El Pecat 3

DEFINICIÓ DE PECAT ESTRUCTURAL.

Per entendre el pecat estructural o ambiental (que neix de la doctrina social de l´Esglèsia, especialment en els escrits de Medellín i Puebla, així com en l´encíclia Rei Socialis de Joan Pau II) cal tenir present que el mal no es crea del no-res sinó que neix d´un ambient. En aquest sentit no podem perdre de vista que l´home és víctima d´uns valors que l´envolten. Així l´home no és l´amo d´aquest món sinó que n´és una víctima.
Ara bé, no podem caure en l´error de l´autocomplaença i pensar que el pecat estructural elimina el pecat personal, sinó únicament vol dir que tots estem afectats,invadits per l´antifraternitat i per això tots els homes som pecadors. En aquest sentit el pecat estructural posa de manifest una oposición entre el món i Déu.
És aquest pecat el que treu Déu, la font dels actes pecaminosos és el que treu Déu, el pecat del món, l´arrel de tots els pecats i això vol dir carregar o patir la creu.
El món (com a sistema de valors) o pecat estructural és dolent perquè al coincidir amb el sistema,la veritat queda encoberta i ha de ser descoberta. En aquest sentit és important veure com Jesús lluita contra uns valors però per defensar-ne uns altresl.
En aquest sentit el món és una de les fonts que els homes no ens adherim a Crist i sí als valors contraris a Jesús. El poder mundà no serveix per a res. Així els homes som víctimes i agents del pecat del món, que ens és revelat per Jesús morint a les seves mans.
L´ésser humà té interesos i psassions que apareixen com un sistema de valors i és més fácil viure d´acord amb aquests antivalors. El qui vol viure amb valors i no amb els antivalors té un preu (la fraternitat surt a contracorrent de l´ambient) i és molt complicat perquè els homes estem plens de falses necessitats, plens de relacions amb unes estructures fonamentades en valors litúrgics i objectius determinats, creant demandes i practiques que aquestes demandes exigeixen.
En aquest sentit el pecat s´instal.len en el nostre interior, en l´ambient interior, no el social.


DIMENSIÓ TEOLOGAL DEL PECAT

Per entendre plenament el tema del pecat no podem oblidar que la dimensió última de tot pecat és una dimensió teologal i que no podem entendre´l sense entendre que el pecat ens porta al concepte de la gràcia i que el pecat ens porta a la idea de la dimensio sobrenatural de l´ésser humà.
Per a que un home accepti la realitat del pecat i de la seva naturalesa pecadora es fa imprescindible que accepti el seu destí sobrenatural i la revelació de Déu del que es dedueix que l´home tot i que intenta ser responsable amb l´anterior s´adona de la seva miseria, es veu com a malalt però dirigit a la salvació, fent evident que aceptar aquesta realitat és una manera de contestar la crida de Déu. Aquest fet, juntament amb la consciencia humana de ser fill de Déu, és el que distancia el concepte de culpa cristiana d´altres concepcions moralistes humanes.
L´altra diferècia entre el pecat cristià i la culpa moralista no cristiana és que les experiències humanes de culpa comporten condemna mentres que el pecador cristià se sap Salvat, que la bondat divina és infinita i, per tant, aceptar la gràcia divina. És entendre que Déu creu en mi, que confía en mi i em vol, que no té sentit la por i que tot succeeix davant la mirada de Déu.
En aquest sentit el pecat seria l´ofensa a Déu i que consisteix en que l´home es destrueix a sí mateix i aquesta destrucció no és altra cosa que allunyar-se de Déu, un rebuig de Déu que implica o bé un ateisme responsable o bé en una creença irresponsable (s´accepta a Déu però no és res per a mi).
Per últim reconèixer que per a poder conviure amb aquesta concepció de pecador l´home si sap perdonar als altres. No podem oblidar que en la nostra relació amb els altres ens descobrim com som, que els altres són, han de ser, éssers suprems i hem de viure de l´amor.