Etica i Política 1

ETICA I POLÍTICA: SANT ANDREU DE LLAVANERES (1)

Fa temps que vaig decidir que seria bo per a mi retirar-me del dia a dia de la política local per tal de poder analitzar, sense fanatismes i amb el màxim d´objectivitat del que sóc possible,la realitat a Llavaneres i a Catalunya. Els últims esdeveniments m´han portat a autoobligar-me a fer una reflexió, després de l´emprenyada i indignació inicial, intentant anar més enllà dels fets puntuals que han portat a Llavaneres a estar en boca de tot el país.
Ja portem uns anys i unes quantes eleccions on es pot constatar com és cada cop més gran el desprestigi de la classe política i de l´activitat política en general amb l´augment de l´abstenció que aquest desprestigi comporta. Ens hem familiaritzat massa sovint amb casos de corrupción, lluites del poder pel poder (únicament pel poder), atacs personals entre polítics, promeses imcomplertes…i tot això provoca una més gran indiferencia per l´activitat política. Crec que ja massa temps ens hauríem d´haver preguntat si aquesta actitut no té l´origen en com es realitza aquesta activitat, si no és l´activitat dels polítics la que ha creat una imatge negativa de la causa a la que pretenen servir (massa sovint els sentim com s´omplen la boca afirmant com s´estimen el poble i a continuación apujar-se el sou o queixar-se quan se l´han de baixar), preguntar-nos si no és cert que els polítics no s´esforcen en organitzar campanyes informatives d´explicació i concienciació fora de discursos més o menys demagògics amb una finalitat únicament electoralista. Preguntar-nos si no és cert que la política moltes vegades no és més que una lluita entre partits polítics i que en els debats polítics s´abracen temes personals i no interessos objectius (sols cal mirar la última campanya electoral a Llavaneres i alguns dels articles apareguts en el fórum del Pal de Paller).
El més greu de tot plegat és que el mal nom de que gaudeix la política comporta un augment de la distancia entre governants i governats, ja que aquests últims es veuen a si mateixos com a simples objectes que depenen dels capricis d´una èlit i amb això disminueix el control que la ciutadania hauria d´exercir sobre la classe dirigent i també comporta un sentiment d´omnipotència i esperit messiànic per part d´aquests últims.
Ara bé, com es pot solucionar aquesta situación? Aquesta és la veritable “mare dels ous”. A continuación presentaré algunes reflexions al respecte que ja dic d´entrada no són especialmente novedoses moltes d´elles però que algunes d´aquestes propostes cal tornar-les a posar sobre la taula i d´altres poden ser el camí de la regeneració política.
En primer lloc indicar que l´activitat política s´ha de fonamentar en grans principis que són els de receptivitat ( en el sentit que tot polític ha de ser receptiu a les critiques que li arrivin de la ciutadania, escoltar-les, tenir-les en compte, donar-hi resposta, evitar-ne la desqualificació gratuïta i generar un diàleg amb aquesta critica); el principi de trasparència (explicar el perquè realitza una acció, en quins valors morals concrets es fonamenta, definir aquests valors, informar i aclarir sobre els procediments de la presa de decisions, la situació i el context que ha portat a aquesta decisió i no amagar información per molt preocupant o negativa que pugui ser); el principi de la dignitat personal (en tant que ha de considerar a cada ciutadà com un fi en si mateix i mai com a un mitjà i amb una dignitat inalienable); el principi de la prioritat de fins (en tant que el polític ha de distingir entre els legítims interesos personals i partidistes dels fins de la comunitat) i el principi de responsabilitat ( que es concreta en respondre davant els ciutadans i els seus representants, a través de les institucions, de tot allò que es sol.liciti explicació o justificació. També comporta assumir com a propis els comportaments il.legals o greument immorals dels alts càrrecs subordinats si no és que el propi governant és qui ha destapat l´error i ha pres les mesures oportunes, deixant de banda l´excusa de l´abús de confiança, i finalment es concreta es prendre decisions calculant les seves conseqüències per a la comunitat).
A més d´aquests grans principis l´activitat política hauria d´anar acompanyada de certes practiques com són la de la contínua informació a la población. Si el govern no informa correctament, veraçment i de forma completa pot provocar en la ciutadania la impresió que les decisions més importants es decideixen per alguns dirigents. En segon lloc el govern ha de garantir, permetre i promocionar que la ciutadania s´expressi lliurement en el nivell polític. El govern que no permet (ja sigui per la falta o la ocultació de la información, ja sigui per negar el debat públic) l´expressió de la ciutadania ataca directament a aquesta población. En tercer lloc la política ha d´oferir una gama d´activitats relacionades amb els interesos dels diferents nivells de la población. En quart lloc una comunitat que funciona és aquella que promou les forces creadores dels individus, oferint-los un clima propici i positiu per a sentir-se lliures. I per últim els governants han de buscar les fòrmules que possibilitin les condicions bàsiques per al benestar de tots els éssers humans i tots els ciutadans de la seva comunitat.