conclusions informe foessa (1)

En el punt 15 de l´apartat “c” sobre Desarrollo social en el siglo XXI del primer capítol (pag. 24) es fa una reflexió sobre les conseqüències de l´economia de mercat respecte de les desigualtats i de la necessitat d´activitats compensatòries per part del sector públic.
En base a aquesta reflexió i tots els aspectes que són tractats en aquest apartat, es demana fer una valoració personal de la mateixa.


El primer que cal remarcar és que la funció de l´Estat es troba en els àmbits de l´educació, la política de la vivenda, les pensions, la sanitat així com altres que tenen a veure amb la propia existencia dels membres de la societat i amb l´adquisició d´unes qualificacions professionals adecuades per a desenvolupar tasques laborals avançades. També ha de pretendre garantitzar uns nivells mínims de renda, alimentació, vivenda, educación, etc., per a cada ciutadà, fent possible la reproducció generacional mitjançant la prestació d´uns serveis universals entesos com uns drets adquirits per la seva condició de ciutadans d´un país.
En segon lloc la teoría económica indica que l´Estat de benestar tendeix a disminuir la conflictivitat social i garantir un cert equilibri entre les necessitats de les diferents classes socials i els agents econòmics que fan possible una harmonia social, imprescindible per a que la societat funcioni.
També la teoría económica indicaría que una baixa taxa d´atur i un PIB elebat faria disminuir les desigualtats socials i garantitzaria la viabilitat de l´Estat del benestar.
El problema és que aquesta teoría no acaba de cumplir-se a la pràctica i la dinámica económica sembla clarament favorable a un increment de l´acumulació de capital, augmentant les desigualtats socials i inclinant-se el repartiment de la renda de manera clara dels del sector treball industrial al sector capital; i generant un col.lectiu important pel volum numèric que no té les seguretats, rendes ni recolzament legislatiu de l´economia oficial. Aquest col.lectiu el formen especialmente els jubilats, els aturats de llarga duració i una classe treballadora no especialitzada,joves.
Davant aquest fet sembla evident que l´Estat ha de promoure un nou model social en que el càlcul monetari (com el càlcul del PIB per a calcular el desenvolupament d´una societat) sigui substituït per càlculs en la prioritat de vida, el treball útil per a tots i que serveixi i estigui en funció de les capacitats (degudament desenvolupades) de cada ciutadà i una relació harmònica amb el medi ambient, fent necessari, això si, un canvi en els estils de vida i consum, i la reforma del sistema productiu per a fer-ho compatible amb l´equilibri del planeta. Un Estat que, encara que prioritzi el mercat, garantitzi uns mínims socials que evitin desiquilibris seriosos i la pobresa i, per tant, que garantitzi la cohesió social a través de polítiques que afavoreixin la solidaritat enfront del corporativisme dels lobbies de presió de les classes socials més poderoses i adinerades (el qui més té més paga)