RELIGIÓ I SOCIETAT

RELIGIÓ I SOCIETAT


Quan podia semblar que el debat sobre el paper de la religió començava a estar en vies de superació al nostre pais i a tot l´Estat, en els últims temps hem pogut observar que forma part d´una manera essencial de la nostra manera d´entendre la societat, l´ètica i, inclús, la pròpia noció de felicitat.
És evident que la presa de posició religiosa d´una persona marca el seu tipus de vida i també ho és el posicionament de la societat, no sols a través de les seves institucions polítiques sinó a través de les associacions, entitats de tot tipus així com de les persones que formen aquesta societat.
Les últimes manifestacions sobre la noció de familia o les campanyes publicitàries sobre la possibilitat de l´existència de Déu indiquen fins a quin punt el tema religiós segueix essent important (essencial ¿?) inclús en una societat que s´autoproclamava aconfessional i que fins i tot en enquestes sociològiques indicava un alt índex d´ateisme, agnosticisme i un suposat indiferentisme.
Què té el fenomen religiós que el faci no sols tant universal sinó tant present inclús en una societat amb una mentalitat científico-tècnica tant elevada?
Són molts els pensadors que han intentat donar una explicació racional sobre el fenoment religiós, la seva existència i la seva influència en la concepció i evolució de la història de la humanitat. Els grans filòsofs de la sospita (Marx, Nietzsche, Freud) des de perspectives molt diferents però amb una línica crítica varen intentar mostrar la irracionalitat (inclús la inhumanitat) que representa les creences religioses i el fenomen religiós en sí mateix. Però aquests plantejaments crítics han hagut de conviure amb altres autors que mostraven els beneficis per a la humanitat d´aquest tipus de creences com poden ser alguns autors comunitaristes, algun pensador existencialista (com Gabriel Marcel) inclús des d´autors personalistes.
El present treball vol mostrar l´anàlisi que en fa Max Weber, un dels autors clàssics fonamentals en la història de la sociologia. Per a mostrar el seu pensament el treball es centra en l´obra “Sociologia de la Religió” on l´autor analitza els diferents aspectes que caracteritzen el fenomen religiós des d´una vessant analítica sense fer-ne valoracions morals ni (importantíssim) definir exactament el concepte de religió, sinó analitzant i definint les condicions que fan possible el tipus d´acció religiosa d´una comunitat així com els seus afectes a la pròpia comunitat. També és important indicar que no es centra en una religió determinada, sinó que en fa un anàlisi comparatiu entre diversos tipus de religiosat, en funció dels diferents tipus d´acció comunitària, la caracterització dels deus (en el cas que existeixin en aquestes religions analitzades) etc…
No s´escaparà de l´anàlisi de M. Weber la diferenciació entre religió i màgia i les seves influències en el modus vivendi de la societat, així com les concepcions morals, culturals i cosmològiques que comporten.
Aquest tipus d´anàlisi em sembla, encara avui en dia, necessari, sobre tot si tenim en compte que cada cop més vivim en una societat multicultural que ha optat, no sempre fàcilment, per una institucionalització de la diversitat en la igualtat, una aposta per l´equitat en la diferència i on la diversitat cultural és un fenomen cada cop més universal i en constant procés d´adaptació. No podem oblidar que en el reconeixement de la diversitat cultural hi ha jugat un paper essencial els sociòlegs del segle XX i, entre aquests, Max Weber pel que fa referència a la seva reflexió sobre el pluralisme dels valors i del fenomen religios, hi juga un paper de primer ordre.
Abans d´entrar en l´anàlisi de l´obra de Weber és important destacar la seva noció de sociologia entesa com una ciència que pretén entendre, interpretant-la, l´acció social per tal d´endre la seva evolució i afectes.
Un altre aspecte a tenir en compte és que tot i que el present treball analitzarà fonamentalment el fenomen religiós, Weber mantenia una concepció multifactorial, és a dir no atribuia a un sols factor l´explicació de l´evolució de la societat i el motor de la història (com podia fer, per exemple, Karl Marx).
També podrem observar en el present treball la pretensió de Weber de mantenir una neutralitat valorativa amb la finalitat de protegir-se d´atacs per a una falta de legitimitat del seu anàlisi i per a mantenir la seva pretenció cientificista.
Tampoc podem obviar la seva pretensió universalista del seu anàlisi ja que sols així es pot analitzar científicament (segons Weber) les condicions específiques en les que es conformen les formes d´actuar d´una comunitat i els seus afectes i implicacions en el conjunt de la societat, en tant que la religiositat d´una comunitat explica les relacions dels éssers humans amb “el mès enllà”. És per aquest motiu que Max Weber no sols analitza les institucions religioses sinó també a les pràctiques màgiques que donen sentit a les accions de la comunitat i que regulen la pràctica comunitària, tot això amb una visió que compatibilitza la pràctica religiosa amb la racionalitat, una racionalitat que serà un dels trets que acaben diferenciant la cultura occidental d´orient i que en el desenvolupament científic en té un dels seus efectes més evidents.
Pel que fa referència a la metodologia el present treball analitzarà en primer lloc els diferents capítols del llibre fent-ne un petit resum-explicació, acompanyant-lo d´un número limitat de cites però especialment significatives. A l´hora fer aquest resum no s´ha tingut en compte diversos llibres que sí s´han utilitzar per fer més gran la comprensió de l´obra weberiana. Excepció a això últim seràn un nombre molt petit de cites de l´obra de Julein Freund, Sociología de Max Weber, però que m´han semblat quasi imprescindibles per la seva qualitat o significació.
Per últim indicar que per motius d´extensió, però també intentant ser coherent amb l´obra de Weber, no m´he volgut centrar únicament en la religió cristiana, sinó que he optat per fer-ne sempre una visió de caire general, així com evitar centrar-me únicament amb les conseqüències econòmiques de la visió i l´anàlisi que Weber en feia.