El pecat 2

LLENGUATGE DEL PECAT.

· Taca: Aquest concepte tot i que és molt suggerent no defineix el pecat, no dóna cap criteri de discerniment sobre el que realment contamina a l´home. Mostra un disgust de l´home envers si mateix. Aquesta concepció del pecat porta sovint a l´home que té aquesta concepció a rituals màgics per a “netejar”. Per evitar aquest error no hem de perdre de vista que le pecat no té un component físic sinó ètic. L´altre error és habituar-nos a ell i a fer-lo desaparèixer per la costum
· Transgressió: Aquest concepte descriu el pecat però no el defineix. El concepte de transgressió ens porta a pensar en el concepte de deure, de llei. Així la transgressió seria anar en contra de la llei de Déu, de la voluntat divina. També és destacable que el concepte de transgressió ens porta al concepte de perdó i, per tant, mostra ja una relació entre l´home i Déu. Ara bé, el concepte de transgressió ens pot portar a un error fatal que és el de caure en l´arbitrarietat de la llei (que podía haver-ne estat una altra), així com pensar en la necessitat inevitable del càstig (que la violació de tota llei comporta) i que aniria en contra de la concepció de la gràcia divina, l´amor de Déu. No podem oblidar que la única llei de l´home és l´amor.
· El mal camí: Aquesta concepció significa que l´home no respon correctament al projecte de Déu sobre mi. En aquest sentit fallar a Déu és fallar a un mateix convertint el pecat en el propi càstig. El pecat seria una fustració d´un mateix davant la presencia de Déu. El problema d´aquesta consideració del pecat és que ens pot portar a un allunyament del pecat respecte el cor, de la profunditat de la persona i desvinculat de la fe en Déu.
· Ofensa a Déu: Aquesta concepció comunica l´aspecte específicament teològic i cristià del pecat. Mostra una relació interpersonal (una relació d´Aliança), i, per tant, el pecat és una ofensa a l´amor.

Així podem veure com la realitat del pecat es suggerida pel llenguatge de la taca, descrita pel llenguatge de la transgressió i que troba la seva millor definició en el llenguatge del mal camí però que necessita ser transformada religiosament a través de l´experiència de l´ofensa.
El pecat és sempre una ruptura de la filiació i la fraternitat.


6). LA RELACIÓ DE JESÚS AMB EL PECAT DEL MÓN. COMENTARI DE TEXT. (Jn 16, 4-11)

Aquest discurs comença amb una declaración de Jesús que es centra en la marxa (de retorn al pare) del propi Jesús com a necessària per a que el Defensor (Paràclit) vingui als deixebles, un cop Jesús ha complert la missió que el Pare l´ha encomanat i que té com a objectiu final l´enviament de l´Esperit Sant als creients, que suposa un plus respecte a la seva convivencia amb Jesús a la Terra, iniciant una nova época que canvia totalment l´experiència dels creients en Jesús.
A partir del v. 8 Jesús anuncia que el món comparaixerà davant Jesús i realitza un judici de condenació no contra el món sinó contra el seu príncep. A més a és anuncia el pecat fonamental que no és altre que la increença en Jesús i consisteix en una actitut contrària al que Déu, en el seu amor, proposa a l´home, negar-se a reconèixer el projecte creador.
El fragment finalitza amb l´afirmació que Déu condemna el príncep d´aquest món que no té cap poder sobre el propi Déu, però tampoc cap poder sobre els que estan units al Fill i, ni tant sols, sobre el propi món.
La funció del Paràclit és provocar que els deixebles que l´escolten no haurien de dubtar de la solidesa del fonament de la seva fe ni de la misió que han de cumplir. La incredulita tés la supervivencia anacrónica d´un rebuig de la realitat. Importa destacar aquesta mentida en que es troba el món i que no provoca el rebuig de Déu, sinó que Déu continua estimat aquest món.
El món ha condemnat a Jesús, però l´Esperit obrirà de nou el procés per a pronunciar la sentencia contrària. Els que es feren jutges serán ara els culpables. En aquest sentit la mort de Jesús que a l´inici del fragment s´anuncia significa l´immens amor de Déu als homes.
L´enviament de l´Esperit per part de Jesús dóna força als creients a superar les persecucions, sent el recolzament i amor del Pare i on Jesús es presenta com a vida autèntica i el sistema com a mort autèntica. En aquest sentit trobem un missatge clar en el fragment que no és altre que l´obediència de Jesús que ens ha Salvat per la seva mort i resurrecció, també ens dóna força a través de l´Esperit. Per això diem que Cris tés el salvador de tota la humanitat, tot i que no podem oblidar que el do de l´Esperit de Jesús i el pecat original són les coordenades contraposades en les que es mou la vida de l´home, però que degut a la victoria de Jesús sobre la mort i el pecat hem d´abandonar visions apocalíptiques pessimistes i tenir una visió esperançada del destí de la humanitat.
La caritat de Déu és infosa en els justificats mitjançant l´Esperit Sant i es fa inherent en els homes, operativa, transforma. L´Esperit Sant produeix la inserció en Crist de la persona i aquest fet comporta la transformació de la persona que està com empaltada amb Crist.