La Vida de los Otros 7

UN ASPECTE A DESTACAR: L´AMOR



· Amor de parella envers prostitució: Un dels fils conductors de la pel.lícula és la relació que mantenen el director de teatre Dreyman amb Christa-Maria. No deixa de ser una relació poc convencional però hi ha vàries escenes en que es mostra que, per damunt d´infidelitats més o menys forçades, la tendresa i el respecte envers l´altre, són elements constitutius de la seva relació. El moment en que Christa-Maria, després de l´entrevista amb Weiser, torna al pis renunciant a la relació amb el Ministre i manté una relació apassionada amb Dreyman és clarament molt significativa. L´amor, el perdó, la comprensió són allà presents. Mentres Weiser manté una relació freda, mercantil amb una prostituta on tots aquests elements són inexistents. Un cop més, el contrast d´espiritualitats és evident.
· Amor envers la cultura: No deixa de ser clar al llarg de tota la pel.lícula que hi ha una relació directa d´oposició entre aquells protagonistes que mantenen un amor per la cultura (música, teatre, poesia, etc…) i, per tant, una riquesa interior molt profunda, aamb aquells que el seu “cor endurit” són incapaços d´emocionar-se davant l´art, davant els sentiments dels altres, de poder disfrutar del fet de compartir, de relacionar-se equitativament d´una manera digna amb els altres i, per tant, ja no sols de mantenir una relació amorosa enriquidora sinó de viure, de sentir-se viu més enllà de l´ús del poder, la possessió, el xantatge i la compra.
· L´amor al país, l´egoisme i l´amor desinteressat: Qui estima més al seu país, els funcionaris i polítics que segueixen a ulls clucs les instruccions del poder, o aquells que criticaven, conspiraven o, senzillament, no complien les ordres d´aquest poder fonamentant aquesta decisió en valors propis? Pot l´amor propi, les ànsies de poder, de fama, d´honors substituir l´amor veritable, honest i desinteressat? Fins a on pot arribat el nostre amor als altres, a la nostra parella? On està el límit a la fidelitat al nostre país, a la nostra feina? On queda l´amor a la veritat, a la justicia i a la llibertat? Totes aquestes qüestions es troben presents en les interrelacions personals que es van desenvolupant al llarg de la pel.lícula i tot i que no sempre als “durs de cor” no sempre els hi va malament a nivell professional, és evident la decadència moral en la que estan immersos alguns personatges i que representen autènticament els antivalors socials i individuals, i a l´ull de l´espectador són autèntics fracassats perquè han fracassat en allò més important que és en el model de vida.