LA TEOLOGIA COM A CIÈNCIA (16)

L. LAUDAN Laudan defensa que l´activitat científica té com a principal finalitat la solució de problemes. Dins aquest context l´avenç de desenvolupament científic es fonamenta en dos principis. El primer afirma que el problema resolt és la base del progrés científic. El segon indica que el propòsit de la ciència consisteix en maximitzar l´abast dels problemes empírics anòmals, i dels conceptuals no resolts. D´això es dedueix que cada vegada que modifiquem una teoria aquesta innovació constitueix un progrés si i solament si la teoria modificada és més eficient per a resoldre problemes que la teoria anterior. Així les teories científiques es sotmeten contínuament a la comparació ja sigui aïlladament o atenent a l´univers de les teories amb les que es troba connectada. Encara que pugui semblar que Laudan segueix les teories de Kuhn i Lakatos, hi ha diferències: “Sin embargo, Laudan manifiesta su inssatisfacción ante los modelos de Kuhn y Lakatos. Por lo que respecta a Kuhn, es muy difícil que la inflexibilidad de sus paradigmas cuadre con el hecho de que a lo largo del tiempo hhan ido creàndose numerosas maxiteories. Por otro lado, la historia de la ciencia no nos ofrece saxos en lo que pueda aplicarse con precisión la definición de Lakatos de progreso. La pretensión de Lakatos según la cual la acumulación de anomalías no tiene consecuencias sobre la evaluación de un programa de investigación se ve refutada de modo radical por la historia de la ciencia. En opinión de Laudan tanto los programas de investigación de Lakatos como los paradigmas de Kuhn tienen en su estructura central tanta rigidez que no admiten ninguna transformación fundamental. La historia de la ciencia contradice esta rigidez” Laudan proposa el concepte de tradicions d´investigació (entesa com a un conjunt de supòsits generals que fan referència a les entitats i als procesos presents en determinat àmbit d´estudis, i als mètodes més apropiats que cal utilitzar per a investigar sobre els problemes o per a construir teories en un àmbit determinat) caracteritzades per tres trets bàsics: 1.. tota tradició d´investigació posseeix una quantitat de teories que l´exemplifiquen. 2.. Cada tradició d´investigació es mostra caracteritzada per esforços metafísics i metodològics que individualitzen cada tradició. 3.. Cada tradició d´investigació passa per un determinat nombre de formulacions. Una tradició d´investigació proporciona, per tant, un conjunt de directrius per tal de construir teories específiques i té èxit quan comporta la solució d´una quantitat cada cop més gran de problemes empírics i conceptuals i de major importància.