Religió i Societat (3)

Weber posa també de manifest com la necessitat de deus apareix en societats creades fruit de la unió dels seus membres i no fruit d´una imposició, tendint a la necessitat d´un déu particular que en les guerres s´enfrontava a un altre deu i on la victoria en una guerra implicava la victòria del propi déu, a més de potenciar el particularisme polític d´aquella societat. També indicar que alguns fenòmens particulars amb trascendència econòmica influeixen en aquesta elaboració del “panteó”, encara que no sempre és així.
En aquest capítol Weber també diferencia entre aquelles religions fonamentades en la súplica i als deus de les quals s´hi pot aplicar una coerció divina(és a dir, el déu pot estar forçat per algú amb carisma) d´aquelles en que la pregària es limita a demanar l´allunyament dels mals i el desig d´obtenir ventatges terranals; potenciant així no sols una relació específica amb l´element diví sinó també una racionalisme pràctic.
En aquest capítol Weber també distingeix entre deus i dimonis, essent els primers aquells als qui dirigim la nostra pregària, la nostra demanda, el nostre sacrifici i admiració, oferint-los també culte. Els segons, en canvi, se´ls hi fa coerció màgica.
Tot i això cal matitzar que aquesta diferència no és del tot nítida ja que en molts rituals religiosos s´hi pot observar elements de caràcter màgic.

“Cabe diferenciar de la hechiceria –como coacción màgica- aquellas formas de relación con los poderes sobrenaturales que se expresan como ruego, sacrificio y adoración. Pueden denominarse religión y culto, y designar como dioses a aquellos seres que son venerados y rezados como demonios, a aquellos otos seres que son coaccionados y conjurados de forma màjica”

Arribats en aquest punt Weber es posa a diferenciar entre el mag i el sacerdot, com un dels elements essencials en la separació entre magia i religió. En aquest sentit els sacerdots seran aquells aquells “funcionaris” que influeixen sobre els deus a través de l´adoració mentres que el mag exerceix la coarció màgica sobre els dimonis. Una altra diferència és que el sacerdot pertany a una associació mentres que el mag exerceix la seva professió lliurement. La tercera diferència es troba en que el sacerdot és un professional, amb un qualificació professional, mentres que el mag, com passa amb el profeta, posseeix dons personals, carisma. Per últim destacar que els mags no tenen un culte continu, com passa amb els sacerdots, ni una racionalització, reflexió sobre els conceptes metafísics claus de la reflexió religiosa i l´elaboració d´una ètica religiosa.

“Sin embargo, tanto enel caso del culto sin sacerdotes como en el del hechicero sin culto suele faltar una racionalización de las concepciones metafísicas, así como una ética especificamente religiosa”

Aquesta concepció ética religiosa com el concepte de Déu és el nucli del tercer capítol on Weber defensa que tant el sacerdot com el mag es troben presionats per la consecució de resultats però amb una important diferència. Mentres que en el cas del sacrerdot s´entén que en últim terme depèn també de la correcta adoració dels seguidros i també (sobre tot) de la voluntat de Déu i que per tant la no obtenció de resultats no és tant greu com en el cas del mag. Tot i això els dos depenen el seu prestigi d´aquests resultats i amb ell el mateix deu és qui perd el prestigi podem portar a la població a l´adoració d´altres deus (un cas especial és el de Yahvé on el seguiment al Déu anava lligada als infurtins del seu poble, fruit d´una concepció teològica pròpia i original).