religio i societat (2)

ANÀLISI DE L´OBRA

Segurament al principi de l´obra no sols trobem tota una declaració de principis sinó allò que explica l´essència de l´obra i de la sociologia de la religió de Max Weber.
En paraules d´un especialista de l´obra de Weber com és Julien Freund:

La sociologia no tiene por misión estudiar la esencia del fenómeno religioso, sinó la conducta que este origina debido a ciertas experiencias particulares sobre representaciones y fines determinados. A Weber le interesa, pues, la conducta significativa del ser religioso. Por esta razón, no cabe especular sobre el valor respectivo de los dogmas, ni siguiera sobre la legitimidaf de la creencia en el más allà, sino estudiar el comportamiento religioso como una actividad humana de aquí abajo. (…) comprender la influencia de la conducta religiosa sobre otras actividades –éticas, económicas, políticas o artísticas- y captar los conflictos que pueden surgir de la heterogeneidad de los valores que cada una de ellas pretende servir.

El primer capítol del llibre es centra en l´anàlisi de l´aparició de les religions afirmant que en l´origen de les accions religioses o màgiques hi trobem l´aspiració a que les coses d´aquest món es resolguin favorablement i és en aquest sentit on trobem la racionalitat, al menys relativa, en tant que es fonamenta en l´experiència mundana; racionalitat, aixó sí, que avui pot ser criticada o descubrir la seva irracionalitat, des del coneixement científic del funcionament de la pròpia naturalesa. Ara bé aquesta capacitat d´influir en el futur dels esdeveniments no és a l´abast de tothom sinó que sols és atribuible a persones que tenen una capacitat innata i estable (a diferència del profà que sols la té ocasionalment) mitjançant la música, la beguda, el tabac,etc… i on és necessari una força especial que generalment Weber dóna el nom de carisma.
Per a Weber aquest pas comporta ja una incipient abstracció que ens du a la creença en esperits, en l´aparició de poders suprasensibles i que comportarà el naixament de l´animisme i del simbolisme. Weber indica que no sembla que les condicions econòmiques siguin la clau per a exlicar la creença en els esperits.

“A partir de las experiencias en las condiciones de las orgías, y seguramente siempre bajo la influencia de la práctica profesional del hechicero, el pensamiento evoluciona hasta la concepción del alma como un ente diferente del cuerpo, que está presente detrás, cerca o dentro de los objetos naturales”

Segons Weber, l´ànima a l´abandonar l´home quan mor, port posseir determinats fenòmens (representacions animistes) o poden encarnar-se representant deus o dimonis. Així apareixen poders suprasensibles ue poden intervenir en el futur humà. Així la pràctica de la màgia passa a ser una activitat simbòlica. L´activitat religiosa regula les relacions de l´ànima i dels deus amb l´ésser humà, i comporta que el mag arriba al simbolisme en tant que els fenòmens signifique ja quelcom passant gradualment d´una concepció naturalista a una concepció simbòlica.
Pel que fa referència a l´origen dels deus, Weber indica que inicialment no són antropològics y que la personificació de les figures divines no marxa paral.lela amb la demarcació de les seves competències encara que amb la racionalització de la pràctica religiosa i la vida en general es produeix generalment l´especialització.
“Pero la regla es la constitución del panteón, es decir, la especialización y caracterización firme de determinadas figuras divinas, su dotación de atributos fijos y cierta delimitación de sus competencias”