La vida de los Otros 5

Bruno Hempf:

La principal característica d´aquest personatge és el d´arrogància, la prepotencia i l´abús de poder. Això ho podem veure en:
Quan tracta amb arrogancia al Tinent Coronel Anton Grubitz i quan li encarrega les missions més menyspreables.
Quan amenaça acabar amb la carrera de Gubritz si no descobreix i deté a qui ha escrit l´article publicat en Der Speiegel.
No dubta a recorrer al xantatge per tal de conseguir el seu objectiu de relacions sexuals amb Christa-Maria. Els especialistes indiquen que el director es va fixar en les figures de J. Goebbels i el comunista Laavrenti Beria alhora de dissenyar aquest personatge. Del primer en treu la brillantor en alguns dels diàlegs –primer, durant la festa i quasi al final de la pel.lícula, en l´escena entre ell i Dreyman.
Una altra característica del personatge és la hipocresía que es veu que brinda en honor de la parella entre Dreyman i Chista-Maria quan en realitat el que volé s conquistar a Christa-Maria. El fet de valer-se de la seva posición de poder per a satisfer la seva burda sexualitat està inspirada en Beria, el compartament del qual ha quedat reflexat en vàries pel.lícules.
A diferencia de Wiesler no evoluciona ni psicològicament ni moralment, proba d´això és el posicionament vital quan afirma que “l´esperança és l´últim que es perd. Ningú canvia”.
La pel.lícula ens presenta un personatge que no creu en el sistema polític comunista de la RDA i que la seva implicació política té l´objectiu d´aprofitar-se dels seus privilegis, en el fons el Ministre de Cultura és adicte als jocs del poder.
Hempf es presenta com un trionfador beneficiós per a ell i perjudicial per a la resta. La pel.lícula deixa un to de desesperança al veure com aquest maldat trionfador en la RDA segueix sobrevivint com un cínic flotador a l´Alemanya unificada.
El Ministre Bruno Hempf es mou en un ambient autocreat, ja que manipula a la resta al servei dels seus propis fins. És el prototipus de personatge maquiavèl.lic en tant que té una absència de conflictes psíquics; el procesament de la información, falta d´interès en valors ètics i tradicionals; i, finalment, un compromís ideològic baix, fet que segurament l´ajuda a que sobrevisqui al canvi de règim.
Hempf vol aconseguir els seus objectius utilitzant la seva autoritat quan es troba amb obstacles. No obstant sap utilitzar la motivació positiva indirecta i la directa en vàries escenes.
Quan vol que Grubitz vigili a Dreyman, lloa la seva perspicacia i li ofereix la ventatge que, si descobreix quelcom, s´haurà fet un bon amic en el Comitè Central.
Durant la festa utilitza la motivació positiva per a Dreyman i Christa-Maria quan invita a brindar per ells. També la motivació positiva directa, ja que diu que l´artista necessita al Partit i el Partit als artistas.
També utilitza tàtiques de negociació quan utilitza el dilema quan convida a Christa a pujar al cotxe. En el fons és un ultimátum perquè Christa sap que, si no accedeix a les seves pretensions sexuals, acabarà la seva carrera d´actriu.