La Vida de los otros 4

6- ANÀLISI DELS PROTAGONISTES

Wiesler:
Gerd Wiesler és un funcionari de l´Stasi (organisme encarregat de la seguretat i de l´espionatge), un gran professional que sap perfectament com fer les coses, com es demostra des del bon començament quan sotmet al presoner 227 a un interrogatori de més de 50 Hores fins que aconsegueix que reveli el nom de la persona que va ajudar a un altre ciutadà a pasar-se a Berlin Occidental. Aquesta professionalitat necessita tenir el cap clar i el cor fred (dur) com es pot veure en moltes escenes del començament de la pel.licula com per exemple:
Amenaça al presonere 227 amb empresonar a la seva dona si no confessa.
Posa una creu al nom d´un dels assistents a la seva classe, perquè li ha dit que és inhumà mantenir despert tantes hores al presoner.
Critica dues vegades al seu ajudant més jove perquè arriba cinc minuts tard.
Al principi no hi ha gaire diferencia entre ell, el Ministre de Cultura (Bruno Hempf) i el tienent coronel Anton Grubitz, però la personalitat i, sobre tot, la mentalitat de Wiesler cambia d´estat d´ego al llarg de la pel.lícula, i això el converteix en el personatge més interessant del film, mentres que els altres dos acaben com comencen.
Un altre aspecto que voldria destacar és que Wiesler actua com un professor-castigador moral. Així quan s´adona que el Ministre de Cultura no creu realment en el règim de la RDA i que s´aprofita dels seus privilegis per abusar sexualment de Christa-Maria prepara una petita venjança que consisteix en provocar un petit accident en el timbre de l´apartament de Dreyman perquè aquest s´adoni de la situació, fet que comporta que aquest últim oculti información a la seva amant que podría causar l´empresonament d´ell i de tots els seus amics.
Però segurament el gran paper de Wiesler és el de protector. Els espectadors podem veure com en vàries escenes de la pel,lícula protegeix a la parella i als seus amics, com per exemple:
Telefona a la policía fronterera per avisar-los que el Mercedes passarà per allà, però penja el telèfon abans d´informar.
Hàbilment convença Christa-Maria perquè torni a l´apartament amb Dreyman, i no vagi a la cita amb el Ministre de Cultura.
Wiesler no informa sobre el contingut de l´article que està preparant i inclús convenç als seus superiors que el grup d´amics estan escribint una obra teatral per a conmemorar el 40 aniversari de la RDA.
Ése ll qui entra primer al pis i agafa la màquina d´escriure i l´amaga perquè l´Stasi no pugui detenir a Dreyman.
Així el protagonista pssa de ser el d´un funcionari adaptat al règim de la RDA al que serveix amb lleialtat i convenciment perseguint als dissidents, al d´un invdividu al que se li estoba el cor, s´identifica amb els perseguits i es revela, pacíficament i en la mesura de les seves possibilitats, contra la corrupción del sistema. El canvi radical es produeix quan Wiesler s´adona que l´ordre del Ministre de vigilar a Dreyman amaga un motiu fonamental: Si Dreyman va a la presó, Christa-Maria es convertirá en amant del Ministre. En aquest momento és quan comença la metamorfosi mental del protagonista, un canvi que afecta també al seu aspecto moral, quan Wiesler adopta uns valors contraris als de la mentalitat del règim.
També voldria destacar que sota l´aparença d´una fredor siberiana, veiem un personatge necessitat d´amor i tendresa, amb un desig d´intimitat (no sols sexe) amb una altra persona. Així ho veiem en l´escena quan ella arriba a casa i manté una relació amb una prostituta. Ell li demana a ella que es quedi (com havia fet Dreyman amb Christa-Maria) però ella li diu que té una altra cita. La soledat de Wiesler es fa patent i esfereidora.
Weisler té un paper de perdedor social , però que es convertirá en un triunfador moral. Al final de la pel.lícula ell no és res més que un carter, però la seva victoria és moral, enfront altres protagonistas que, tot i mantenir un status social alt, són els moralment perdedors.