3-CONTEXT HISTÒRIC-SOCIAL
Henckel ens presenta d´una manera força realista (si exceptuem certes llicències històriques i algunes de caràcter narratiu que més endevant veurem) un dels moments més tristos, decadents (moralment i espiritualment) i foscos de l´Europa contemporània. La pel.lícula ens mostra d´una manera crua però al mateix temps amb sobrietat i contenció, en una Europa dividida, en plena guerra freda, lluita entre blocs i guerra ideològica, una República Democràtica Alemanya trista, gris i dominada per la por, la presència inquisitiva de l´Stasi (servei d´intel.ligència del govern comunista i autèntica espada de democles per a artistes i intel.lectuals que veien eliminades la seva llibertat de creació i, per tant, de crítica política),un país, doncs, consumit per un sistema totalitari, molt allunyat del que havien somiat els seus ideòlegs i aquells que varen fer la revolució rusa, i que varen preveure un futur en harmonia entre tots els homes, en pau, igualtat, llibertat i absència d´opressió.
En aquest anàlisi del context no podem oblidar que la pel.licula mostra, encara d´una manera colateral, la corrupció generalitzada del sistema políitc que portà a l´arribada de M. Gorbachov al poder i, posteriorment, a l´opertura política (perestroika) i la caiguda del mur. Tot aquest ambient es fa sense ànims de venjança, sense maniqueismes, i amb una absència de crítica deshumanitzada.
4- TEMÀTICA
La pel.lícula, a més d´explicar amb una gran sensibilitat un periode molt concret de la història d´Alemanya a través dels ulls d´aquells que ho varen viure ens planteja molts altres temes. Així la pel.lícula planteja com l´art pot unir a persones de diferents pensaments polítics, de com la política no hauria de barrejar-se mai amb l´art, i, per sobre de tot, tracta sobre l´ésser humà, de la seva naturalesa, de què estem fets i de què podem estar-ho, de com fer el que és correcte encara que això sigui contrari a tot allò en el que creiem. Es tracta, sobre tot, d´un viatge cap al terreny comú de tots els éssers humans, cap aquells racons que ens igualen per sobre de cualsevol diferència política o cultural. Un lloc més enllà de les paraules, que pot trobar-se en les melancòliques notes d´una melodia al piano, una abraçada compartida i espontània, en un deliri creatiu en una màquina d´escriure clandestina… En un món on les pareds escolten, fins i tot elles poden sentir desig, enveja o compassió. I fins i tot elles poden ensorrar-se amb la grandesa de l´art, perquè, realment l´art pot canviar a les persones, en tant que l´art ens toca l´element espiritual humà, i no podem oblidar que per a canviar necessitem canviar la nostra espiritualitat el nostre cor, eliminar la duresa d´esperit, del cor, per a deixar entrar un amor transformador (no és això en realitat la rebuda i acceptació de la gràcia i de l´esperit?) d´allò més íntim, d´allò més nostre, d´allò més real. La pel.lícula retrata l´ànima humana col.lectiva i individual. Col.lectiva perquè som testimonis del conjunt podrit en que es construeix un país pel fanatisme aplicat a uns ideals que acaben per convertir-se en el que intentaven evitar, individual perquè tota nació es construeix amb les seves persones, desseccionades en aquesta pel.lícula en els seus desitjos més secrets.
No podem oblidar tampoc com la pel.lícula tracta sobre la crisi de valors, d´idees i ideologies, de l´abús del poder, que no sols és present en el sistema comunista sinó en tot poder humà.
La Vida de los Otros conjuga magistralment diverses manifestacions de la vida humana en un tot coherent: sentiments, ideologia, poder i influència, l´íntim enfront l´institucional, amor i odi, confiança i traïció, bellesa i art enfront manipulació i opressió. La pel.lícula exposa totes les caus psicològiques i sòciopolítiques que justifiquen i argumenten la caracterització i desenvolupament dels personatges situats en la seva esfera corresponent.Tot això combinat amb la idea que per sobre de la pàtria i la ideologia es troba la bellesa, i és que no podem oblidar que l´art (poesia, música i teatre) juguen un paper clau en la metamorfosi dels personatges que es troben entre la realitat del poder i l´espionatge, per una banda, i la soledat, per una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada