La Vida de los Otros 3

5- BREU ANÀLISI D´ALGUNS ASPECTES FORMALS

• LA MÚSICA: La música al llarg de la película té un doble paper. Per un costat ésser un elements de suport als altres elements formals de la història per a remarcar l´esperit gris, trist i decadent de l´ambient. També la música acompanya l´estat psicològic i moral dels protagonistes. Però el que voldria destacar és el paper transformador que té l´art i especialment la música. La frase del protagonista “es pot escoltar aquesta música i ser una mala persona? ressona amb tota la força i contundència, i inicia el procés de renovació interior dels protagonistes, tot serà diferent a partir d´aquest moment, la ment i l´esperit dels protagonistes queden transformats, es genera una vida nova (una nova creació). El dubte que ens queda és si el guionista és massa generós al valorar les possibilitats de canvi d´aquells éssers reduïts a metàl.lics engranatges del poder, o potser que els veritables homes bons necessiten sols una mica d´inspiració per a trobar el camí adecuat, i que en aquesta posició l´art aparegui com una peça important amb la funció de fer llum en el camí, i això és així perquè aconsegueix arribar al nostre més íntim interior, allò espiritual de l´ésser humà. No puc tampoc evitar plantejar que igual que la Sonata per a un bon home, aconsegueix canviar les persones, no ho pot fer també la lectura d´un text bíblic, o d´una obra d´un místic o pensador cristià?
• EL COLOR , EL VESTUARI I LA FOTOGRAFIA: En la pel.lícula hi ha un domini, per no dir una presència absoluta, dels colors grisos i ocres. L´elecció no és neutre ni innocent, sinó que està amb sintonia amb el to de l´època que el director vol transmetre. El mateix passa amb el vestuari, gens estrident, gens luxós, gens optimista. Un to fosc que es veu també reflexat en la il.luminació de les escenes, en el maquillatge, vestuari i ambient, així com en l´interior de les cases i la climatologia quan les escenes són a l´aire lliure. Inclús un cop caigut el mur, els colors segueixen essent poc vistosos. No cal oblidar el que el Ministre de Cultura de la RDA li diu al final: “ara ja no hi ha res en el que creure ni res pel que lluitar”. No estem, doncs, en una època sense utopies, sense idees i sense valors?
• EL RITME: Pel que fa referència al ritme de la pel.lícula cal dir que és lent, pausat, sense estridències, això si, si exceptuem el tram final que és ràpid i precipitat. Crec que aquest fet és clarament buscat pel director. Igual que la caiguda del mur i tots els fets històrics posteriors varen ésser ràpids i precipitats, la pel.lícula també agafa aquest ritme. En canvi, en una societat que està completament vigilada, una societat amb un poder fortament autoritari, les coses succeeixen molt lentament, controladament i volgudament lenta, i això també ho vol mostrar el film.
• LA TEMPORALITAT I ATEMPORALITAT DE LA PEL.LÍCULA: 1984 no és un any anecdòtic ni el director el va triar a l´atzar, no es pot oblidar que aquest any és el títol de la novel.la de G. Orwell en la que l´escriptor planteja una antiutopia fonamentada en la idea que una gran ull (el gran germà) ho veu tot, ho sent tot i qualsevol que és crític amb el sistema es perseguit i domesticat per a que estigui al servei del sistema. La comparació entre l´Stasi i el Gran Germà d´Orwell és evident igual que la del sistema que planteja la novel.la amb la utopia que el sistema comunista en el seu moment va representar, així com el control que tots ells varen fer sobre l´àmbit del pensament, de l´art i l´aspiració de controlar la part racional i espiritual de l´ésser humà. Ara bé, també voldria indicar un element d´atemporalitat de la pel.lícula, l´abús del poder, el control d´aquest sobre el conjunt de la ciutadania i del seu pensament, el control en l´àmbit de l´art (ja sigui controlant la seva producció o bé subvencionant aquelles expressions que l´interessen), no és quelcom nou i si no sols cal mirar com avui ens controlen les nostres comunicacions, les noticies, les imatges, etc… etc…
• EL TÍTOL: La vida de los Otros és un títol ja prou explícit. El protagonista, capità de l´Stasi, en què ha convertit la seva vida sinó en vigilar la vida dels altres, que fa, en el fons, sinó viure la vida dels altres?