Els Valors (4)

8). LA TEORIA DELS VALORS DE MAX SCHELER.

a). EL PENSAMENT DE MAX SCHELER.

Scheler és, segurament, qui millor ha esplicat, en el tema de la persona, les intuïcions del mètode de Husserl. El lema de la fenomenologia husserliana era “a les coses mateixes”, però la seva intenció es quedà en intencionalitat. Serà Scheler qui desenvolupi l´anàlisi de les essències de les coses, tant en el pla de la reflexió sobre la persona com sobre la investigació ètica; precisament Scheler comença allà on acaba Husserl amb la seva investigació eidètica sobre les entitats lògiques.
El seu pensament experimentà diversos canvis al llarg de la seva vida i, generalment, es sol dividir en tres grans entapes entre les més que ruptura hi ha continuïtat:
-Etapa pre-fenomenològica: encara que centrada en l´estudi de l´`etica i de la metodologia.
-Etapa plenament fenomenològica: en aquesta època desenvolupa la fenomenologia husserliana aplicada a l´àmbit dels problemes ètics.
-Etapa antropològica: En aquesta etapa extén la seva temàtica cap a la fonamentació d´una antropologia filosòfica. Cal tenir present que a partir de 1922 abandonà tota forma de teisme i es basà en un cert panteisme que s´assembla a certes posicions de l´idealisme romàntic alemany i adoptà diversos aspectes de l´espiritualisme. En la seva segona i tercera etapa es desenvolupen els aspectes més específics del seu pensament i encara que els seus camps d´interès són multiples, destaca la seva aplicació a la fenomenologia etica i l´elaboració d´una teoria dels valors. En ella la intencionalitat no és buida sinó que els fenòmens se´ns mostren carregats afectivament. El descobriment de la intencionalitat emocional li permet descobrir els valors, que són essencialitats intuïtives i evidents de les que no es pot predicar ni la intel.ligibilitat racional ni cap caràcter lògic, però que s´ofereixen a la descripció fenomenològica. De la mateixa manera que les essencies husserlianes, els valors són intemporals i absolutament vàlids i estan ordenats jeràrquicament, el que li permet elaborar una fixació d´estructures emocionals essencials, que formen un a priori, material que emplena el buit formal de l´ètica de Kant. La teoria fenomenològica dels valors li permet criticar l´ètica kantiana, però no per a desenvolupar en una ètica material dels fens sino per a fundar una etica material apriorística dels valors.Així Scheler defensa una etica material, la matèria de la qual són els valors. Aquests no es poden confondre amb els bens que són objectes empírics que incorporen valors, sinó que són aprehesos. L´aprehensió d´aquests valors s´efectua mitjançant una intuïció o experiència emocional pura diferent de tota experiència empírica i de tota aprehensió racional. Més endavant ja analitzaré al jerarquització dels valors.

b). MAX SCHELER: ETICA MATERIAL DELS VALORS I EL CARÀCTER A PRIORI I OBJECTIU DELS VALORS.

