La Teologia com a ciència (1)

INTRODUCCIÓ. El present treball pretén mostrar el problema sobre la possibilitat de considerar la teologia com una ciència i la religió com un tipus de coneixement. El problema es planteja especialment a partir del moviment positivista per a qui, seguint l´anàlisi que en fa Ferreter Mora en el seu Diccionari de Filosofia, si una expressió no pertany a un sistema formal o si no és susceptible de verificació empírica, ha de ser exclosa de l´àmbit de la ciència en tant que si un enunciat no formal no és verificable, està mancat de significació. Per tant, al llarg del present treball intentaré mostrar les diverses concepcions sobre el que s´entèn per ciència per tal de poder concretar si la teologia es pot arribar a entendre com una ciència i, per extensió, si la religió pot ésser considerat un coneixement. Per a portar a terme aquest objectiu primer de tot ens centrarem en analitzar el problema de la demarcació i la separació entre ciència i religió especialment a partir del positivisme lògic, passant pel falsacionisme de K. Popper, la teoria de T. Kuhn sobre els canvi de paradigma, el problema de l´autonomia de la ciència en Feyerabend i el plantejament de I. Lakatos. A continuació, després de mostrar com el debat sobre els límits de la ciència continua essent present en les reflexions actuals de la filosofia de la ciència, analitzaré la relació entre la demarcació i la metodologia, tot just abans d´entrar en l´anàlisi de la classificació de les ciències i les seves característiques principals. Arribats en aquest punt analitzaré les característiques de la teologia com a ciència i la religió com a coneixement. Seguidament em concentraré en analitzar el conflicte entre la ciència i la religió per tal de mostrar-ne els errors de base i la necessitat de superar definitivament aquest conflicte. Un conflicte animat especialment per les posicions més positivistes dins l´àmbit cientificista però que en els últims temps han demostrat també les seves limitacions.