Els valors (2)

4). L´AXIOLOGIA COM A TEMA FILOSÒFIC.

Els valors constitueixen un tema nou en la filosofia: la disciplina que ho estudia fa els primers passos durant la segona meitat del segle XIX. És cert que alguns valors com la justicia, la bellesa, el bé, etc..inspiraren a filòsofs com Plató, Aristòtil o Sant Tomàs, però, aquestes preocupacions no aconseguien retallar una regió pròpia, sinó que cada valor era estudiat aïlladament. Tant els antics com els moderns varen incloure, sense tenir plena consciència, el valor en el ser, i mesuraven els dos amb la mateixa vara. Els intents de l´axiologia es dirigien a valors aïllats i, particularment, al bé i al mal. L´estudi d´aquests valors aïllats adquireix avui una nova significació a l´adonar-se del fil que els uneix. Així, tant l´ètica com l´estètica han donat un pas endavant a l´afinar-se la capacitat d´examen del valor en tant que valor.
Ara bé, mentres que alguns filòsofs defensen que tota la filosoria no és més que axiologia, altres defensen que els valors no constitueixen cap novetat, que s´ha descobert un nom nou per a designar velles maneres de ser.

5). NI COSES, NI ESSÈNCIES, NI VIVÈNCIES: VALORS.

¿A què podrien reduir-se els valors, segons aquesta última concepció? Tres eren els grans sectors de la realitat que havíem senyalat: les coses, les essències i els estats psicològics.

a). El reduccionisme del valor a allò agradable: S´intentà, enprimer terme, reduir els valors als estats psicològics. El valor equival a allò que ens agrada, s´identificà amb el desitjat, amb l´objedcte del nostre interès.
b). Reducció del valor a l´essència: N. Hartmann.: Aquesta postura identificà els valors a les essències, idees platòniques. L´error d´aquesta assimilació dels valors a les essències és fruit a la confusió d´alguns pensadors entre la irrealitat i la idealitat.
c). Reducció dels valors a coses: La suposada intemporalitat del valor ha donat un gran recolzament a la doctrina que preten incloure els valors entre els objectes ideals. Si bé ningú a intentat reduir els valors a les coses, no hi ha dubte que es confongué a aquells amb els objectes materials que els sostenen, amb els seus depositaris. La confusió s´originà en el fet real que els valors no existeixen per si mateixos, sinó que descansen en un dipositari que és, generalment, d´ordre material. La necessitat d´un dipositari en qui descansar,dona al valor un caràcter peculiar, el condemna a una vida parasitària, però aquesta idiosincràsia no pot justifica la confusió. Així convé distingir valor i bé (que equival a les coses valuoses, a les coses més enllà del valor que se´ls hi ha incorporat).