Al costat de l´ètica de bens i l´ètica de fins, l´altra corrent de la l´ètica material és la dels valors o axiologia. Segons ella, no ttoa ètica material ha d´estar subjecta a allò concret i empíric d´aquest món: no tota ètica mateiral ha de ser de bens o de fins. Al contrari, pot existir una etica material de valors. Així doncs, ja en el segle XX entra en escena un altre tipus d´ètica material, convençuda que el contingut central de l´ètica són els valors. Els éssers humans no sols posseïm raó i sensibilitat, sinó també una intuïció emocional per la que captem el contingut dels valors, la seva matèria, sense necessitat d´extreure-la de l´experiència: l´ètica pot ser material sense ser empirista. I les restants categories d´allò moral –be i deure- pivoten sobre el valor. Max Scheler és l´inciador d´aquest tipus d´ètica de la que són seguidors Hartmann, Hildelbrand, Reiner, i nombrosos representants del personalisme mounierià.
Per a Scheler els valors no són simples idees, ni són objecte d´una construcció consensuada sinó que són entitats veritablement objectives disposades gradualment, com a formes a priori,i que estableixen una vertadera axiologia jeràrquica. Les coses són bones –són un bé i un fi- en la mesura en que assumeixen un valor. Scheler representa una forma crítica al formalisme voluntarista kantià, que considera que el valor no és sinó un acte purament subjectiu d´acord a la llei moral. Scheler pretén treure del món de l´ètica del caràcter de formalisme abstracte en el que apareix en Kant. L´ètica material dels valors és, però, també autònoma, pero no en el sentit que inventa valors, sinó en tant que lliurement s´adhereix a ell quan la intuïció emocional amb la seva força intencional es dirigeix als valors objectius en sí i els descobreix.
Després de la seva ètica material dels valors, Scheler emprèn el camí de la investigació de l´home com a persona. Aquí els perills són l´individualisme com l´abstracció de considerar a la persona com una essència universal. Per a Scheler el concepte de persona es resisteix a la definició, Scheler l´entén com el centre íntim d´activitat, on l´esperit humà s´expressa en l´àmbit del finit. La persona és el fonament i la unitat de tots els actes de l´home, i és l´últim residu fenomenològic que queda quan accedim a l´essència dels actes, en tant que protagonista actiu i unitari dels mateixos.

d). LA JERARQUIA DELS VALORS.

“Són cuatro los grados esenciales en que se nos presenta todo lo existente, des del punto de vista de su ser íntimo y propio. Las cosas inorgànicas carecen de todo ser íntimo y propio; carecen, por lo mismo, de todo centro que les pertenezca de un modo ontológico. Lo que llamamos unidad en este mundo de objetos, incluyendo las moléculas, átomos y electrones, depende exclusivamente de nuestro poder de dividir los cuerpos realiter o mentalmente. Toda unidad corpórea lo es sólo relativamente a una determinada ley de su acción sobre otros cuerpos. Un ser vivo, por el contrario, es siempre un centro óntico y forma siempre por sñui su unidad e individualidad tempo-espacial, que no surge por obra y gracia de nuestra síntesis, condicionada biológicamente. El ser vivo es una X, que se limita a si misma. Los centros inespacialoes de fuerzas, que establecen la apariencia de la extensión en el tiempo, y que necesitamos suponer en la base de la imágenes de los cuerpos, son centro de puntos, fuerzas que actuan recíprocamente unas sobres otras y en las cuales convergen las línias de fuerza de un campo. En cambio, el impulso afectivo de la planta supone un centro y un medio en que el ser vivo, relativamente libre en su desarrollo, está sumido, aunque sin anuncio retroactivo de sus diversos estados. Pero la planta posee un ser íntimo y,por tanto, está animada. En el animal existen la sensación y la conciencia, y,por tanto, u punto central al que son anunciados sus estados orgánicos; el animal Está, pues, dado por segunda vez a si mismo. Ahora bien, el hombre lo está por tercera vez en la conciencia de si y en la facultad de objetivar todos sus procesos psíquicos. La persona debe ser concebida en el hombre com un centro superior a la antítesis del organismo y el medio. Dijérase, pues, que hay una graduación, en la cual un ser primigenio se va inclinando cada vez más sobre si mismo, en la arquitectura del universo, e intimando consigo mismo por gados cada vez más altos y dimensiones siempre nuevas, hasta comprenderse y poseerse integramente ne l hombre.”

D´aquest fragment es deriva que una acció és bona en funció de l´ordenament jeràrquic apriorístic d´aquests valors. D´aquesta manera, rebutja tot relativisme moral. Els valors són a priori concretament són lo a priori de lo emotiu, y encara que històricament canvien les costums i els judicis sobre els valors, aquests són absolutament objectius i intemporals.
La jerarquització dels valors parteix dels valors sensibles (com allò agradable i allò desagradable); segueix amb els valors vitals i espirituals (com els estètics i cognoscitius) i culmina amb el valor suprem de la santedat. En aquesta organització jeràrquica, els valors apareixen organitzats de forma polar.