LA TEOLOGIA COM A CIENCIA (24)

En aquest sentit indicar que la teologia si vol ser una activitat científica haurà de tenir les característiques de racionalitat i rigurositat que es poden exigir a la resta de ciències o, com molt bé diu Pannenberg i recollit en el llibre de Rovira Belloso: “Cierto es que, para que esta homologación uera posible, la Teología debería garantizar tres cosas: 1). El mantenimiento de la racionalidad del cristianismo o, lo que es lo mismo, que la Teología sea capaz de demostrar la verdad universal de la doctrina cristiana. 2). La apertura de las ciencias hacia un horizonte de trascendencia. Pannenberg no considera peligrosa esta apertura, sino buena y necesaria en el estado actual, positivístico, de la ciencia, afectada por el peligro del cientismo. 3). La contribución seria y crítica al mantenimiento de la unidad de saberes. La Teología, por definición, postula la unidad del mundo y, por tanto, una cierta unidad o, al menos, interrelación de los conocimientos de este mundo: del donjunto de la realidad, com decía Zubiri.” En aquest sentit Rovira Belloso, seguint al mateix Pannenberg, senyala les quatre condicions que les afirmacions teològiques han de gaudir per a tenir significació i relacionar-se de tú a tú amb les altres ciències. Aquestes quatre condicions són: 1). Han de tenir una relació amb l´experiència humana. 2). Han de guardar una relació amb el conjunt de la realitat objecte d´experiència humana. Les afirmacions teològiques es refereixen a una realitat universal; a una realitat experimentada en l´actualitat; i a una realitat experimentada. 3). Han de tenir una capacitat explicativa de la realitat que superi el nivell cultural actual, és a dir, una capacitat interpretativa superior al de les hipotesi precedents. 4). Les afirmacions teològiques han de poder ésser integrades en els respectius sabers de l´experiència humana i social Per portar a terme aquestes condicions i els seus objectius la teologia utilitza, com no pot ser d´una altra manera, les Sagrades Escriptures, la tradició, el Magisteri, l´autoritat dels Pares, el testimoni d´altres teòlegs, l´ús de la raó humana i la filosofia així com l´exegesi bíblica mitjançant el mètode hermenèutic així com el mètode argumentatiu i amb el suport del coneixement de totes les altres ciències (la lingüística, la història, la biologia, la sociologia, etc…).