LA TEOLOGIA COM A CIÈNCIA (11)

T. S. KUHN Si Popper estudia el progrés de la ciència com a lògic de la ciència, Kuhn ho fa com a historiador, de manera que la consideració per part d´aquest últim d´elements pragmàtics (psicològics i sociològics) com a codeterminants del desenvolupament de la ciència. Kuhn monta la seva concepció del desenvolupament del coneixement científic sobre uns pocs conceptes bàsics, a saber: ciència normal, paradigma, enigma, anomalia, i revolució científica, l´acceptació dels quals està en funció dels components psicològics i sociològics dominants en les comunitats científiques. La ciència normal és, per a Kuhn, l´activitat en la que la majoria dels científics utilitzen pràcticament tot el seu temps, en funció d´un acord tàcit sobre: temes d´estudi, solucions possibles a una problemàtica determinada, coneixements estables, etc… en l´àmbit d´una comunitat científica. Íntimament relacionat amb el concepte de ciència normal està el de paradigma, l´estudi del qual prepara a l´estudiant per a entrar a formar part com a membre de la comunitat científica particular amb la que treballarà més tard ja que un paradigma és el que els membres d´una comunitat científica comparteixen, i, recíprocament, una comunitat científica consisteix en homes que comparteixen un paradigma. És per això per el que Ciència normal o Investigació normal són sinònims de ciència o investigació fonamentada en un paradigma. Un paradigma és, doncs, un model o patró acceptat. La importància de la ciència normal és tal que, quan un paradigma generalment acceptat és capaç d´assegurar als científics que els problemes investigats són importants, els homes de ciència desenvolupen complicats i costosos aparells per tal d´esgotar el camp d´investigació, o extendre aquesta, almenys, tant com sigui possible, depenent en primer lloc, de que la validesa del paradigma sigui acceptada, i inclús es confirmi cada vegada més, i en segon lloc, en raó de circunstàncies estranyes a ell: precisió dels instruments, possibilitats d´inversió econòmica, perspectives que ofereix el paradigma, l´entussiasme dels investigadors, etc… “Un paradigma es lo que los miembros de una comunidad científica comparten y, recíprocamente, una comunidad científica consiste en hombres que comparten un paradigma. [...] Bajo esta perspectiva, una comunidad científica está formada por practicantes de una especialidad científica. Han pasado por una iniciación profesional y una educación similar en un grado que no tiene comparación con la de la mayor parte de otros campos. En este proceso, han absorbido la misma literatura técnica y desentrañado muchas de sus mismas lecciones. [...] Dentro de tales grupos, la comunicación es relativamente completa y los juicios profesionales, relativamente unánimes. [...] Por supuesto, existen en este sentido comunidades a muchos niveles. La más global es la comunidad de todos los científicos naturales. [...] Las comunidades de esta clase son las unidades que este libro ha presentado como las autorizadas y productoras del conocimiento científico.”