LA TEOLOGIA COM A CIÈNCIA (21)

C.2- El Mètode Històric: La història, en sentit propi, és l´estudi del passat de les societats humanes; versa sobre les manifestacions pretèrites de l´activitat humana en tots els camps. Fins al segle XIX, la Història no es pot dir que fos una ciència; es tractava més aviat d´un gènere literari, la finalitat del qual no era tant l´exacte comprensió dels esdeveniments humans passats i llur connexió causal, com de donar lliçons de moral o de política, consagrar la glòria d´una poble o d´una familia, o delectar l´esperit amb belles descripcions, no ocupant-se més que de personatges importants o esdeveniments excepcionals. A partir del segle XIX la Història pretén ésser un coneixement exacte i causal de l´esdevenir humà en tots els camps que tenen interès per a la comprensió de l´ésser humà i la seva historicitat, i no d´allò extraordinari i llegenndari. El mètode històric és un mètode empíric; però, tot i essent fonamentalment idèntic al mètode de les ciències naturals, posseeix uns aspectes peculiars molt profunds que el diferencien clarament del mètode de la física. El passat no ens és accessible més que a partir del testimoni oral o escrit, que d´aquest ens deixaren els que el conegueren directament. Aquests testimonis estan continguts en allò que s´anomenen documents. Per això el primer pas del mètode hsitòric rau en la recerca i la selecció dels documents. Per a la qual cosa no existeix cap regla precisa i depèn en última instància del talent i la valoració subjectiva de l´historiador. El segon pas sorgeix de la necessitat d´interpretar els documents a través d´un anàlisi crític d´aquests i la seva crítica històrica. El tercer pas consisteix en l´explicació històrica, que intenta donar raó dels esdeveniments històrics, prèviament establerts, mitjançant la seva reducció a d´altres esdeveniments històrics relacionats amb els primers. És important destacar que la història no utilitza la inducció perquè la seva intenció no és establir lleis de validesa general.