La teologia com a ciència (4)

El primer Wittgenstein inspirarà la corrent filosòfica del positivisme lògic que defensa la independència de la ciència respecte la metafísica (i amb ella la religió i, per tant, la teologia), l´oposició entre ambdues en tant que sols les proposicions que són fruït del sentits (les empíriques) són les úniques que tenen significat, sentit. Una altra posició que defensen els seguidors del Cercle de Viena és la inducció probabilística que defensa que la producció de coneixement científic comença pels fets evidents susceptibles d´observacio, classificació, medició i ordenament. Segueix amb la detecció de regularitats i relacions constants i acaba amb les generalitzacions universals formulades mitjançant lleis i teoires. No obstant, ja que el conjunt de totes les dades d´una mateixa classe sol escapar a les circunstàncies de temps/espai de l´investigador, llavors el procés de generalització d´observacions particulars ha de recolzar-se en models de probabilitat. Això indica que el coneixement científic ha de prendre nota certs indicis d´error i certs marges de confiança prèviament establerts. Un altre plantejament és que els enunciats seran científics solament si poden ser expressats mitjançant símbols i si poden ser relacionats entre si a través d´operacions sintàctiques d´un llenguatge formalitzat. Per últim destacar que també defensen que tot coneixement científic, sigui quin sigui el sector de l´experiència sobre el que es projecta, estarà identificat mitjançant un mateix i únic patró