L´ésser humà com a creturitat

L´ÉSSER HUMÀ COM A CREATURITAT
Abans d´entrar en l´explicació de l´ésser humà com a creaturitat, com a ésser de carn i de sang animada per un alè vital, cal dir que hem de ser conscient que aquesta caracterització és insuficient per a reflexar l´experiència humana, la seva naturalesa, car els seus components són igualment als de l´animal. En aquest sentit la narració dels orígens en el llibre del Gènesi vol subratllar la diferencia entre l´home i els altres animals, creant l´home a imatge i semblança de Déu. En aquest sentit, tindrem una visió més complerta de la naturalesa de Déu quan haguem finalitzat els altres apartats de l´antropologia teológica. També se´ns mostra com tota la creació té un origen únic, una creació a partir del no-res (encara que aquest element no apareix en l´AT sinó clarament en el NT), una creació no necessària, que no perfeccióna a Déu i, per tant, tota la creació, també la humana no deixa de ser contingent.
La creació de l´ésser humà es presentada com el coronament de la creació del món i com a tal li es donat l´autoritat sobre tota la resta de criatures (conseqüència del fet de la semblança de l´home amb Déu) i ja que l´exercici de la sobirania suposa intel.ligència i voluntat, podem concloure que la semblança divina consisteix en la possessió d´aquestes facultats espirituals i que converteix la creatura humana en supercreatural
L´Antic Testament fa de l´home una criatura dependent de déu, com un forné que dóna forma a la massa de pa, un ésser efímer , feble i limitat (criatura de pols i pecador). El Nou Testament subraya la miseria moral, però responsable davant Déu i sotmès als Manaments. En el Nou Testament el valor de l´home està en funció del seu destí. El Nou Testament afirma que la dignitat de l´home més que com a critaura de Déu, ho és com a objecte de l´amor diví i de les seves liberalitats, de ser-ne fills.
Una altra característica de l´home és que l´home es l´únic que es reconeix com a criatura i pot ser amo de si mateix, rebutjant així tot tipus de paternalismes, un ésser que es fa a si mateix i que ha rebut de Déu la capacitat de ser autor de si mateix.
També cal precisar que l´home és una criatura privilegiada, fi i señor de totes les coses, i això té conseqüències que afecten al lloc i a la tasca de l´home en l´univers i a la relació de tots els homes entre sí. Dominar la Terra no implica expoli ni manca d´arbitrarietat, sinó com a comunió en la creació, lligada a una concepció de moderació i respecte. Si bé la terra és per a l´home, l´home no és el Déu de la Terra.
Per últim no podem perdre de vista que la preeminencia de l´home en la creació significa la preeminencia de tots els homes. La dignitat de l´home és el que fonamenta la unitat de tot el gènere humà.