Els Valors (5)

9). CARACTERÍSTIQUES DELS VALORS.

“Cuando expresamos con razon un valor, no basta nunca querer derivarlo de notas y propiedades que no pertenecen a la misma esfera de los fenómenos de valor, sinó que el valor tiene que estar dado intuitivamente o reducirse a tal modo de ser dado. No tendría sentido preguntar por las propiedades comunes a todas las cosas azules o rojas. De igual manera carece de sentido preguntar por las propiedades comunes a las acciones, o a las convicciones, o los hombres, etc... buenos o malos.
D todo lo dicho se desprende que hay auténticas y verdaderas cualidades de valor, que representan un dominio propio de objetos, los cuales tienen sus particulares relaciones y conexiones, y que pueden ser, ya como cualidades de valor, mas altas y mas bajas, etc. Pero, si tal es el caso puede tambien haber entre ellas un orden y una jerarquia, independientes de la existencia de un modo de bienes, en el cual se manifiestan, y tambien independientes de las modificaciones y el movimiento que ese mundo de los bienes sufra a través de la historia. Respecto a la experiencia de ese mundo de bienes, los valores son a priori 8...). No se confunda, pues el hecho de que en cosas y en cuerpos haya disposiciones para los valores y para ser depositarios de valores, como, por ejemplo, para ser depositarios del valor 2nutricions- com la muy distinta afirmación de que el valor de esas cosas no sea más que una determinada disposición o capacidad. Todos los valores son cualidades materiales que tienen una determinada ordenacion mutua en el sentido de “alto y bajo”; y esto acaece con independencia de la forma de ser en que se las incluya: que, por ejemplo, se nos presenten como cualidades objetivas puras o como miembros de contenidos valiosos o como momentos parciales de los bienes, o como el valor que una cosa tiene.”

Durant molt de temps ha estat comú plantejar el problema de si els valors tenen característiques pròpies, i quines són aquestes. Una possible resposta, de les moltes que circulen podri ésser:

· El valer. Els valors no són coses reals però tampoc ideals. No tenen ser sinó valer. Els valors, tot i ser intemporals, no són idealitats, la seva forma de realitat no és el ser ideal ni el ser real, sinó el ser valuós.
· Objectivitat. Els valors són objectius, és a dir, no depenen de les preferències individuals, sinó que mantenen la seva forma de ralitat més enllà de tota apreciació i valoració. L´objectivitat del valor és sols la indicació de la seva autonomia amb respecte a tota estimació subjectiva i arbitrària. La regió ontològica “valor” no és un sistema de preferències subjectives a les que es dona el títol de “coses preferibles”, però no és tampoc una regió metafísica d´éssers absolutament tracendents.
· No independència. Els valors no són independents, però aquesta dependència no ha d´entendre´s com una subordinació del valor a instàncies alienes, sinó com una no independència ontològica, com la necessària adherència del valor a les coses. Per això els valors fan sempre referència al ser i són expressats com a predicats del ser.
· Polaritat. Els valors es presenten polarment perquè no són entitats indiferents com les altres realitats. El pol negatiu es sol anomenar disvalor.
· Qualitat. Els valors són totalment independents de la quantitat i per això no es pot establir relacions quantitatives entre les coses valuoses. El característic dels valors és la qualitat pura.
· Jerarquia. Els valors no són indiferents no sols en el que es refereix a la seva polaritat, sinó també en les relacions mútues de les espècies de valor. El conjunt de valors s´ofereix en una tabla general ordenada jeràrquicament.