comentari article Joan Majó

Comentari article Joan Majó.

Moralitat legalitati honestedat.

El present article posa de manifest la identificació entre legalitat i moralitat com a dos trets clarament diferenciats, en el moment actual (plantejament iniciat per Maquiavel, però que es fa molt més present en les doctrines neoliberals de J. Rawls, Nozick i Buchanam a nivell teòric) i, per tant, mostra com en l´ideari col.lectiu actual moralitat i legalitat s´identifiquen, convertint en sinònims els conceptes de bé i legal i els de il.legal i dolent. Ara bé, aquesta identificació es fonamenta en una supeditació de la moralitat a la legalitat, és a dir, és moral allò que és legal, és bo tot allò que la llei diu o que la llei ja sigui directament o indirectament ho indica.
Aquest fet és el que critica durament l´articulista. No podem oblidar que les lleis, els procediments i les normes no poden regular-ho tot en la societat. Una societat on sols les lleis marquessin les regles del joc en societat i les relacions fonamentals dels seus individus portarien a una societat massa rígida i a sistemes massa rígids, molt sovint paralitzats i inactius.
Davant aquest fet evident es posa de manifest la necessitat que la societat es fonamenti en una sèrie fonamentals de valors predominants que haurien de regular el comportament dels individus en els espais autònoms que deixa la regulació col.lectiva. I és aquesta manca de preeminencia dels certs valors el que que provoca la manca d´equitat, pau i benestar d´avui dia en una societat dominada pels valors de l´individualisme, l´egoisme, la cobdícia, la irresponsabilitat, l´èxit….
Aquests valors són incompatibles amb els valors de la pau, el benestar col.lectiu per sobre de l´individual i la manca d´equitat. Ara bé, crec que és ingenu pensar que únicament la identificació entre moralitat i legalitat és el que posa en perill la falta d´equitat, la pau i el benestar. Malauradament tant en les administracions publiques, els partits polítics, organitzacions de tot tipus, així com els mitjans de comunicación, predominen valors oposats als d´una moralitat que vagi més enllà de la pura legalitat, moguts per la necessitat de ser líders d´audiència, guanyar unes eleccions, aconseguir més recursos econòmics, etc…




En l´actualitat, podries destacar algun fet, o presa de decisions, que tot i ser legal perjudica la millora en el benestar d´almenys una part de la societat
Per desgracia són molts els fets que avui en dia tot i ésser considerats legals perjudiquen a una part de la societat i, per tant, tenen una consideració moral més que considerable.
Les últimes fussions de les elèctriques a l´Estat Espanyol, el sou dels directius bancaris, algunes de les últimes decisions del sistema financer, l´última guerra a l´Irak, algunes decisions sobre els continguts i les formes dels mitjans de comunicació, certes practiques mediques (especialmente en el camp de la cirugía estètica), o en l`àmbit judicial (sols mirar els últims embolics en el Tribunal Suprem o el mateix Constitucional.
Però no sols això. Decisions que afecten al sistema sanitari, el poder de decisió de les multinacionals farmacèutiques (com en el cas dels medicaments en contra del SIDA, les vendes d´armament o la manipulació informativa en són també uns clars exemples.

En cas afirmatiu en la pregunta anterior, què caldria fer per evitar-ho?
El primer que hem de fer és tenir el consens que no podem aceptar que si les decisions i polítiques estan ben legitimades i el procés està ben fet tenen tota la validesa ética i són moralment acceptades, ni tant sols quan neix d´un ordenament democràtic o del sentiment i de la voluntat d´una majoria (si fos així el racisme i les lleis i polítiques racistes podrien ésser considerades èticament correctes).
El segon que cal fer és obtener també un consens en l´acceptació que les lleis han d´inspirar-se en uns principis ètics previs al raonament polític o la legalitat establerta, que les lleis no defineixen l´ètica sinó al contrari, acceptar que l´ètica és anterior al dret essent una de les seves fonts d´inspiració.
En tercer lloc acceptar que les lleis no poden neutralitzar l´ètica. L´ètica està sempre activa per criticar les falladles o insuficiències del dret tant a nivell teòric com en l´àmbit de la seva aplicación.
En quart lloc, la societat ha de tenir clar que entre ética i dret ha d´existir un diàleg fluid i ric en matisos.
En cinquè lloc, tenir clar el paper de l´educació en valors i la importancia que tenen en aquesta educación els mitjans de comunicació, els poders públics i les administracions publiques, així com l´àmbit familiar i escolar.
I en sisè lloc, entendre que a l´hora de justificar una decisió, aquesta justificació no es pot fonamentar en la legislació existent, sinó en valors, ha de manifestar sobre quins valors s´ha pres una decisió.