globalització5

En l´actual fase de la globalització de l´economia, el paper de l´Estat és incòmode, ja no controla molt sovint els intercanvis, ni els fluxes del diner, d´informació o de mercaderies. No és l´Estat sinó l´economia la que tendeix a convertir-se en totalitària. Són els dirigents de les grans multinacionals, dels grans grups mediàtics i finanacers els qui posseeixen el poder real i mitjançant els seus poderosos grups de pressió, utilitzen aquest poder sobre les decisions polítiques. A principis del segle XXI els principals actors de l´economia financera tenien un volum cinquanta vegades superior al de l´economia real, és a dir, els principals fons de pensions americans, britànics i japonesos dominen els mercats financers. Enfront aquest poder, el pes dels Estats es fa quasi insignifcant.

Un altre exemple d´aquesta supranacionalització és que els mercats “voten” tots els dies, obligant als Estats a adoptar mesures impopulars però que són indispensables. Són els mercats que han segrestat el “sentit d´Estat”. La realitat del poder mundial escapa als Estats. La globalització implica l´emergència de nous poders que trascendeixen les estructures de l´Estat-Nació.

Els Estats s´han privat voluntàriament de les armes que permeten frenar els fluxes de capital i oposar-se a l´acció dels especuladors. La globalització financera consagra la superioritat de les forces del mercat sobre les polítiques econòmiques nacionals, i són els mercats els qui decideixen quines són les políques econòmiques correctes i quines no, eliminant el marge de maniobra dels Estats enfront al poder de l´especulació.

Un altre exemple on es veu la pèrdua de pès específic dels Estats-Nació és que el fenomen de la globalització i la laxitud dels governants han afavorit que s´hagi creat una espècie d´executiu de govern real i planetari amb quatre grans actors principals: FMI, Banc Mundial, OCDE, i la OMC que ha obligat a molts països a adoptar polítiques econòmiques amb conseqüènciescatastròfiques per a la seva població a curt, mig i llarg termini.

El pes de fòrums econòmics mundials, les operacions a la borsa als principals parquets mundials, les organitzacions supraestatals, les grans corporacions multinacionals són tant forts que sobrepassen l´àmbit de decisió dels propis Estats.