Religió i societat (7)

Segons Weber l´escatologia mesiànica garantitza l´equilibri futur en aquest món. Els sofriments d´una generació actual són conseqüència dels pecats dels ascendents, aquests són els que guanyen la participació dels seus fills en el regne de la salvació. L´aparició de profetes anunciant l´adveniment del regne mesiànic fa néixer una poderosa emoció religiosa, però quan la seva arriada es retarda massa, es fa necessari el consol d´un “més enllà” en un altre món.
Weber fa constar en aquest punt que no sempre ha existit un regne especial dels morts, ja que les ànimes podien encarnar-se o finalment desaparèixer. Sols el deu qualificat d´ètic disposa del destí des del punt de vista ètic. Existeixen vàries possibilitats d´avaluació per part del deu ètic. Una pot ser la inversió de la concepció original “els últins seran els primers” . En general la idea consisteix en la retribució del bé i del mal concrets realitzats pels homes, els seus pecats seran graduats i el seu càstig no serà eterb. Això últim entra en contraposició amb el que afirmen els profetes, que si donen perpetuïtat al càstig. Una solució per a aquesta contradicció es afirmar que el destí està predeterminat i l´actitud en la vida terrenal és un síntoma de l´ultraterrena (idea força en el protestantisme).
Per a Weber, la creença en la profidència comprta que es contrària i desvaloritza la màgia, trasllada el diví al fer actiu personal en el món i estableix una enome distància entre les criatures i deu fet que comporta que és un crimn l´endiosament de les criatures.
Després de fer un anàlisi de la religió de Zarathustra, Weber afirma que la solució, per a ell, més perfecta al problema de la teodicea és la doctrina del Karma de la Índia. Segons aquesta doctrina l´ànima porta una contabilitat exacta de les seves bones i males accions i aquest fet influeix en la seva vida (l´individu crea el seu propi destí). Així les bones accions que realitzi l´individu li serviran en el cel però no indefinidament sinó solament fins esgotar la seva reserva. Es creu en la transmigració de les ànimes, de forma que es paga o s´obté en aquesta vida segons s´hagi actuat en una vida passada. Així, s´enten que és inimaginable un deu que alteri aquest mecanisme.

“el mundo es un cosmos sin espacio libre de conpensación ética. Culpa y mérito se compensan de manera infalible dentro del mundo a través de los destinos en una vida futura. El alma tendrá que experimentar un número indetrminable de reencarnaciones, regresando al mundo en otras existencias animanes o humanas o tambien divinas. Los méritos éticos en esta vida pueden producir el renacimiento en el cielo, pero siempre por un tiempo limitado, hasta que se cubra la cuenta del mérito”