autoestima 2

- QUNES 5 INTUICIONS APLICARIA A LA MEVA PROFESSIÓ.

Es difícil destacar sols 5 intuicions que podria, com a professional de l´ensenyament, aplicar a la meva tasca docent, en un curs de l´extensió, profunditat i riquesa com el que enguany l´IREL i l´ICE ens ha plantejat.
Per un altre costat és dificil fer aquesta pregunta perquè sincerament crec que la majoria de les idees que es varen plantejar en el curs, ja les intento portar a terme, però també és cert mai és tard per reflexionar per tal de milloar, de perfeccionar la nostra tasca docent i tenir present els eixos centrals sobre els que aquesta tasca s´ha de fonamentar i tenir clar perquè han de ser aquests eixos i no uns altres.

1- La primera no pot ser una altra que aquella que afecta a la relació professor-alumne. Aquesta relació s´ha de fonamentar en el coneixement del grau de desenvolupament psicològic de l´alumne, però també ha de tenir present l´ambient familiar, social i econòmic en el que viu. Aquesta relació s´ha d´intentar que es fonamenti cada cop més en unes relacions afectives positives, de col.laboració i recolzament mutuu, fonamentada en el respecte, la dignitat de cadascú, la integritat, la capacitat, l´apertura, l´amor i la compassió mutua. És a dir, una relació humanista i humana, allunyant-me de posicionaments mecanicistes

2- Un dels aspectes més interessants en tant que als professors ens preocupa és el referent a la disciplina. Saber aplicar el càstig necessari i just, el moment i la força d´aquest (així com les normes sobre les quals aplicar la disciplina) no és fàcil. Cercar l´empatia, conseguir mantenir l´atenció i la comprensió dels nostres alumnes, així com motivar els alumnes fent una classe entretiguda i interessant, sense caure en el simple joc o entreteniment teatral no és fàcil, però és la meta que hem d´intentar aconseguir, sabent, que segurament mai ho aconseguirem del tot, i que aquest fet no ens ha de portar a la depresió o a la pèrdua de confiança en nosaltres mateixos, un confiança que no ens ha de portar a l´autocomplaença, a l´exaltació de l´ego, sinó a una escolta activa de la realitat de l´aula, per a poder captar els seus sentiments, coneixements,inquietuds,etc., una escolta feta des de l´humilitat (és gran el perill del sentiment de superioritat envers els alumnes, d´un endiosament i exaltació de l´orgull propi)..Ara bé, la disciplina té una altra cara de la moneda que és la cara del perdó. Hem de saber perdonar i saber demanar perdó si som nosaltres els que ens hem equivocat.

3- La tercera gran idea que es va anar generant durant el curs és que el professor ha d´assumir (per què la societat, ho vulgui o no el professor, així ho ha decidit) té la responsabilitat (compartida amb la familia i els altres agents socials) de formar persones, per tant cada cop més la nostra activitat docent ha d´anar acompanyada de principis, valors i actituds que siguin coherents amb els principis i valors (actituds?) d´una societat democràtica, fonamentada en el respecte de la persona humana, la pau i la llibertat. Així, doncs, la nostra activitat a l´aula no pot escapar d´aquests paràmetres i hem de ser curosos en no perdre mai aquest punt de vista. Per fer-ho és imprescindible un procés d´autoconeixement, d´autocreixement i maduració constant per part del professional de l´ensenyament.

4- Ser conscients de la importància del treball en equip. La consulta als companys, el diàleg amb l´equip directiu però també amb els propis alumnes, ha de ser una de les constants de l´activitat del docent, i ser-ne conscient i portar-ho a terme no sempre és fàcil. Reconèixer les pròpies deficiències, evitar personalismes absurds (però molt sovint presents), acceptar que altres poden fer algunes coses més bé que un, etc… és tant fonamental en la nostra feina com dificultós. Ara bé, és imprescindible que en aquest camí d´autoperfeccionament,de formació permanent i d´obertura als altres, estiguem convençuts de la bondat de treballar en equip.

5-Per últim em sembla fonamental reconèixer el sentit del treball d´educador/ensenyant. Els docents tenim la immensa sort de treballar amb els infants i joves del nostre país que són, al mateix temps, el futur més o menys immediat. Descobrir i no perdre de vista que la nostra feina és essencial per la societat, que treballem amb un element altament sensible i fràgil, que la nostra feina va més enllà de l´explicació més o menys profunda d´uns coneixements són pilars que no podem oblidar en el moment que entrem en una aula. Ser-ne conscient, reflexionar-hi, i afrontar-ho amb decisió (sense por), preparació, humanisme, confiança, diàleg i treball, han de ser els antídots contra la desconfiança, la temença, l´individualisme, els egos desfermats i l´autosuficiència.


Com a conclusió, la feina del mestre/professor combina com poques l´activitat intel.lectual, el coneixement intel.lectual amb l´element espiritual de l´ésser humà. Realitzar aquestes dues cares de la moneda ens pot portar a l´autorealització professional, a l´autoestima com a persones i a una autosatisfacció que poques professions ens podrien donar.