Religió i societat (4)

És interessant mostra també com Weber posa de manifes que els deus antropomòrfics (com els deus grecs) sols tenen una superioritat relativa respecte als homes en tant que comparteixen les passions i instints i tampoc sovint són omniscients, omnipotents ni eterns (com en el cas dels babilonis).
També cal destacar que Weber afirma que es poden diferenciar les divinitats atenent a la seva naturalesa moral (ètica). Així el deu ètic ha de subjectar-se a un ordre o crear-lo ell mateix, el el primer cas el poder pot ser de diversos gèneres, però en general el deu seguirà aquest ordre sense modificar-lo; mentres que en el segon es presuposa que el deu garantitzarà contra la infracció de l´ordre per ell creat. Entre els deus e`tics es troben el deu funcional especialitzat en la declaració del dret, i el deu que disposa de l´oracle. Això dóna lloc a l´origen d´una ètica religiosa: els manaments religiosos són un mitjà per tal d´assegurar-se la bona voluntat del deu.

“Pero el dios ético no protege el orden jurídico y la moral porque sea un dios sino porque ha puesto bajo su tutela ese tipo particular de actividad”

“Las exigencias éticas a los dioses crecen: 1) con la creciente importancia de la justicia regular dentro de grandes asociaciones (…) 2) com la expansión de la captación racional del acontecer como un cosmos ordenado con un sentido permanente (…) 3) con la reglamentación creciente (…) de nuevos tipos de relaciones humanas y la importancia cada vez mayor de la dependencia recíproca de los hombres respecto a esas reglas; 4) con la importancia económica y social creciente de la confianza en la palabra dada”

Així, segons Weber, ens trobem davant una ètica religiosa que obliga a no transgredir les normes, ja que en cas contrari es produiria un scrilegi.
Arribats en aquest punt Weber profunditza en l´anàlisi del tabú, en tant que qualitat donada a objectes i persones el contacte amb el qual produiria un mal encantament. Així els tabús protegeixen interesos econòmics i socials, posant-se la religió al servei d´aquests interessos. Weber destaca els tabús de caire alimentari que comporten la prohibició de menjar certs aliments, en tant que homogeneitza a una col.lectivitat. Per a Weber el tabú és un fenomen secundari des del punt de vista religiós ja que la seva finalitat és, sobre tot, econòmica, pedagògica i pragmàtica.
Pel que fa referència al concepte de Tótem, Weber afirma que implica una relackó específica entre un objecte i una comunitat com a símbol de fraternitat. El tótem és la rèplica animista dels deus. Tant el tótem com el tabú són representacions de caire màgic. El totemisme el considera com el símbol d´una fraternitat, encara que també per a negar-li el valor de principi universal d´explicació de tota religió i socialització.

“Cuando la fe en los espiíritus se racionaliza como fe en dioses, y no se trata ya de coaccionar a los espíritus sinó la fe en los espíritus se transforma en la concepción de quien infringe las normas queridas por dios se enfrenta al disgusto ético del dios que ha puesto esas regulaciones bajo su especial protección”

Com podem veure anar en contra de la voluntat de deu és un pecat etic, de manera que les desgràcies que li succeeixin no seran per falta de poder del propi deu, sinó per la seva pròpia voluntat. En qualsevol cas, no tota ètica religiosa coneix el mal radical, per això és necessari 4l´element de centralització de l´ètica des del punt de vista de la salvació: la profecia, tema al que dedica el capítol.