LA TEOLOGIA COM A CIÈNCIA (18)

ELS PROCEDIMENTS BÀSICS DE LA CIÈNCIA a). La definició: S´utilitza per a delimitar una expressió o l´objecte al qual es refereix, a fi d´evitar caure en equívocs. Existeixen diversos tipus de definició: -Definició nominal: versa sobre l´expressió mateixa. Pot ésser semàntica o sintàctica. -Definició real: versa sobre l´objecte o la cosa a la qual es refereix l´expressió. Pot ésser essencial (quan s´indica el gènere i la diferència específica de l´objecte) genètica (quan s´indica l´origen de l´objecte) i descriptiva (quan explica les característiques externes d´un objecte). Per a que una definició sigui correcta cal: -Que sigui més clar la definició que allò que es defineix -Allò que definim no es pot trobar en la definició. -La definició ha de convenir a tot allò que definim i només a aquest ha de convenir. b). La divisió: Consisteix en explicitar les parts lògiques que inclou en la seva extensió un concepte general c). La demostració: És l´operació mental que consisteix a obtenir deductivament una proposició a partir d´altres evidents o ja demostrades o admeses a tall de postulat. Per tal que existeixi demostració es requereix: -Que la deducció sigui correcta -Que les premises siguin vertaderes o probables. El valor de la veritat de la proposició dependrà d´aquell que tinguin les premises. Existeixen diverses classes de demostració perquè no tota proposició és susceptible d´ésser demostrada de la mateixa manera. a). Objectives (en relació a la proposició que es demostra). Poden ser directes (si fan veure positivamenr la connexió entre la proposició i les premises) o indirectes (o per reducció a l´absurd, en tant que demostren la veritat d´una proposició fent veure que amb la seva negació incorreriem en un absurd). Les demostracions objectives directes també poden ser: A priori quan demostren l´efecte per la causa o la propietat per l´essència. A posteriori quan demostren l´existència de la causa a partir dels efectes o l´essència a partir de les propietats. b).Subjectives (ad hominem) en relació al subjecte que afirma la proposició. Es basen en una proposició que, encara que no sigui vertadera, és admesa per l´adversari i que el condueix a contradir-se a si mateix.