periode dominat per la doctrina americana, així com la reacció escolástica i l´aparició de l´idealisme); la filosofía de la segona meitat del segle XIX o noves filosofies que inclouria moviments eclèctics, el sansimonisme, el moviment moralista laic, el neokantisme, el positivisme.
No és fins a la segona meitat del segle XIX que apareix la primera filosofía llatinoamericana seguida per una filosofía dels transterrats (que inclou els orgeguians que segueixen la revista d´Occident i que són espanyols de l´Escola de Madrid, el religacionisme, el rekantianisme, el grup de Barcelona). A aquests els segueixen els pensadors catòlics, els materialistes, els solitaris, els nous o la nova generació i els autors de l´alliberament
Un altre pensador, Coriolano Alberini divideix la filosofía llatinoamerica fins els inicis del segle XX en 4 grans periodes: l´escolàstic, les corrents filosòfiques franceses durant la independencia, el romanticisme europeu durant l´organització constitucional; i el positivisme europeu durant el periode de desenvolupament econòmic i prosperitat
El problema d´aquesta periodització és que, en primer lloc, les corrents franceses que Alberini agrupa en una sola influencia unificada, tenen ressons tant diferents que no és possible caracteritzar el periode amb la denominació imprecisa de “francesa”. Per una altra part, la influencia de l´anomenat Romanticisme filosòfic no és la determinant amb l´època que correspon al tercer periode. Aquest periode que ell considera especial està tant influenciat per la filosofía francesa com la resta de la historia de la filosofía llatinoamericana. A més a més el romanticisme és un fenomen que es donà essencialment en literatura coincidint amb un periode d´influència ecléctica a llatinoamericana.
Per un altre costat, Ferreter Mora en el seu Diccionari de Filosofia tot i que no vol perfilar una periodització de la filosofía llatinoamericana mostra moments ben definits dins de l´evolució filosófica continental. Al mostrar-los es refereix a ells com “generació adscrita a…” fent així una divisió generacionalista i no classista. A més aquest plantejament es criticat perquè no menciona les corrents d´inclinació materialista i la limitació que fa de les corrents filosòfiques llatinoamericanes del present segle a les idealistes.