Els valors (1)

VALORS? QUINA TEORIA DELS VALORS?


Davant la situació actual m´ha semblat oportú fer un anàlisi de la teoria dels valors a nivell moral.

1). PRINCIPIS ETIMOLÒGICS DEL CONCEPTE DE VALOR.


Del llatí valor, de valere, estar vigorós o sà, sr fort; en grec, axios, mereixedor, digne, que posseeix valor, d´on procedeixen termes com axiologia. Tot allò que fa qu l´home desitgi quelcom, per sí mateix o per la seva relació amb una latra cosa. El sustantiu valor apareix en el llatí medieval amb el sentit de força, coratge, poder, sobre tot de cambiar i comprar. Ha passat així a les llengües neollatines amb el sentit de coratge i, en l´epoca moderna, amb el sentit de preu i d´allò que fonamenta el preu. Sembla ser que la utilització pròpiament filosòfica de la paraula apareix cap a la mitat del segle XIX, amb Lotze.

2). HISTÒRIA DE LA TEORIA DEL VALOR.


L´ésser humà ha reconegut des de l´antiguitat l´existència de valors en el terreny de l´ètica o del comportament social. Així els sofistes, promotors d´un relativisme ètic fonamentat en les creences subjectives de l´home, que fan bo els que aquest creu bo, admeten el diferent valor d´aquelles creences que resulten més útils per a la vida quotidiana, i orienten els seus ensenyaments a saber descubrir-les. Plató sosté que els valors socials depenen del coneixement de les essències –de les idees- i que el bo i bell ha de ser també el vertader; aquest és el començament de la tradició que floreix en la filosofia escolàstica i que identifica la unitat, la veritat, la bondat i la bellesa com a propietats necessàries del ser. Aquesta subordinació del valor al ser ha estat la causa que en la filosofia tradicional no hi hagi existit un tractament peculiar del sentit del valor. La teoria dels valors no ha existit pròpiament fins al segle XIX. Les primeres teories sobre el valor són de tipus econòmic en autors com A. Smith i D. Ricardo fins a Karl Marx.
A la filosofia li pertoca l´anàlisi del valor en general, no ja del valor ètic o econòmic, i l´estudi de la naturalesa pròpia del valor. La distinció entre fets i valor posa de manifest que no és el mateix el valor que el ser de la cosa. La noció de valor ocupa un lloc fonamental en la filosofia de Nietzsche, per a qui la cultura occidental no és més que la inversió reactiva dels primers valors de la vida. Per això imposa a la filosofia la tasca crítica d´una vertadera transvaloració de tots els valors transmesos.
Els valors varen adquirir importància en la filosofia gràcies al nou concepte d´experiència aportat per la fenomenologia que permet obrir un camp ontològic completament independent de les coses, no sotmès a la contingència física, i que permet adquirir coneisements amb universalitat i necessitat i, per tant, fonamentar el nostre obrar moral.
Per molts autors el valor no es pot explicar, com tampoc podem explicar què és vermell o groc. Però això no ens ha de portar a creure que dels valors, per ser indefinibles, no en podem tenir cap coneixement o que aquesta característica suposa un deficiència.

3). H. REINER: VALORS CONDICIONATS I VALORS ABSOLUTS.

H. Reiner introdueix dins dels valors la distinció entre valors condicionat per la necessitat o relatius, i valors absoluts. Els primers serien aquells valors que li venen bé a una persona, ja sigui perquè satisfà una necessitat pròpia o aliena. Els valors absoluts són aquells que consisteixen simplement en que apareix com a grata la realitat de quelcom en la seva pròpia naturalesa considerada en si mateixa.
“Los valores absolutos son aquellos que consisten simplemente en que aparece como grata la realidad de algo en su propia índole considerada en sí misma se les ha denominado valores absoutos. Con ellos se da a entender que esos valores descansan en cierto modo en sí mismos, que su ser no consiste, por tanto, en venirles bien a alguien, sino que es su existencia en sí misma la que se vive como grata. Mas también corresponde a la naturalesa de estos valores basolutos el que nos remitan a lo metafisico, en cuanto que nos permiten barruntar una razón de ser que late en el fondo de ellos aunque es inaprehensible para nosotros y que nos inspira un aprecio de índole peculiar, aprecio que entraña a la vez respeto o veneración por los portadores de estos valores”