Etica i politica 2

ETICA I POLTICA 2

Una bona praxis política també ha de tenir en compte els drets i deures de la ciutadania.
En primer lloc és inalienable el dret a la crítica. La ciutadania ha de tenir el dret (i fins i tot l´obligació) de comparar un govern, ha d´estar convençut del dret fonamental de criticar els conceptes bàsics que el govern està concretant. També ha de tenir la possibilitat de comparar plans polítics analitzant si aquests donen les condicions fonamentals per al benestar, desenvolupament i la realització dels ciutadans.
Un altre dret fonamental és el de garantir un control exhaustiu, complert i permanent del poder, el resultat del qual ha de ser determinant. Els errors adminstratius, les irregularitats i els indicis d´il.legalitat o males praxis han de ser investigats immediatament i de forma exhaustiva.
Un altre dret fonamental és el de la llibertat d´opinió. El poder ha de possibilitar els canals per a que aquesta llibertat d´opinió es quedi sols en una possibilitat teòrica, o en una praxis a les barres del bar i sigui extensible al conjunt de la població i tingui un ressó, una influència en les decisions dels governants.
Tampoc podem oblidar que els ciutadans tenim algunes obligacions com són els de la participació política (que va més enllà de l´exercici del dret a vot o a militar en un partit polític), el compromís de cada ciutadà amb els seus conciutadans en general, el respecte a les lleis (no val que exigim als polítics una honradesa que la ciutadania incompleixi i es salti sempre que pugui), la cooperació entre governants, entre governants i governants i entre governats, etc...
En aquest sentit, doncs, cal tenir present certs paràmetres fonamentals:
1-És fonamental el control de totes les administracions i dels governants, igual que aquests tenen l´obligació d´un cert control sobre la ciutadania (sobre el pagament dels impostos, compliment de les lleis, etc...). Compte! Control no vol dir manipulació ni l´eliminació de la llibertat personal
2- Quan aparegui la sospita d´una mala praxis, d´una irregularitat o d´una possible il.legalitat, s´ha d´investigar fins al final, treure´n les conseqüències i informar-ne dels resultats a l´opinió pública. Tot això evidentment sense carregar-se la presumpció d´innocència. Ara bé aquest últim aspecte no pot provocar la desidia i la manca de vigilància dels nostres administradors públics.
3-Potenciació fins a on ens sigui tècnicament i socialment possible la participació activa i decisiva de l´opinió pública. Per quèno es pot en uns moments com els que estem vivim decidir que el POUM municipal necessiti quelcom més que la simple majoria d´un ple municipal. Per què no decidim que ha de passar per un referèndum popular?
4-Potenciar la iniciativa ciutada, respectant les seves opinions i formulacions, promovent un debat entre totes les parts, i sempre previ una informació completa de tot el que està en joc.
5-Promoure la iniciativa ciutada en els afers públics. El poder públic ha de prendre la iniciativa quan la ciutadania no respon,però en cas contrari la ciutadania és qui ha d´anar al capdavant dels projectes, acompanyats, això sí, de les diferents administracions.
6-Començar un debat asserenat sobre les fonts del problema de la corrupció (finançament dels partits polítics, el finançament dels ajuntaments, i la manca de control sobre les polítiques urbanístiques) però amb l´obligació d´arribar a acords. Uns representants que no poden acordar aquestes qüestions fonamentals, crec que estan incapacitats per a dirigir correctament els camins de la comunitat.
7-Buscar les fòrmules concretes que tots aquests principis, normes, paràmetres, drets i deures s´han de concretar.