globalització3

Les TIC han comportat també una revolució en l´àmbit de les relacions personals, produint-se un desplaçament (especialmente en la gent jove) de les relacions cara a cara per unes relacions de caire “electrònic”. Alguns analistas han defensat que aquest fet comportarà una disminució de la qualitat d´aquestes relacions, ja que com més gran el número de relacions interpersonals i a major velocitat d´aquestes, augmenta el grau de superficialitat i desarralament. Aquest fet es veuria augmentat pel fet que les relacions electròniques oculten la información visual (no estaría ja tant clar en el cas de la videoconferencia o videotrucada) com poden ser els moviments d´ulls, expressions de la boca, etc… i per tant farien disminuir l´afectivitat i la sensibilitat.

Ara bé, no condemnaré d´entrada ni totes aquestes relacions ni les tecnologies que la permeten (és evident que aquestes tecnologies són un magnífic instrument per a mantenir-se en contacte amb una àmplia xarxa d´amistats o mantenir-la amb persones que es troven a gran distancia) sinó l´abús (com quasi tot en la vida l´abús s´acaba convertint en quelcom negatiu i perjudicial) i defensaré la necessitat, això sí, de mantenir una participación activa amb un grup reduït de relacions, a sigui de familiars, amics, companys, el grup de la parroquia, etc i com la xarxa no s´escapa a aquest fet, ja que pròpiament internet no constitueix un nou mitjà de comunicación, sinó un nou mitjà de producción i interacció que val tant per l´activitat pública com la privada.

També és important destacar que alguns autors (Wallace, 2001) defensen que les relacions socials que es produeixen a la xarxa són equiparables a aquelles que es donen a la vida real, és a dir, la mediació tecnológica es limita a reproduir aquell tipus de relacions que ja estava present en la vida offline. A més a més no podem oblidar que sovint en el civerespai, els individus solen agrupar-se per interessos comuns o temàtiques, centrantse al voltant de fórums o grups de discusió, sense tenir en compte cap altra condicionament social. Així moltes comunitats virtuals són comunitats especialitzades i exclusives i que tendeixen a satisfer les necessitats d´afectivitat i comunicació dels seus membres.

Ara bé, no hem d´oblidar que en les interaccions humanes un factor essencial és conèixer la identitat de la persona d´aquells amb els que ens comuniquem fet que no es tant present en la comunicación en el civerespai de la que molt sovint no en té cap indici de la apaerença física, de la seva veu, els seus gestos o inclús el país on viu el seu interlocutor en tant que és evident la possibilitat que el seu interlocutor s´inventi totes aquestes dades. Aquesta possibilitat de construir-se una identitat i un món és força més difícil en la vida real i per tant qüestiona l´autenticitat de les relacions virtuals, possibilitant una cultura de la simulació, que això sí que pot comportar certs perills en cercles adolescents, edat propia en la recerca de la identitat. És evident que si tota la socialització es fa a través de la xarxa i les Tics on l´interlocutor pot estar més valorat per qüestions instrumentals i no finalistes, així com l´aparició de fenòmens d´aïllament social de l´individu, en trasladar el món de les relacions personals i socials a la pantalla de l´ordinador, incrementant les possibilitats d´individualisme, tot i que és difícil que de forma generalitzada es converteixi en la única forma de sociabilitat o la més predominant.

Un altre perill és l´adicció que pot generar aquest tipus de relació, reduïnt el nombre d´amistats “reals” vitals també en el procés de sociabilització.

Ara bé, com tot depèn de com s´integra i de les actituts que es creen en la incorporació i el seu ús diari. No s´haurien de prohibir aquestes practiques sinó assessorar-se i conèixer el tema per plantejar estratègies d´aprofitament, sobretot si es té en copte que els usuaris són majoritàriament adolescents, de manera que la seva personalitat s´enfronta per sistema a la prohibició i l´autoritat de l´adult.

Aquestes relacions també poden ser com una válvula d´escapament de manera activa on es pot incidir i variar esdeveniments, tenint un cert control del que passa a la pantalla i on molt sovint no és necessari competir amb ningú ni amb res. La clau de tot plegat és que internet té una gran capacitat d´adicció i de semblar important però ha de ser intrascendent un cop ha finalitzat el joc, tot depèn del control que es pugui exercir sobre aquestes practiques, sempre s´ha de mirar de ser capaç de pactar uns l´imits en aquesta pràctica. Internet genera esperances i pors, com les que en el seu moment podía generar la televisió. L´educació será un factor clau que permeti entendre allò virtual com a virtual i allò real com a real. Les relacions virtuals poden fer augmentar la imaginació, la creativitat, l´augment de les relacions socials i un munt d´oportunitats més i totes aquestes possibilitats les hem d´aprofitar, seria absurd prohibir aquestes noves tecnologies a més de ser materialment imposible.